<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>http://www.tornaveu.cat/</link>
	<title>Tornaveu</title>
	<image><title>www.tornaveu.cat</title><link>http://www.tornaveu.cat</link><url>http://www.tornaveu.cat/img/contingut/logo.png</url></image>
	<description>Tornaveu -Associacionisme i Cultura</description>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[L’Espai A busca propostes artístiques per a la segona temporada.]]></title>
		<link>http://www.tornaveu.cat/edicio-55/noticia/9180/lespai-a-busca-propostes-artistiques-per-a-la-segona-temporadalespai-a-xarxa-darts-esceniq</link>
		<comments>http://www.tornaveu.cat/edicio-55/noticia/9180/lespai-a-busca-propostes-artistiques-per-a-la-segona-temporadalespai-a-xarxa-darts-esceniq#comentaris</comments>
		<pubDate>Fri, 18 May 2012 00:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://www.tornaveu.cat/edicio-55/noticia/9180/lespai-a-busca-propostes-artistiques-per-a-la-segona-temporadalespai-a-xarxa-darts-esceniq</guid>
		<description><![CDATA[<img src="http://www.tornaveu.cat/img/100/100/1537" align="left" style="margin-right: 10px" />L'Espai A, Xarxa d’Arts Escèniques Amateurs de Catalunya, ha obert una nova convocatòria per a presentar propostes artístiques a tots aquells grups de teatre, dansa, coral i esbart que vulguin participar a la seva segona temporada.<br /><br />El formulari d'inscripció es pot descarregar a l'apartat <a href="http://www.espaia.cat/p/cobla-coral-esbart-i-teatre.html" target="_blank">Participa</a> del web i el <strong>termini de presentació</strong> de les propostes és el proper <strong>18 de maig de 2012</strong>.<br />]]></contingut>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Jornades de Cultura i Recerca local dels territoris de parla catalana]]></title>
		<link>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9208/jornades-de-cultura-i-recerca-local-dels-territoris-de-parla-catalana</link>
		<comments>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9208/jornades-de-cultura-i-recerca-local-dels-territoris-de-parla-catalana#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 13 May 2012 00:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9208/jornades-de-cultura-i-recerca-local-dels-territoris-de-parla-catalana</guid>
		<description><![CDATA[<img src="http://www.tornaveu.cat/img/100/100/1570" align="left" style="margin-right: 10px" />Els propers dies 12 i 13 de maig tindrà lloc en el Palau Firal i de Congressos de Tarragona la VIII edició de RECERCAT, la Jornada de Cultura i Recerca local dels Territoris de Parla Catalana, amb l’objectiu de posar la recerca local i comarcal a l’abast de tothom i facilitar la comunicació entre entitats de diferents àmbits territorials. Una activitat emmarcada en la capitalitat de la Cultura Catalana que, enguany, ostenta la ciutat de Tarragona.<br /><br /><p class="rtejustify"> Una diada per a la comunicació entre els centres dels diferents espais territorials i pel reconeixement a la important tasca que aquest teixit associatiu ha fet, des de fa molts anys, com a dinamitzador del territori. La trobada està organitzada per l’Institut Ramon Muntaner, l’Ajuntament de Tarragona i la <a href="http://www.ccepc.org/" target="_blank">Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana</a>.</p> <p class="rtejustify"> Un dels actes centrals del Recercat són els <strong>premis de reconeixement</strong> a persones i entitats que es lliuraran el <strong>12 de maig a les 13.30h</strong> i estaran presidits pel Conseller de Cultura, <strong>Ferran Mascarell, </strong>i la Tinent d’Alcalde de Cultura, Patrimoni i Festa de l’Ajuntament de Tarragona, <strong>Carme crespo. </strong></p> <p class="rtejustify"> El balanç d’aquests anys del Recercat (Esparreguera, Amposta, Lleida, Perpinyà, Figueres, Badalona, Escaldes-Engordany i enguany Tarragona) és molt positiu perquè s’han assolit els dos objectius principals: fer xarxa i facilitar la comunicació entre els centres, i difondre la gran activitat dels centres i instituts d’estudis locals i comarcals.</p> <p class="rtejustify"> La jornada, d’entrada lliure i gratuïta, permetrà als tarragonins assistir a fires, conferències, exposicions i taules rodones per tal d’apropar-se a la recerca i l’activitat cultural realitzada des de les més d’un centenar d’entitats locals i comarcals dels territoris de parla catalana.</p> <p class="rtejustify"> Els horaris de la Fira són: dissabte, de 10h a 14.30h i de 17h a 21h, i diumenge de 10h a 14.30h.</p>]]></contingut>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[XXX Trobada Nacional de Trabucaires de Catalunya]]></title>
		<link>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9206/xxx-trobada-nacional-de-trabucaires-de-catalunya</link>
		<comments>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9206/xxx-trobada-nacional-de-trabucaires-de-catalunya#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 13 May 2012 00:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9206/xxx-trobada-nacional-de-trabucaires-de-catalunya</guid>
		<description><![CDATA[<img src="http://www.tornaveu.cat/img/100/100/1568" align="left" style="margin-right: 10px" />Més de 400 trabucaires d’arreu de Catalunya i València participaran a la trentena edició de la Trobada Nacional de Trabucaires de Catalunya que tindrà lloc a Berga, el proper cap de setmana del 12 i 13 de maig, organitzada per la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya.<br /><br /><p class="rtejustify"> A la diada hi participaran <strong>quaranta set colles trabucaires</strong> que integren la <a href="http://www.trabucaires.cat/ca/index.html" target="_blank">Coordinadora de Trabucaires de Catalunya</a>. Al grup de trabucaires s’hi afegiran <strong>més de cent cinquanta acompanyants</strong> i tots junts seguiran un <a href="http://www.trabucaires.cat/events/ca_ES/2012/05/13/01/xxx-trobada-nacional-de-trabucaires-berga-12-13-maig-2012" target="_blank">ampli programa d’activitats</a>.</p> <p class="rtejustify"> Durant el matí de diumenge es realitzaran diferents cercaviles des de punts diferents de Berga que conclouran a Rasa dels Molins. Els parlaments aniran a càrrec de Lluis Puig, Director del <a href="http://cultura.gencat.cat/CPCPTC/" target="_blank">Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana</a>, Juli Gendau, alcalde de Berga, i Antoni Moliné, president de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya. Comptaran també amb la presència d’Oriol Pujol, secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya; David Rodríguez, alcalde de Solsona; i Jordi Munell, alcalde de Ripoll.</p> <p class="rtejustify"> La trobada, que cada any es duu a terme en una població diferent, enguany es realitza a Berga amb la implicació dels Trabucaires de Berga i els Trabucaires de Castellar del Riu.</p>]]></contingut>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Més de 3000 infants a la 45a Trobada de Corals Infantils de Catalunya]]></title>
