Llistat de membres







Federació de Cors de Clavé


Amb gairebé 160 societats corals i 5.000 cantaires, la Federació de Cors de Clavé està organitzada en les següents delegacions: Barcelonès, Maresme, Vallès - Osona - Ripollès, Bages - Berguedà, Baix Llobregat - Anoia, Penedès - Garraf, Comarques Tarragonines, Terres de Ponent i Catalunya Nord. L'Assemblea General, que es reuneix com a mínim una vegada a l'any, és l'òrgan suprem. Existeix una Junta Executiva que s'encarrega del funcionament diari. Cada Delegació disposa d'un delegat i sots-delegat i un equip de treball, els quals són els interlocutors entre la Junta Executiva i les diferents societats corals. Cada societat està regida per una junta de la societat. A banda de les activitats pròpiament relacionades amb la música i amb el cant, moltes societats corals organitzen, a nivell local i comarcal, activitats sòcio-culturals de gran diversitat i abast. Així mateix, moltes d'elles gestionen un important patrimoni immobiliari. A banda de vehicular vers les societats corals els ajuts econòmics que es reben de les institucions públiques, la Federació de Cors de Clavé té com a objectiu fonamental dinamitzar les societats corals federades. Per això, potencia els intercanvis, l'organització d'actes novedosos i la formació musical i associativa. Disposa també d'un servei d'assessorament legal, tècnicomusical i d'un important fons de partitures, el qual és a disposició de totes les societats corals.



Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya

sotssecretari@teatreamateur.com

Fou fundada el novembre de 1985, dins del context del Congrés de Cultura Catalana. Actualment la formen 300 entitats que abasten un col·lectiu de 12.000 persones. Geogràficament la seva presència està a tot Catalunya i forma part de la "Confederación Estatal de Teatro Amateur" (CETA), i CETA és dins de IATA (Associació Internacional de Teatre Amateur). Els projectes més emblemàtics organitzats per la Federació són: Trobada, Mostra Nacional de Teatre Amateur, Mostra de teatre infantil, Rodes i Mostres d'àmbit territorial, Jornades de formació, Cursets, Premi Arlequí, Premi literari Santos Antolí, Premi de muntatge Germans Salvador, Aula d'Estudis Teatrals... Les entitats associades van des de les de nova creació a les que tenen més de 125 anys de vida. Així mateix, les entitats federades organitzen representacions tradicionals, creacions pròpies, 32 concursos i 15 mostres anuals (a part de les organitzades per la pròpia Federació).



Moviment Coral Català

mcc@mcc.cat

El MOVIMENT CORAL CATALÀ és la confederació que des del 1995 agrupa totes les federacions corals de Catalunya, (Corals Joves de Catalunya , Federació Catalana d'Entitats Corals, Federació Catalana de Pueri Cantores, Federació de Cors de Clavé i Secretariat de Corals Infantils de Catalunya). Representa més de 700 entitats corals i uns 30.000 cantaires disseminats per tot el territori català. Coordina l’activitat de totes les federacions i garanteix la representativitat de Catalunya en organismes internacionals. Després de l’organització del XV Festival Europa Cantat a Barcelona el 2003 va impulsar la creació de l’Oficina pel Cant Coral de la Mediterrània que és alhora una de les oficines regionals de la Federació Europea de Joves Corals Europa Cantat . Actualment aquesta iniciativa és una realitat dinàmica i creixent.




Federació Catalana de Societats Musicals

info@fcsocietatsmusicals.org

La Federació Catalana de Societats Musicals es va constituir el 20 de juny de 1981, a Sant Carles de la Ràpita (Montsià) i es va legalitzar el 22 de gener de 1982. La primera Assemblea General va tenir lloc el 17 d´abril de 1982 a Amposta (Montsià). Història Les bandes fundadores van ser: * Agrupació Musical Canareva d´Alcanar * Agrupació Musical Senienca de La Sénia * Banda de Música d´Ulldecona * Agrupació Musical Rapitenca de Sant Carles de la Ràpita * Societat Musical La Lira Ampostina d´Amposta * Societat Musical La Unió Filharmònica d´Amposta * Societat Musical L´Artística de Sant Jaume d´Enveja * Societat Musical Espiga D´Or de Deltebre Posteriorment s´incorporen les societats musicals següents: * Ciutat de Tarragona * Municipal d´Alcanar * Municipal de Tortosa * Ciutat Badia de Barcelona * Lira Roquetense * Vila de Falset * Amics de la Música de Bellvitge * Prat de Llobregat * Miravet * Ginestar * Ametlla de Mar * La Galera * Godall * Mas de Barberans * Sant Boi * Pare Manyanet de Barcelona * Pau Casals de Barcelona * Roig Tardà d´Alfarràs * Nou Barris de Barcelona * Pare Manyanet de Reus * Benissanet * Unió Musical de Tarragona * Jaume Balmes de Santa Bàrbara * L´Amburgada del Perelló * Unió Musical de Masdenverge * Verge dels Prats de l´Aldea. * Vilalva dels Arcs * Banda Municipal d´Alcanar * Banda Municipal de Benissanet * Banda de Música Verge de la Serra de Montblanc * Banda de Música de Camarles * Unió Filharmònica del Prat de Llobregat * Banda de Música del Bages (Manresa) * Banda de Música de Cerdanyola del Vallès



Confederació Sardanista de Catalunya

info@web.sardanista.cat infosardana@sardanista.cat

La Federació Sardanista de Catalunya és una entitat cultural fundada l'any 1990 pels representants d'una vintena d'entitats del moviment sardanista d'arreu del país. Neix per la necessitat de situar la sardana en el lloc que li correspon i amb la voluntat d'aglutinar i donar serveis a les entitats que en formin part, així com de fomentar i difondre el fet sardanista arreu. En l'actualitat, ja són prop de 400 les entitats que en formen part i que gaudeixen dels seus serveis. Aquests són els serveis que ofereix la Federació Sardanista de Catalunya: Assessorament i Assegurances: Les entitats que formen part de la Federació reben el servei d'assessorament jurídic, laboral i fiscal, gaudeixen d'assegurances col·lectives que cobreixen la responsabilitat civil que es pugui derivar dels actes organitzats per les entitats sòcies, i pòlisses que cobreixen els possibles accidents soferts pels directius sardanistes en el decurs de les activitats programades per les seves entitats. La Federació també dóna suport tècnic i en algun cas administratiu a les Comissions d'Aplecs de les demarcacions territorials de Barcelona, Girona i Tarragona i a la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, i coordina l'edició de les Guies d'Aplecs anuals de tot Catalunya. Difusió d'activitats sardanistes: Des de la Federació s'edita i distribueix mensualment el butlletí Infosardana, adreçat als mitjans de comunicació, on es recullen les principals notícies esdevingudes en el món sardanista i totes les activitats que ens són comunicades, així com el lloc, dia i hora de celebració i qui les organitza.



Fundació La Roda

administracio@fundaciolaroda.cat

La Fundació La Roda és una entitat que treballa en el camp de l'educació en el lleure mitjançant la programació d'espectacles per a tots els públics, de tallers per a educadors, joves i infants i d'actes culturals. La Fundació La Roda va néixer l'any 2003, hereva de l'Associació La Roda, creada l'any 1977 i un dels circuits d'especacles familiars i d'educació en el lleure més importants de Catalunya. La Fundació està formada per prop de 100 entitats culturals, juvenils i infantils de tot Catalunya. Aquestes entitats treballen en 37 poblacions catalanes, en barris i poblacions amb mancances de tipus econòmic, social i cultural.



Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

agrupacio@gegants.cat

La tasca de l’agrupació inclou a més de la part festiva, la divulgació, conservació i estudi del món dels gegants. Es dedica especial atenció a la millora qualitativa de la música popular i ball de gegants, organitzant cursos i assessorament als geganters. Aquest col.lectiu de més de 2.000 gegants, mou entre 20.000 i 25.000 persones, agrupades en 500 entitats que mantenen una activitat continuada al llarg de l’any. Entre elles s’interrelacionen per mitjà de més de 350 trobades anuals. Malgrat que existeixen algunes entitats no federades, aquestes reconeixen l’Agrupació com el referent per a la projecció del món geganter.



Agrupament d'Esbarts Dansaires

agrupament@agrupament.com

L’AGRUPAMENT D’ESBARTS DANSAIRES va néixer com a continuïtat de l’àmbit Dansa/Esbarts del I Congrés de Cultura Tradicional i Popular convocat pel Servei de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya l’any 1985, celebrat a Manresa. L’AGRUPAMENT D’ESBARTS DANSAIRES vol respectar totalment la personalitat, tendència, filosofia i objectius particulars de cadascun dels Esbarts agrupats i coordinar les necessitats, les inquietuds i els anhels de tots, amb l’objectiu d’ésser útil als Esbarts i a la gent que els componen, i sobretot, reforçar la tasca que ells fan per tal de dignificar i divulgar la dansa catalana. Al llarg d’aquests anys n’han estat presidents: Juli Sanclimens i Genescà, Antoni Serra i Pujol (+) i Andreu Garcia i Cartanyà. Ha comptat amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de l’Obra del Ballet Popular. L’AGRUPAMENT D’ESBARTS DANSAIRES el formen 138 entitats associades, a banda dels membres que ho són a títol individual.



Gran Orient de Catalunya

info@granorient.cat

El Gran Orient de Catalunya, fundat l'any 1989, és la primera potència maçònica sobirana de caire liberal i adogmàtic de la nació catalana, un país de llarga tradició maçònica del segle XIX ençà. Els francmaçons som homes i dones lliures i de bona voluntat, que treballem plegats emprant el simbolisme, tot buscant el perfeccionament individual i el de tota la Humanitat.



Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya

info@bestiari.cat

Dins l'Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya hi tenen cabuda tots els col·lectius que s'ocupin de figures de Bestiari festiu, tot entenent per Bestiari tota aquella figura d'imatgeria festiva zoomòrfica amb portador, de carcassa o protèssica, amb caràcter individual o grupal, i amb tècnica, funcionalitat i simbolisme determinats. Constitució: L'Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya fou constituïda formalment, en Assemblea pública celebrada al municipi de Santa Fe del Penedès, el dia 24 de novembre de 1996, en el decurs de la qual fou aprovat el projecte d'Estatuts socials, l'acta fundacional i un document organitzatiu. Objectius: 1.- Exercir la representació col.lectiva del món del Bestiari davant dels diferents estaments socials. 2.- Cercar les solucions a les diverses problemàtiques existents en el món del Bestiari. 3.- Oferir aquells serveis que millorin i enriqueixin el funcionament i la projecció pública dels elements de Bestiari i els seus col.lectius. 4.- Establir els canals d'informació necessaris que permetin la comunicació, la divulgació i l'ús dels serveis entre tots els col.lectius del món del Bestiari. 5.- Afavorir la relació i l'intercanvi entre els col.lectius de Bestiari. 6.- Oferir un espai comú on sigui possible el debat i la recerca en els diversos aspectes del món del Bestiari. Organització:



Coordinadora de Trabucaires de Catalunya

coordinadora@trabucaires.cat

La Coordinadora de Trabucaires de Catalunya té la tasca d'aglutinar les associacions i entitats de trabucaires de la nostra terra, per tal d'unificar la informació d'aquest col.lectiu. Tanmateix recollirem informació de totes les entitats per posar al vostre abast informació de cadascuna de les nostres entitats. Tanmateix la nostra tasca no només és la d'oferir serveis i informació, sinó la de potenciar la nostra cultura festiva fent la divulgació de la mateixa per tal de consolidar els trabucaires com elements importants de la nostra festa.