		<link>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9205/mes-de-3000-infants-a-la-45a-trobada-de-corals-infantils-de-catalunya</link>
		<comments>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9205/mes-de-3000-infants-a-la-45a-trobada-de-corals-infantils-de-catalunya#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 13 May 2012 00:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9205/mes-de-3000-infants-a-la-45a-trobada-de-corals-infantils-de-catalunya</guid>
		<description><![CDATA[<img src="http://www.tornaveu.cat/img/100/100/1567" align="left" style="margin-right: 10px" />Uns 3000 nens i nenes de més d’un centenar de corals de Catalunya, València, Mallorca i la Catalunya Nord, participaran a la 45a Trobada General de Corals Infantils de Catalunya, que tindrà lloc el proper 13 de maig a les 18h al Palau Olímpic de Badalona, interpretant la cantata Set dies que van canviar el món, composta expressament per a l’ocasió pel compositor Antoni Ros-Marbà sobre text de l’escriptor Ramon Solsona.<br /><br /><p class="rtejustify"> L’esdeveniment, que cada cinc anys organitza el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, també comptarà amb la participació de la cantant Nina i la JONC Filharmonia, sota la batuta de Manel Valdivieso.</p> <p class="rtejustify"> El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que ha presidit aquest matí la roda de premsa de presentació, ha assenyalat que <em>“aquesta tradició, que té 150 anys i que va començar al voltant del concepte de la fraternitat, el Secretariat ha aconseguit que sigui plenament moderna. El mèrit d’aquestes cantates és que aquesta gran tradició també la puguem admirar com a fet cultural modern i contemporani”.</em></p> <p class="rtejustify"> El president del <a href="http://www.scic.cat/" target="_blank">SCIC</a>, Manel Cubeles, ha explicat que <em>“la trobada general és l’acte en què tots els cors que tenim federats a Catalunya es troben cada cinc anys per fer una estrena conjunta”.</em></p> <p class="rtejustify"> El compositor Antoni Ros-Marbà, autor de la música de la cantata <em>Set dies que van canviar el món</em>, ha manifestat que <em>“cada cantata és un repte nou, és com pujar una muntanya, una muntanya difícil. I el fet d’haver-ne fet dues anteriorment representava que calia agafar uns camins completament diferents”.</em></p> <p class="rtejustify"> L’escriptor Ramon Solsona, autor de la lletra de la cantata, ha explicat que la cantata descriu una paròdia de la creació del món i durant set dies la primera tribu de la humanitat va inventant una sèrie de coses: el llenguatge, el pa amb tomàquet, els números, els balls moderns (el mambo, el <em>cha-cha-cha</em> i el <em>rock and roll</em>), l’amor, la mandra i el futbol”.</p> <p class="rtejustify"> Montserrat Cortiella, en representació de la JONC Filharmonia, ha agraït que el SCIC contactés amb ells per col·laborar amb la cantata. <em>“Com a orquestra de joves que és també s’ho han passat bé preparant-la i gravant-la”,</em> ha conclòs.</p>]]></contingut>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Sant Vicenç de Castellet, seu de la Mostra Infantil de Teatre Amateur]]></title>
		<link>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9203/sant-vicenc-de-castellet-seu-de-la-mostra-infantil-de-teatre-amateur</link>
		<comments>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9203/sant-vicenc-de-castellet-seu-de-la-mostra-infantil-de-teatre-amateur#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 13 May 2012 00:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9203/sant-vicenc-de-castellet-seu-de-la-mostra-infantil-de-teatre-amateur</guid>
		<description><![CDATA[<img src="http://www.tornaveu.cat/img/100/100/1565" align="left" style="margin-right: 10px" />Els dies 12 i 13 de maig Sant Vicenç de Castellet acull la 9a Mostra de Grups Infantils Amateurs de teatre de Catalunya, que reunirà a 300 petits actors i actrius de 15 grups de teatre infantil de Catalunya.<br /><br /><p class="rtejustify"> Al llarg del cap de setmana, els infants interpretaran obres de clàssics del teatre català. Així, el grups Nyoca de l’Ametlla del Vallès i ‘Els Croscats’ d’Olot representaran l’espectacle <em>Mans enlaire</em> de l’escriptor barceloní Ramon Folch i Camarasa. La Societat Coral l’Estrella de Sant Vicenç de Castellet, coorganitzadora de l’esdeveniment, interpretarà l’obra <em>Hem inventat el motor d’aigua</em>, del literat Ricard Bonmatí. També es representaran espectacles d’autors amateurs i de creació dels propis grups.</p> <p class="rtejustify"> L’acte començarà el dissabte 12 de maig, de 16h a 20h, i continuarà diumenge, 13 de maig, de 10h a 14h i de 16h a 19h.</p> <p class="rtejustify"> La 9a Mostra de Grups Infantils Amateurs de teatre de Catalunya, que cada any recau sobre una localitat diferent, està organitzada per la <a href="http://www.teatreamateur.com/" target="_blank">Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya</a> i, enguany, també per la Societat Coral l’Estrella de Sant Vicenç de Castellet.</p> <p class="rtejustify"> <strong><a href="http://www.ensdecomunicacio.cat/sites/default/files/9amostrateatreinfantil_dossier_de_premsa.pdf" target="_blank">Més informació</a></strong></p>]]></contingut>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Lleida acull la Final del concurs ‘La Sardana de l’Any’]]></title>
		<link>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9204/lleida-acull-la-final-del-concurs-la-sardana-de-lany</link>
		<comments>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9204/lleida-acull-la-final-del-concurs-la-sardana-de-lany#comentaris</comments>
		<pubDate>Sat, 12 May 2012 00:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9204/lleida-acull-la-final-del-concurs-la-sardana-de-lany</guid>
		<description><![CDATA[<img src="http://www.tornaveu.cat/img/100/100/1566" align="left" style="margin-right: 10px" />Aquest proper dissabte, 12 de maig, el teatre La Llotja de Lleida (Av. de Tortosa, 6-8) acull a les 18:30 h el concert de la Final del Concurs ‘La Sardana de l’Any’.<br /><br /><div class="node noticies" id="node-858"> Les 10 sardanes finalistes seran interpretades per les cobles Bellpuig Cobla i Jovenívola de Sabadell i els assistents podran triar la peça que considerin la millor del 2011. El resultat donarà la sardana guanyadora del Premi Popular. També es donarà a conèixer el Premi de la Crítica, que s'atorga segons els vots dels responsables dels programes de les ràdios que difonen les eliminatòries durant tot l'any. <div class="content"> <p> A la segon part es podrà gaudir de l'estrena de dues obres simfòniques a càrrec de l'orquestra Julià Carbonell. Seran 'Camí d'haikus' d'en Francesc Cassú, que es defineix com un <em>"camí musical basat en poemes haikus de Carme Jordi amb Manel Pedrós com a rapsode"</em>, i l'obra 'La processó', d'en Xavier Pagès, definida com una crònica musical d'una festa tradicional catalana.</p> <p> El lliurament de premis serà cap a les 20:30 h., i com cada any, les peces guanyadores i els seu compositors seran catapultats a la posteritat.</p> </div> </div>]]></contingut>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Els castellers, la URV i Repsol estudiaran la gestió i organització de les colles]]></title>
		<link>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9207/els-castellers-la-urv-i-repsol-estudiaran-la-gestio-i-organitzacio-de-les-colles</link>
		<comments>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9207/els-castellers-la-urv-i-repsol-estudiaran-la-gestio-i-organitzacio-de-les-colles#comentaris</comments>
		<pubDate>Wed, 09 May 2012 00:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9207/els-castellers-la-urv-i-repsol-estudiaran-la-gestio-i-organitzacio-de-les-colles</guid>
		<description><![CDATA[<img src="http://www.tornaveu.cat/img/100/100/1569" align="left" style="margin-right: 10px" />Sergi Valdé, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Francesc Xavier Grau, president de la Fundació Universitat Rovira i Virgili, i Joan Pedrerol, director del complex industrial de Repsol a Tarragona han signat aquest migdia un acord per a dur a terme un estudi per al diagnòstic de les formes de gestió i organització de les colles castelleres.<br /><br /><p class="rtejustify"> Aquest estudi es desenvoluparà en els pròxims mesos i pretén estudiar la gestió del dia a dia de les diferents colles i les diverses formes d'organització per a poder elaborar un diagnòstic que posi de manifest possibles punts d'enfortiment i de millora, tot aprofitant les tècniques de màrqueting, finances, recursos humans, etc. però adaptades a les organitzacions sense ànim de lucre que són les colles castelleres.</p> <p class="rtejustify"> En l'acte de signatura, Valdé ha destacat com aquesta necessitat neix d'una proposta de les pròpies colles, que actualment <em>"s'enfronten a una quantitat de reptes impensables fa uns anys"</em> i de la necessitat de tenir una referència de l'estat de la qüestió. El president de la <a href="http://www.cccc.cat/" target="_blank">CCCC</a> també ha explicat que els resultats de l'estudi serviran per a encarar un dels objectius d'aquest any, que és organitzar unes jornades per als grups directius de les colles castelleres. </p> <p class="rtejustify"> Per la seva banda, Joan Pedrerol ha explicat la participació de Repsol com una <em>"mostra de què apostem pel territori"</em>. Pedrerol, que participa en una colla castellera, ha destacat que <em>"tot i que l'estudi és per veure si des de la universitat i l'empresa es pot ajudar al món casteller, estic plenament convençut que les colles castelleres també ens poden ensenyar molt a nosaltres"</em>. Finalment, Francesc Xavier Grau ha considerat que l'acord és una mostra de la relació universitat-societat en un territori concret. </p> <p class="rtejustify"> El director del projecte d'investigació serà el Dr. Jaume Gené Albesa, professor titular de la Facultat d'Economia i Empresa de la URV.</p>]]></contingut>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[20a Trobada de Caramelles a la Barceloneta]]></title>
		<link>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9199/20a-trobada-de-caramelles-a-la-barceloneta</link>
		<comments>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9199/20a-trobada-de-caramelles-a-la-barceloneta#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 06 May 2012 00:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/noticia/9199/20a-trobada-de-caramelles-a-la-barceloneta</guid>
		<description><![CDATA[<img src="http://www.tornaveu.cat/img/100/100/1557" align="left" style="margin-right: 10px" />El passat diumenge, 6 de maig, de 9h a 14h, tingué lloc la tradicional Trobada de Caramelles al barri de la Barceloneta, que enguany comptà amb la participació de 14 corals de tot Catalunya.<br /><br /><p class="rtejustify"> La 20a edició d’aquesta diada popular s’inicià amb una cantada col·lectiva a la <strong>plaça de la Barceloneta</strong>. Posteriorment, les colles es desplaçaren pels diferents carrers i places del barri, oferint les seves cançons. Com cada any, la trobada comptà amb una elevada participació popular al llarg dels diferents recorreguts de les corals.</p> <p class="rtejustify"> L'acte, organitzat pel <strong>Selectiu de Cantaires</strong> de la Barceloneta amb la col·laboració de la <a href="http://www.josepanselmclave.cat/" target="_blank"><strong>Federació de Cors de Clavé</strong></a> i del <strong>Districte de Ciutat Vella</strong>, comptà amb la presència de la regidora de <strong>Ciutat Vella</strong>, <strong>Mercè Homs</strong>, i el president de la <strong>Federació de Cors de Clavé</strong>, <strong>Josep Cruells</strong>.</p> <p class="rtejustify"> La trobada de caramelles de la Barceloneta té un alt component històric, ja que la primera cantada coral d’Espanya va tenir lloc l’any 1850 a la Plaça Sant Miquel, avui anomenada Plaça de la Barceloneta.</p> <p class="rtejustify"> Les corals participants foren:</p> <p> Societat Coral La Unió Santcugatenca de Sant Cugat del Vallès<br /> Societat Coral La Il·lustració Artística de Sant Quirze del Vallès<br /> Agrupació Coral Talia de Sabadell<br /> Coral Sant Josep de Castellar del Vallès<br /> Societat Coral L'Aliança de La Garriga<br /> Cor de Caramelles de Vilobí del Penedès<br /> Societat Coral L'Aliança de Lliçà de Munt<br /> Societat Coral Marinada de Castelldefels<br /> Cor Lo Pom de Flors de Sant Just Desvern<br /> Societat Coral La Coloma d'Esplugues de Llobregat<br /> Societat Coral Flor de Neu de Molins de Rei<br /> Massa Coral La Vinya de Sants<br /> <em> </em>Societat Coral El Papiol<br /> Selectiu de Cantaires de la Barceloneta</p>]]></contingut>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Martin Schulz, Pep Guardiola i molt poques bones notícies més]]></title>
		<link>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/editorial/9198/editorial-3</link>
		<comments>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/editorial/9198/editorial-3#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 06 May 2012 00:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/editorial/9198/editorial-3</guid>
		<description><![CDATA[<img src="http://www.tornaveu.cat/img/100/100/1564" align="left" style="margin-right: 10px" />És una bona notícia que Martin Schulz, el president del Parlament Europeu, vingui a Barcelona i es manifesti partidari de l’ús oficial del català en els organismes de la Unió Europea. Si, a més a més, afegim la seva estimació per l’obra de Jaume Cabré i la vinculació a Catalunya, fins al punt de penjar la bandera quadribarrada al seu ajuntament de Würselen, sabem que tenim un aliat de primera línea a les estructures del poder europeu.<br /> <br /> La presència de Martin Schulz, un polític fet meritòriament des de l’ofici de llibreter, ens ha compensat d’una d’intervenció policial originada pels mandataris del Banc Central Europeu que —sense donar gaires oportunitats a l’esperança, que els hi demandà el president Mas— han insistit en les polítiques d’austeritat com a únic camí per a sortir de la crisi, malgrat que, arran de la derrota de Sarkozy en la primera volta de les eleccions franceses —confirmada en la segona—, ja s’anuncià un gir amb polítiques de creixement econòmic. «Austeritat no pot ser fatalitat», s’ha apressat a dir François Hollande en saber-se president de França, erigint-se en contrapès en front de les polítiques de la cancellera Angela Merkel, obstinada a retallar les consecucions de la societat del benestar social propiciada per la socialdemocràcia. En aquest sentit, hi ha una consideració generalment positiva del nou equilibri francoalemany en el lideratge europeu, que ens afecta, vulguem o no.<br /> <br /> Ja no es pot viure aïllat, ni en el si d’Europa, ni en el si del món. També ens afecta el que ha passat a Grècia, tant en el sentit que les urnes castiguen els governs que gestionen la crisi, qualsevol que sigui el seu signe polític, com en el de la fragmentació del ventall parlamentari que pot originar una situació ingovernable.<br /> <br /> Malgrat tantes notícies que no originen optimisme, hem de viure mirant a l’horitzó del que, molt de tant en tant, arriba un raig de llum, com és la bona notícia del reconeixement que la Paeria de Lleida ha fet al teixit associatiu de la ciutat, on han estat censades 662 entitats, cinc per cada mil habitants. Un estudi de la Universitat de Lleida precisa que el 38 per cent dels lleidatans pertanyen a alguna associació, sense concretar-ne l’especificitat. L’enquesta també ha detectat l’escassa vinculació associativa dels nouvinguts, si no és en «entitats que els són pròpies o agrupades per nacionalitats». L’enquesta també ha detectat les principals preocupacions dels ciutadans de Lleida per la integració de la immigració, la pobresa i la marginalitat social, i el treball, en aquest mateix ordre; mentre que les entitats estan especialment preocupades per la incorporació del jovent, coincidint amb les conclusions del I Congrés de l’Associacionisme Cultural Català, que constatava la participació de jovent en el conjunt de l’activitat associativa, però sense assumir-hi responsabilitats directives.<br /> <br /> La inhibició a l’hora de prendre responsabilitats deu tenir a veure amb la crisi de valors que afecta el comportament de les noves generacions i potser també amb la necessitat de lideratges que impulsin la participació. Hi ha qui diu que el líder més potent que tenim a casa nostra és Pep Guardiola. L’entrenador del Barça, que s’ha acomiadat aclamat per la multitud, ha estat qualificat des de la dimensió esportiva —on amb el seu equip ha conquerit més èxits que ningú—, però sobretot per la capacitat de promoure il·lusions col·lectives. En un país on estem acostumats a veure caure tanta gent des de dalt de tot del pedestal de l’èxit, la figura de Guardiola s’ha mitificat des de plantejaments que semblen al marge de l’esport, fins i tot per la promoció dels valors que avui estan en crisi. La seva darrera victòria ha estat saber assumir amb elegància la derrota, ensenyant a tothom que no sempre es pot guanyar, sobretot si la victòria s’ha d’aconseguir renunciant a la coherència. L’homenatge que li van retre els quasi cent mil barcelonistes que omplien el Camp Nou és un fet excepcional. Ningú no es va moure del seient en acabar el partit, només per dir-li adéu i fins aviat, mentre als altaveus sonava una cançó de Lluís Llach. El que passava allà era una bona notícia per a molta gent que necessita saber que les coses tornaran a anar bé, que de tant en tant cal aturar-se per a recobrar energies i reflexionar, llegir Martí i Pol, apuntar els fills a l’Òmnium Cultural, com qui no fa res...<br /> <br /> La manera com ha sabut retirar-se Pep Guardiola ha estat una bona nova reconegudament farcida de valors que superen l’àmbit esportiu, com també ho ha estat l’esperançador «No defalliu!» de Martin Schulz, el president del Parlament Europeu. Encara que darrerament siguin poques les bones notícies, de tant en tant n’arriba alguna que és fins i tot excepcional.<br /> <br />]]></contingut>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[<strong>Salvador Cardús: <em>“l’estereotip de les dues comunitats confrontades a Catalunya no s’aguanta per enlloc”</em>.</strong>]]></title>
		<link>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/shadit/9197/salvador-cardus-lestereotip-de-les-dues-comunitats-confrontades-a-catalunya-no-saguanta-pe</link>
		<comments>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/shadit/9197/salvador-cardus-lestereotip-de-les-dues-comunitats-confrontades-a-catalunya-no-saguanta-pe#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 06 May 2012 00:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/shadit/9197/salvador-cardus-lestereotip-de-les-dues-comunitats-confrontades-a-catalunya-no-saguanta-pe</guid>
		<description><![CDATA[<img src="http://www.tornaveu.cat/img/100/100/1556" align="left" style="margin-right: 10px" />Catalunya no està prou madura per ser preguntada sobre el seu futur nacional? I per donar un sí al dret d’autodeterminació? Aquestes preguntes, tant si la resposta és afirmativa com negativa, serveixen als partits polítics catalans per centrar el debat –o en alguns casos, descentrar-lo- ja indefugible sobre la independència de Catalunya. Per a algunes formacions d’obediència espanyola, encara hi ha un argument afegit, la suposada tragèdia social que es produiria al país en cas d’una consulta o d’una decisió política en aquest sentit: la partició irreparable de la societat en dos trossos, els qui hi estan a favor i els qui no, que a parer d’aquestes formacions, té molt a veure amb l’origen de la persona.<br /> <br /> En un article publicat al diari <em>La Vanguardia</em> el proppassat dijous 3 de maig, el sociòleg Salvador Cardús denuncia que Catalunya fa anys que veu llastada la seva ambició nacional per l’amenaça d’una hipotètica ruptura de la cohesió social: <em>“L’implícit que hi ha darrera de la defensa obsessiva de la cohesió és el del fals supòsit de l’existència de dues comunitats derivades del gran procés migratori dels anys cinquanta fins a mitjans setanta i que va portar al voltant d’un milió quatre-cents mil espanyols a Catalunya. Segons aquest clixé, dominant al llarg dels darrers quaranta anys, Catalunya estaria formada poc o molt a parts iguals per una comunitat autòctona i una altra d’arrels forasteres, de lleialtats nacionals i lingüístiques contraposades”</em>.<br /> <br /> Cardús adverteix que és sobre aquest supòsit que el PSC ha construït tota una teoria política <em>“autojustificadora de la seva submissió al PSOE, pretesament per salvar-nos d’una amenaça lerrouxista, o que CiU s’ha excusat per a ajornar indefinidament l’assoliment dels seus objectius fundacionals”</em>. Davant d’aquestes actituds partidistes, Cardús adverteix que, <em>“sociològicament, l’estereotip de les dues comunitats confrontades no s’aguanta per enlloc”</em>, si bé reconeix que als inicis de la Transició, aquesta construcció podia tenir una certa versemblança, que de fet, va condicionar el debat polític català de la dècada dels vuitanta.<br /> <br /> Però en tot cas, afegeix que <em>“les dues suposades comunitats han donat lloc a una complexa heterogeneïtat que, lamentablement, ningú no ha estat capaç d’estudiar prou a fons com per poder desfer els tòpics més resistents. A més, les lleialtats nacionals i lingüístiques, tampoc no han estat mai exactament identificades amb el lloc de naixement sinó per tota altra mena d’interessos econòmics i vincles socials, i sobretot han evolucionat més en funció d’expectatives socials de futur que no pas per adhesions al passat”</em>. A parer del sociòleg, més encara quan el col·lectiu d’immigrants a Catalunya presenta ja una gran diversitat demogràfica, lingüística, cultural i política, més enllà de la dualitat català-espanyol, <em>“seguir parlant d’una hipotètica divisió del país en dues comunitats, és una fal·làcia política carregada de mala fe”</em>. És a dir, que en un hipotètic procés d’independència, si es produís una ruptura social, no seria pas des de la societat, sinó provocada per aquells qui <em>“volguessin violentar la voluntat política majoritària”</em>.<br /> <br /> El veritable perill per a la cohesió social dels catalans, doncs, no és la hipòtesi d’una independència política, sinó tot el contrari: la inexistència dels instruments per garantir els vincles necessaris, conclou Salvador Cardús.<br />]]></contingut>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Debat Juvenil reflexiona sobre ciutadania i identitat col·lectiva]]></title>
		<link>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/revista/9196/debat-juvenil-reflexiona-sobre-ciutadania-i-identitat-collectiva</link>
		<comments>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/revista/9196/debat-juvenil-reflexiona-sobre-ciutadania-i-identitat-collectiva#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 06 May 2012 00:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/revista/9196/debat-juvenil-reflexiona-sobre-ciutadania-i-identitat-collectiva</guid>
		<description><![CDATA[<img src="http://www.tornaveu.cat/img/100/100/1554" align="left" style="margin-right: 10px" />La revista <em>Debat Juvenil</em>, veu del moviment associatiu juvenil, recull les inquietuds i les opinions de les entitats joves catalanes i difon les activitats i els discursos del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, adreçant-se de forma trimestral a més de 150.000 joves. En el número 96, ofereix un dossier monogràfic sobre la necessitat de construir una ciutadania inclusiva amb totes les persones que formen part de la societat catalana, parant especial atenció en la immigració arribada a Catalunya en les darreres dècades i els sectors més vulnerables de la població en risc d’exclusió per l’actual situació de crisi.<br /> <br /> El document reflexiona sobre aquesta qüestió defugint concepcions estàtiques de la identitat col·lectiva. Proposa una identitat en què totes les persones amb orígens i recorreguts diferents es poden situar en un mateix pla, per construir en clau de futur el marc comunitari de la societat on viuen, enriquint-se mútuament amb les seves cultures d’origen.