Federació Catalana de Pessebristes

info@pessebrescat.org

El juliol de 1985, un grup de 16 associacions de pessebristes funden la Federació Catalana de Pessebristes amb la intenció de coordinar, difondre i fer créixer l'art pessebrístic a Catalunya. La Federació és el resultat del contacte que les més de setanta associacions de Catalunya mantenien de manera més o menys informal i que l'any 1969 desembocava en l'inici de les anuals Trobades de Pessebristes. El pessebrisme a Catalunya, introduït probablement a través dels franciscans, té uns orígens ben remots. Hi ha documentat un pessebre l'any 1300 i es té notícia d'un venedor francès de figures del naixement a Barcelona l'any 1475. Del 1585 hi ha un inventari d'un canonge on apareixen figures de fang. El pessebre familiar era un fet al segle XVI i l'any 1786 hi havia una vigorosa Fira de Santa Llúcia. Des de començaments del segle actual el pessebrisme català comença a ser conegut a Europa, especialment a partir de la incorporació del guix en la seva construcció, tècnica que es va iniciar de forma més aviat atzarosa a l'Associació de Barcelona i que s'ha difós per tot el món pessebrístic. Catalunya ha estat des de sempre bressol de grans i reconeguts escultors de figures de pessebre. Per tot això, la Federació Catalana de Pessebristes se sent hereva d'un llegat etnogràfic de primera magnitud que es manté gràcies al treball desinteressat de centenars de pessebristes anònims que configuren les associacions.



AdiFolK, Associació per a la difusió del folklore

info@adifolk.cat

ADIFOLK - Associació per a la Difusió del Folklore - és una entitat de serveis sense ànim de lucre, formada per persones vinculades estretament al món del folklore i la cultura popular catalana. Té com a objectiu fonamental potenciar i dinamitzar la cultura popular del nostre país i també donar a conèixer a Catalunya el folklore d’altres indrets del món, mitjançant diferents intercanvis culturals. ADIFOLK pertany a CIOFF - Comitè Internacional d’Organitzadors de Festivals Folklòrics - reconegut amb la categoria d’ESTATUS B per la UNESCO i, a la vegada, és membre de l’Associació Espanyola d’Organitzadors de Festivals Folklòrics. Entre les activitats que porta a terme destaquen les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya i l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics. Una mica d’història: L’any 1972 es van iniciar les Jornades Internacionals Folklòriques, que tenien lloc a Barcelona. A partir de 1979 es va decidir ampliar l’àmbit geogràfic de les actuacions del festival i es van convertir en les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya. Simultàniament, a partir del 1989, s’engega el projecte de l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics. Aquesta diversificació d’activitats fa que l’any 1992 es decideixi canviar el nom de l’entitat, fins ara Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya, pel d’ADIFOLK.



Moviment Laic i Progressista

mlp@mlp.cat

El Moviment Laic i Progressista (MLP): L'MLP es defineix com una eina per a una transformació en profunditat de la societat partint de la base de l'ideari laic i progressista. Les entitats formem part de l'MLP per voluntat pròpia, per actuar coordinadament des de diferents perspectives de l'activisme social i cultural tot generant un seguit de sinèrgies que ens han de fer més forts, més lliures i més feliços, a l'hora que ens permet optimitzar i compartir esforços, recursos, capital humà, etc. Les entitats de l'MLP pretenem que s'identifiqui socialment una manera d'entendre la vida, compromesa amb els valors de la racionaltitat i el lliure pensament en l'acció diària de les entitats membres i en la seva tasca educativa i social basada en la raó. En el terreny de l'acció política i social, l'MLP reivindica la salvaguarda de la dignitat humana i l'autoderminació de les persones contra qualsevol limitació o pressió injusta. L'MLP està compromès amb un impuls de canvi de la societat a favor del lliure pensament, de la tolerància, de la diferència, dels drets humans i de la ciutadania.



Fundació Paco Candel

info@fundaciocandel.org

S'ha dit que Catalunya sempre ha estat un país d'immigració. Però potser encara seria més exacte dir que és un país que, en termes generals, ha progressat amb un temps que no s'explicaria sense la contribució decidida d'uns immigrants que han tingut l'oportunitat de deixar-ho de ser, incorporant-se a la societat catalana amb totes les conseqüències. Tanmateix, que els resultats d'aquest procés hagin estat positius per al conjunt del país i dels seus ciutadans, no ha d'amagar les dificultats ni els conflictes o els malentesos que s'han produït. I, per tant, és de justícia destacar les contribucions importants que determinades institucions i persones han fet a la seva bona resolució. Molt especialment, aquestes contribucions van ser decisives mentre el país no va disposar ni de municipis amb una administració sòlida ni d'institucions polítiques clandestines o del teixit associatiu en general, però també de tantes persones que sobre tot des de la societat civil primer però després també des de les administracions públiques, han exercit les seves responsabilitats en el camp de la ciència, el pensament, l'art, des del periodisme, des de la política o com a emprenedors, i han cregut que la cohesió social dels catalans era un bé imprescindible del qual depenia la possibilitat de fer realitat les altres esperances que teníem com a poble. Drets per a les persones immigrades.



Coordinadora de Pastorets de Catalunya

info@pastoretsdecatalunya.cat

Els Pastorets són una de les manifestacions tradicionals més genuïnes del nostre país. Cada any coincidint amb el calendari nadalenc, milers d’espectadors es concentren als escenaris catalans per assistir a les més de cent posades en escena que s’escenifiquen arreu. Finalment, després de diversos anys de debats, s’ha fet l’empenta final per constituir una entitat que aplegui tots els que cada any treballem pel manteniment i millora d’aquest patrimoni cultural. El fet determinant per constituir la Coordinadora ha estat la constatació que dins de la diversitat, tots els que portem a terme les representacions de Pastorets, compartim tot un seguit d’elements en comú: * Dispersió en el territori – Complexitat de relació immediata entre els diversos grups. – Grups / equips temporals – Desconeixement d’altres grups * Temporalitat de l’activitat – Concentració de l’activitat durant el calendari nadalenc. * Paral·lelisme de la realització – Els mateixos textos representats alhora en escenaris diferents. – Les representacions portades a terme en els mateixos dies. * Dependència o supeditació a col·lectius o estaments superiors. – Entitats, Parròquies, teatres, Ajuntaments... * Problemes compartits. – Mitjans tècnics, tècniques teatrals, formació, difusió...



Federació de Diables i Dimonis de Catalunya

junta@diables.cat

MANIFEST PER LA DEFENSA DELS GRUPS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA AMB ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS L'aprovació de la nova Directiva 2007/23/CE del parlament Europeu, per tal de regular el mercat dels materials pirotècnics de la Comunitat Europea, ha comportat per part del Govern Espanyol la transposició de la Directiva mitjançant l'Ordre PRE/174/2007 amb importants limitacions per a l'ús dels artificis pirotècnics, sense realitzar distinció entre ús privat i ús per elements festius de cultura popular i tradicionals. Aquest fet comporta l'impediment de la participació d'aquests elements en les processons, seguicis festius i qualsevol acte per part de Balls de Diables, Bèsties de foc, Salt de Plens, etc. Els materials pirotècnics són utilitzats en les diferents manifestacions de cultura popular i tradicional des del segle XIV i formen part indiscutible del patrimoni immaterial de la cultura Catalana. Avui és mante viva la tradició a Catalunya amb milers actes de foc anuals, per part de centenars de grups de Diables, besties de foc i colles infantils. Amb la vigència de la Transposició de la Directiva Europea, suposarà la desaparició de tots els grups de cultura popular i tradicional amb foc i una tradició amb més de 800 anys d'història. Per tot això el sotasignat, demana: Que el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol com a òrgans competents, estableixin el caràcter singular dels elements festius de cultura popular i tradicionals catalans, mitjançant una regulació específica en l'ús dels materials pirotècnics, que garanteixin el correcte desenvolupament de les diferents representacions festives dels grups de foc i de les corresponents colles infantils. Font: Federació de Diables i Dimonis de Catalunya



Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

scic@scic.cat

El SCIC va ser fundat l'any 1967 per un petit grup de corals que ja funcionaven independentment, però que tenien moltes coses en comú. Les persones que varen fundar-lo, i també les que l'integren ara, creuen que el cant coral és un mitjà que contribueix en gran manera a la formació dels infants i adolescents per les moltes possibilitats que té d'introduir-los en el gust per a la bellesa, especialment la de la música, en el goig de cultivar un mitjà d'expressió com és la veu, en l'amor a la llengua del seu país, en la joia de l'amistat i en la disciplina lliurement acceptada, en el treball en equip i de conjunt i, finalment, en el gust per col.laborar amb altres infants. Les corals que integren el SCIC estan obertes a tots els infants entre 5 i 16 anys que canten a veus blanques i, primordialment, en català.



Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana

ccepc@iec.cat - ccepc2@iec.cat

La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana és una associa­ció federativa, creada l’any 1992, amb més de cent centres d’estudis del tot l’àmbit lingüístic. Amb seu a l’Institut d’Estudis Catalans, ha propiciat la difusió de les activitats, pu­blicacions i projectes dels centres, la recerca amb congressos i jornades, ha donat suport tècnic i ha estimulat el reconeixement i el suport institucional. L’any 2003 amb la Generalitat de Catalunya va crear l’Institut Ramon Mun­taner, Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana, amb seu a Móra la Nova, amb la finalitat de donar suport als centres d’estudis.



Federació Catalana de Catifaires

acc@acciocivicacalderina.cat

L’art efímer català comprèn diferents disciplines amb estils, formes i tècniques adequades a cadascuna de les seves manifestacions culturals. Està composat per elements naturals de curta durada. A Catalunya, l’art efímer té més de dos segles d’història representat per les enramades, catifes de flors, per l’art floral i altres modalitats com l’arranjament de carrers, ornaments, etc. Aquesta història ens remet a les expressions del culte religiós a finals del segle XIX, a la festa del Corpus. Les catifes de flors són per excel·lència el model d’art efímer català que més evoluciona i més repercussió social té des dels seus inicis. Hi intervenen tres factors: el religiós, l’artístic i el cultural. És el factor religiós el que motiva més als seus creadors. Amb el pas del temps, però, les manifestacions d’art efímer esdevenen un element de cultura popular i tradicional, arrelat a l’associacionisme català, que actua com un factor integrador de la societat, sense cap més lligam o sustentació que el llegat històric. És aquest llegat històric el que passa de generació en generació i que es manté viu per l’interès de les persones que el  practiquen. El 2005 a Catalunya es constitueix una Federació d’Entitats Catifaires amb l’objectiu d’unir esforços per mantenir, difondre, conservar la tradició i alhora avançar en la millora de l’art efímer, per assolir més garanties de futur.



Coordinadora d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella - La Casa dels Entremesos