<br /> <br /> <em>Debat Juvenil</em> vol transmetre al jovent aquesta necessitat de construir una ciutadania integral, i posa èmfasi en el treball que cal fer per a obrir aquest projecte integrador a nous sectors de la població juvenil que no han estat vinculats al món associatiu. Així, aquest número inclou un extens reportatge sobre el llenguatge que es fa servir per adreçar-se al col·lectiu d’immigrants, i com determinats mots o expressions poden ser incloents o excloents a la nostra societat. També destaca un projecte que ha impulsat l’Ajuntament de Barcelona, la Xarxa Antirumors de la ciutat, en què representants d’entitats, equipaments de la ciutat i persones a títol individual intenten desmuntar falsos rumors i missatges que han fossilitzat a la societat sobre el col·lectiu d’immigrants. La Xarxa mira de rebatre les informacions falses que erosionen i malmeten la convivència.<br /> <br /> En aquest exemplar també s’hi pot llegir una entrevista a Aziz Baha, president de l’Associació Sense Fronteres per la lliure circulació de persones, en què afirma que “<em>les entitats suavitzen l’impacte migratori per a les persones nouvingudes</em>”. En una altra entrevista, Santi Castellà, president del Moviment Laic i Progressista, denuncia la contradicció que suposa voler integrar els nouvinguts en la vida de la comunitat si a la vegada se’ls nega el dret de vot.<br /> <br /> Per a més informació cliqueu <a href="http://www.cnjc.cat" target="_blank"><strong>aquí</strong></a>.<br /> <br />]]></contingut>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[<em>La Patum i altres patrimonis</em>: exposició a l’Orfeó Martinenc]]></title>
		<link>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/calaixsastre/9195/la-patum-i-altres-patrimonis-exposicio-a-lorfeo-martinenc</link>
		<comments>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/calaixsastre/9195/la-patum-i-altres-patrimonis-exposicio-a-lorfeo-martinenc#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 06 May 2012 00:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/calaixsastre/9195/la-patum-i-altres-patrimonis-exposicio-a-lorfeo-martinenc</guid>
		<description><![CDATA[<img src="http://www.tornaveu.cat/img/100/100/1553" align="left" style="margin-right: 10px" />Els Països Catalans són terra de festes i de festers. Algunes festes i tradicions catalanes com la Patum de Berga, el Misteri d’Elx, el Cant de la Sibil·la de Mallorca, els Castells i la Muixeranga d'Algemesí són ja patrimoni de la Humanitat. Però hi ha aspectes d’aquest patrimoni intangible que mereixen una mirada íntima, una perspectiva interna per entendre millor la seva dinàmica. Perquè al capdavall, la cultura és una construcció simbòlica que fem els humans, i allò que la gent som capaços d’imaginar col·lectivament pren un valor afegit.<br /> <br /> “En aquesta terra passen sovint aquestes coses, cada tarda que les dones i els homes baixen de casa i es troben al local de la comissió de festes per imaginar com serà el guarnit. A cada tall de tisora, a cada cop de martell es construeix alguna cosa més que una il·lusió”. Amb aquest missatge, l’exposició itinerant <em>La Patum i altres patrimonis</em>, produïda pel Museu Etnològic de Catalunya i l'Institut de Cultura de Barcelona, arriba ara a l’Orfeó Martinenc i es podrà visitar fins el proper 23 de maig. Es tracta d’un recorregut per les festes i la gent que les organitza, a través de les imatges dels processos de treball o de creació col·lectiva en un espai i durant un temps tan extraordinaris com efímers.<br /> <br /> A més de l’exposició, aprofitant les Festes de Primavera del Clot-Camp de l’Arpa, s’oferirà un cicle de conferències a càrrec de persones reconegudes en cadascun dels àmbits. El cicle s’enceta el dia 10 de maig a les 20h amb Montserrat Garrich, especialista en dansa tradicional, que parlarà sobre els balls de festa. El dia 12, a les 11h, serà el torn d’Albert Rumbo, estudiós de la Patum i geganter de Berga, que oferirà una conferència sobre la Patum més reconeguda mundialment. El mateix dia, Miquel Botella, representant de la coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, farà una xerrada sobre els castellers i la Muixeranga. Dimecres dia 16 a les 20h serà el torn dels diables, a càrrec de Pep Enric Martí, president de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya. Xavier Cordomí, investigador i activista en cultura popular d’arrel tradicional, parlarà sobre imatgeria festiva el dijous 17 a les 20h. I dissabte 19 serà el torn de la dansa, a càrrec de Lluís Calduch, de l’Esbart Ciutat Comtal, a les 12h, i el Cant de la Sibil·la clourà el cicle de l’Orfeó Martinenc, de la mà del musicòleg Pep Gorgori, a les 13h.<br /> <br />]]></contingut>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[35 anys de Tamborinada]]></title>
		<link>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/referent/9194/35-anys-de-tamborinada</link>
		<comments>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/referent/9194/35-anys-de-tamborinada#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 06 May 2012 00:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/referent/9194/35-anys-de-tamborinada</guid>
		<description><![CDATA[<img src="http://www.tornaveu.cat/img/100/100/1552" align="left" style="margin-right: 10px" />La Roda va néixer com a associació el 1977, fruit de la feina d'un grapat de persones que treballàvem als nostres respectius barris per la cultura i les tradicions del nostre país. Tot just estrenada la democràcia, es va començar a fer feina a traves d'esplais i entitats de 7 Barris de Barcelona, fins al punt de concertar una visita amb el llavors alcalde de la transició, el Sr. Josep MªSocías Humbert. Un grup de set persones com a representació de les entitats vàrem ser rebuts per un alcalde atent, cordial i que va atendre especialment les nostres inquietuds. Li vam proposar de fer una coordinadora d'Entitats de Barcelona, cosa que li va semblar molt bé i ens va oferir suport econòmic, amb l'aportació de 9 milions de pessetes i amb la cessió d'un espai on ubicar la nostra petita oficina administrativa.<br /> <br /> Veient la bona predisposició de l'alcalde per les nostres inquietuds culturals als barris, li vam proposar de fer una gran festa d'Entitats perquè fos una mostra pública de la tasca important que des dels barris es duia a terme, gràcies a la participació del món associacionista i cultural al nostre país. Aquesta festa, amb la col·laboració de la FAV (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona), es convertiria en la unió de les entitats de Barcelona i en el punt de germanor entre totes elles. Això va suposar el naixement de la Tamborinada, l'any 1977. Aquesta primera edició es va dur a terme al Parc Güell de Barcelona i va ser tot un èxit, hi participaren totes les entitats de La Roda i més de cent mil persones que van gaudir d'una gran festa dirigida per Els Comediants.<br /> <br /> Any rere any, l'activitat de La Roda va anant creixent i va anar assolint grans fites socials i culturals. Va anar desenvolupant projectes importants per a la difusió de la cultura i en benefici de col·lectius desafavorits. Les entitats han crescut des de llavors en número, encara que algunes han caigut pel camí de la vida. En aquesta evolució, la Tamborinada es va consolidar com a la festa de les Entitats, feta per professionals del teatre de carrer i de les entitats que ja a la seva segona edició eren més de 40, procedents dels barris de Barcelona i rodalies. L'esperit de la Tamborinada ja estava en marxa, era quelcom més que una gran festa. Era un festival d'accions culturals i del lleure condensat en una jornada en la que les entitats adherides a La Roda podien fer conèixer la seva feina, el seu treball i, en definitiva, la seva raó de ser, que durant tot l'any emmarcaven a l'àmbit estricte dels seus barris respectius.<br /> <br /> Arribats al 2003, La Roda va esdevenir Fundació gràcies a les seves bones pràctiques i el desenvolupament positiu dels seus projectes. La Tamborinada ja ha arribat als trenta cinc anys i mai no ha faltat a la seva cita. Els escenaris han anant canviant, el nens han crescut, els pares ara són avis, però les entitats segueixen participant amb el seu associacionisme voluntari i fent cultura del nostre país. Cada any s'ha celebrat segons els esdeveniments socioculturals i hi hem afegit espectacles dedicats expressament, com ara l'any Miró, l'any Amades, l'any de les cultures o de les diferents ètnies.<br /> <br /> Aquesta edició es molt important per a tots nosaltres. Es la 35a edició i la dediquem a la música tradicional i popular de Catalunya. Les sardanes, els esbarts dansaires, els tallers de música ... Tots tindran un espai a la Tamborinada d'enguany. Després de tants anys, a més a més d'aportar el nostre granet de sorra per la cultura popular de Catalunya, ens sentim molt feliços i orgullosos del treball fet per les entitats, que amb el seu voluntariat, any rere any, han fet possible aquest 35 anys. Esperem que el nostre país agafi definitivament l'impuls que necessita i que puguem tornar a lluitar per seguir endavant. Aquest és, de fet, el millor premi que es pot rebre.<br /> <br />]]></contingut>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[«Ensinistrar» o bé «adiestrar»]]></title>
		<link>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/tribuna/9193/ensinistrar-o-be-adiestrar</link>
		<comments>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/tribuna/9193/ensinistrar-o-be-adiestrar#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 06 May 2012 00:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/tribuna/9193/ensinistrar-o-be-adiestrar</guid>
		<description><![CDATA[<img src="http://www.tornaveu.cat/img/100/100/1560" align="left" style="margin-right: 10px" />No deixa de ser curiós que el concepte de «comunicar aptesa o ensenyar» es resolgui de forma tan contraposada en català i en castellà. Efectivament, en català diem «ensinistrar» d’allò mateix que en castellà diuen «<em>adiestrar</em>». «Ensinistrar», ve de la paraula llatina «<em>sinistra</em>» que vol dir «esquerra», mentre que «<em>adiestrar</em>» ve de la paraula, també llatina, «<em>dextra</em>» que vol dir «dreta». És a dir, el català «guanya habilitat» quan aprèn a fer anar l’esquerra, mentre que el castellà guanya aptesa quan aprèn a fer anar la dreta. Curiós. Però curiós... i prou?<br /> <br /> No em consta que aquest àmbit de les ciències humanes que coneixem amb la denominació de «psicologia lingüística», tingui un abast que vagi més enllà de l’«usuari» lingüístic aïllat. Per dir-ho amb unes altres paraules: la psicologia lingüística no estudia la «psicologia de la parla», sinó la «psicologia del parlant». Per tant m’arriscaria a dir que avui per avui no existeix cap branca científica que estudiï la psicologia de les llengües com a tal. I suposo que deu ser encara menys probable que existeixi una psicoanàlisi de la llengua. Per això em plau de proposar la següent teoria com a primera pedra d’una possible «psicologia lingüística». Ves a saber!<br /> <br /> Dir, a partir d’aquesta parella de mots (<em><strong>adiestrar</strong></em>/ <strong>ensinistrar</strong>), que els espanyols són de dretes (<em>dextra</em>) i que els catalans són d’esquerres (<em>sinistra</em>), ho trobo una bertranada descomunal i una ingenuïtat com una casa de pagès. Crec que aquí hi ha més marro. I el trobarem... si parem atenció a la psicologia profunda.<br /> Com que tant «<em>adiestrar</em>» com «ensinistrar» vénen del llatí, serà del tot just que cerquem en la llengua llatina els referents semàntics associats a cada una d’aquestes dues paraules. Sé que algú argüirà dient que m’ho miro amb una mirada esbiaixada des del primer moment  i que per això mateix hi trobo allò que hi vull trobar. Doncs bé, en atenció a aquests malpensats, em curaré en salut i demanaré la col·laboració d’unes mirades innocents, lliures de tota prevenció. Aquests innocents seran els traductors de la bíblia, bons i honrats hermeneutes: ens servirà de criteri el fet de veure com tradueixen, ells, «<em>dextra</em><em>»</em>i «<em>sinistra</em><em>»</em>. Hi ha un text que ens pot servir a meravella. És el de 2Co 6,7 i que reprodueixo a continuació: <em>«...</em><em>in verbo veritatis in virtute Dei per arma iustitiae a </em><em><strong>dextris</strong></em><em>et </em><em><strong>sinistris</strong></em>». Com ho tradueixen?<br /> <br /> Les paraules que ens interessen són justament les finals: <em>per arma iustitiae a dextris et sinistris</em><strong>. </strong>Les traduccions habituals són aquestes: «<em>amb les armes de la justícia per </em><em><strong>atacar</strong></em><em>o per </em><em><strong>defen</strong></em><em><strong>­</strong></em><em><strong>sar</strong></em><em>-nos</em>» (BCI), «<em>par les armes </em><em><strong>offensives</strong></em><em>et </em><em><strong>défensives</strong></em><em>de la justice</em>» (TOB, Bible Jérusalem, Français courant), «<em>by using the weapons of uprightness for </em><em><strong>attack</strong></em><em>and for </em><em><strong>defense</strong></em><em>»</em>(King James), «<em><strong>Atacamos</strong></em><em>y nos </em><em><strong>defendemos</strong></em><em>con las armas que nos proporciona</em>...» (Tex litúrgic llatinoamericà.)<br /> <br /> Totes aquestes traduccions són concordants, i ningú no els discuteix l’exactitud de la traducció. Si aquests savis tradueixen «<em>a dextris</em>» per «atacar» i «<em>(a) sinistris</em>» per «defensar», deu ser perquè consideren que la «dreta» s’associa amb <em>l’atac</em> mentre que l’«esquerra» s’associa amb la <em>defensa</em>. Efectivament el soldat (romà) porta a la dreta (<em>dextra</em>) l’arma d’atac (punyal, espasa, llança...) i a l’esquerra (<em>sinistra</em>) l’arma de defensa (l’escut). D’aquí ve que aprendre a fer anar la dreta vulgui dir aprendre a atacar. Mentre que aprendre a fer anar l’esquerra vulgui dir aprendre a defensar-se.<br /> Té alguna raó de ser, pregunto, que als nens espanyols els vulguin «<em>adiestrar</em>», ensenyar a atacar, mentre que als nens catalans els vulguin «ensinistrar», ensenyar a defensar-se?<br />]]></contingut>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[La cultura popular i el repte de la integració]]></title>
		<link>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/article/9192/-14</link>
		<comments>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/article/9192/-14#comentaris</comments>
		<pubDate>Sun, 06 May 2012 00:00:00 +0200</pubDate>
		<guid>http://www.tornaveu.cat/edicio-56/article/9192/-14</guid>
		<description><![CDATA[<img src="http://www.tornaveu.cat/img/100/100/1562" align="left" style="margin-right: 10px" />Malgrat que les dades demogràfiques recents indiquen que, durant l’any 2011, Catalunya va perdre població immigrant, el nostre país es caracteritza per ser terra de recepció i d’estança de nouvinguts. De fet, actualment hi ha establertes més d’1.200.000 persones estrangeres, majoritàriament provinents d’Europa i Sud-Amèrica. La nostra societat, per tant, és cada cop més global i multicultural. Nacionalitats i llengües d’arreu del món conflueixen a Catalunya.<br /> <br /> El debat sobre la integració d’aquest col·lectiu sempre s’ha distorsionat per la influència de la política i s’ha acabat limitant al coneixement de la llengua catalana i al model d’immersió lingüística establert a les escoles. Bé és cert que la llengua és fonamental per a la completa adaptació de l’individu al territori de destí, però no és pas el factor únic que facilita aquesta adaptació en exclusiva. Una integració plena s’assoleix a través del contacte i la relació amb la societat de destí, en cas contrari el risc de generar aïllaments és elevat. En aquest punt, l’associacionisme té un paper cabdal.<br /> <br /> El teixit associatiu cultural és molt ampli i aglutina un volum creixent de persones provinents de sectors diversos, però té el repte d’assumir el nou escenari social com a propi, no només per facilitar la integració dels nouvinguts, sinó per no perdre el seu vincle amb la realitat catalana.<br /> <br /> Certes corrents de pensament poden qüestionar aquesta visió apel·lant a les arrels més profundes de la cultura catalana, però cal tenir una mentalitat oberta i buscar l’equilibri entre tradició i modernitat. No podem oblidar que el fenomen migratori sempre ha existit a Catalunya, únicament ha variat la procedència dels nouvinguts. La cultura popular està al servei de la cohesió del país i dels seus ciutadans i no pot girar l’esquena a la nova realitat. Cal, doncs, fer l’esforç per divulgar les arrels de la nostra cultura, tal i com han fet altres sectors, com el social i el comunitari.<br /> <br /> Els castellers són, probablement, els que han assumit aquest repte amb més entusiasm, fruit, val a dir-ho, de l’estructura aperturista del propi moviment. L’any 2007, l’estudi <em>Bon cop de mà?.Món casteller, immigració estrangera i integració a Catalunya</em>, va analitzar els processos de participació i integració de persones estrangeres a les colles. L’informe, que recollia testimonis d’onze nacionalitats dels cinc continents, concloïa que “el ràpid aprenentatge de la llengua catalana i de la cultura del país, la rica vida social i l’ajuda que es pot rebre tant per trobar feina com per resoldre qüestions burocràtiques” són factors objectius que faciliten la integració.<br /> <br /> Conscients d’aquestes possibilitats, durant els anys 2009 i 2010, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, amb el suport de la Generalitat, va impulsar ‘<a href="http://www.cccc.cat/data/files/pdf/Diptic2010_CollesCastelleres_baixa.pdf" target="_blank">Tots som una colla</a>’, tallers d’introducció als castells especialment adreçats a la població immigrant. Una trentena de colles de diferents municipis catalans van acollir aquestes sessions, en les que van participar gairebé un miler de persones. Un èxit rotund.<br /> <br /> Resulta complex trobar iniciatives semblants en el camp de la cultura popular, però a comptagotes surten interessants propostes. Ara, l’Associació Cultural Mexicano-Catalana ha convocat la segona edició del concurs fotogràfic ‘<a href="http://www.secretariat.cat/mexcat-concurs-foto" target="_blank">Catalunya, terra d’acollida</a>’, després de la bona acollida del primer any, destinat a tots els residents estrangers que viuen a Catalunya. Les fotografies presentades han de mostrar la visió dels nous residents sobre les tradicions i la cultura popular de Catalunya.<br /> <br /> L’èxit d’aquestes iniciatives evidencia una demanda creixent que s’ha d’abordar, però cal la implicació sense complexes de totes les parts. El dia que propostes com les exposades deixin de ser notícia, la cultura popular haurà assumit la nova realitat com a pròpia.<br /> <br />]]></contingut>
	</item>

</channel>
</rss>