info@lacasadelsentremesos.cat

La Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella és una associació federativa multidisciplinària i interdisciplinària barcelonina de cultura popular d’arrel tradicional catalana. Te dos programes principals, que alhora en són marques: 1. La Coordinadora d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de la Barcelona Vella, i 2: La Casa dels Entremesos, Centre Barceloní de Difusió i Producció de Cultura Popular d’arrel Tradicional Catalana. Te 13 entitats associades amb 35 seccions i 853 socis a 1.01.2012 que representen la pràctica, recerca, difusió i producció en els àmbits de: Gegants, nans i capgrossos. Bestiari festiu;: de protocol, de foc i d’animació. Diables, dimonis i malabars de foc. Dansa tradicional, esbarts, bastoners, colles sardanistes i aula de sardanes, formació de dansa tradicional. Falcons. Trabucaires, Músics: grallers, tabalers, flabiolaires, ministrers i altres formacions. Pessebrisme i escola de pessebristes. Comissions de festes. Jocs tradicionals i populars. Arxiu de música i dansa. Arxiu Festiu. Seccions infantils en els diversos àmbits. Els seus objectius principals, a part de la difusió i la producció de la cultura tradicional des de La Casa dels Entremesos, són la recerca, la producció, la difusió i la realització de les activitats festives tradicionals, recuperades o recreades de Barcelona així com la responsabilització dels aspectes més tradicionals de festes com Santa Eulàlia, Corpus i La Mercè (a més de les dels barris de Ciutat Vella) amb creacions com El Toc d’inici, els Seguicis de La Mercè i de Santa Eulàlia, la Processó de Corpus, la Carassa de Nadal i la responsabilitat i actuacions del Seguici Popular de Barcelona i del Bestiari Històric de la Ciutat.



Associació Catalana de Puntaires

puntaires@puntaires.com

L’Associació Catalana de Puntaires (ACP), entitat sense ànim de lucre,  fou fundada el 1988 per iniciativa de Jordi Palomer, primer director del Museu de Puntes d’Arenys de Mar. La seva primera seu fou precisament el mateix Museu. En aquests moments agrupa gairebé 2.000 socis, tant escoles, associacions locals o tallers, com puntaires a títol individual i fabricants o distribuïdors de material relatiu a l’elaboració de puntes. Ja des dels seus inicis es va marcar com a objectiu promoure, coordinar i intensificar els esforços comuns per a l’estudi, la pràctica i la millora de la qualitat de les puntes fetes al coixí i a l’agulla, tant en el que es refereix a tècniques antigues com a actuals, i la difusió d’aquestes tècniques en suport a les puntaires per mitjà de butlletins d’informació dedicats a tots els membres de l’Associació. Per aconseguir-ho estimula i organitza exposicions de puntes, promou anualment la “Diada de la Puntaire”, programa cursets per ampliar coneixements en les diverses tècniques, dóna suport a les trobades de puntaires de les diferents poblacions de Catalunya, manté relacions amb entitats puntaires dels Països Catalans, divulga internacionalment les puntes de Catalunya mitjançant exposicions i conferències. Després de la crisi del sector de la segona meitat del segle XX, les puntes han tingut una forta revifalla gràcies a l’activitat de l’ACP i s’han adaptat a noves funcions socials. Avui es poden continuar fent estovalles i roba de casa però les puntes tenen una funció decorativa impensable fa uns anys, fins i tot estan presents en joieria d’alta gamma.



Federació de Colles de Falcons de Catalunya

federaciofalcons@hotmail.com

La Federació de Colles de Falcons de Catalunya (FCFC) va ser constituïda el maig del 2005 per les cinc colles de falcons existents en aquell moment. Aquesta Federació, amb seu a Vilafranca, engloba totes les colles que hi ha a Catalunya en aquests moments amb l’objectiu de fomentar i expandir el fet falconer, promoure la cultura popular catalana, i vetllar pels interessos generals de les colles.   De les funcions de la FCFC, una de les més importants és la promoció d’una Trobada Anual de Colles de Falcons, així mateix com la gestió de l’assegurança de les colles i la gestió i comanda dels casos de seguretat dels anxanetes i de dosos, entre d’altres.   Tot i la joventut de la Federació, aquesta té projectes de futur molt grans per tal de promoure i difondre el món dels falcons, amb la clara intenció que esdevingui patrimoni cultural, amb la proliferació de noves colles, tal i com s’ha anat vivint en els últims temps. Per altra banda, no es pot obviar la importància de representar la rica cultura tradicional catalana, en cada una de les seves exhibicions, sent ambaixadors d’aquesta tradició arreu de Catalunya i per la resta del món.



Les publicacions dels membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX


I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc