Donar-se d’alta   

Edicions anteriors

logolateralfort1

Núm. 10 (15 -30 d’abril del 2010)

Recomaneu-ho a un amic!


www.tornaveu.cat

Redacció:
 Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
 08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat

Consell editorial: Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover i Joan Maluquer

line

SUMARI

Editorial: Al bell mig de la crisi
i el desencís


Entrevista:
Josep Rafecas Jané, president de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya:
«Força dels nostres grans actors i actrius van començar al teatre amateur»

Tribuna: Salv_esteve_w
Salvador Esteve


Ajuntaments versus entitats


Articles:
L’Estatut de Catalunya
no serà el final

Enric Cirici

Veritat, justícia i reparació
Josep Viana

Els jutges Del Olmo i Garzón o com atemptar contra la premsa en èuscar
Joan Maluquer i Ferrer

L’amant trilingüe
Manuel Dobaño

Associacions:

Els trabucaires i el Castell de Montjuïc, units per la pau i a cultura

Referents:
L’OJIPC al Palau de la Música Catalana

S’ha dit...
Joan F. Mira confronta cultura i sobirania

Revistes:
Francesc PuertasPuertas



La premsa gratuïta del segle XXI


NOTICIARI


Èxit de la Final de ‘La Sardana de l’Any’ a Perpinyà. La demanda de localitats obliga a organitzar dues sessions consecutives

Dilluns 19 d'abril comencen les inscripcions a la FESTCAT

  “El català, llengua comuna” una proposta de la Plataforma per la Llengua per aquest Sant Jordi

Tres entitats instal·len
lla seu social al Castell de Montjuïc


El 18 d'abril es reprenen les ballades de sardanes al Pla de la Catedral de Barcelona

2010, Centenari Ferrer i Guàrdia

Ampliat fins el 19 d'abril el termini de presentació  pel X Premi Barcelona Associacions

Concert inaugural del Certamen Internacional de Bandes de Música Vila de la Sénia

Més de 250 assistents a les Jornades de Prevenció de Lesions en el món casteller.

Sant Jordi, la llança que projecta la nostra cultura

Escaldes-Engordany, capital de la Cultura Catalana 2011

L’illa de Quios ha celebrat
 la Rouketopolemos


 

ARTICLE

Veritat, justícia i reparació

Fosa_w

Mural recentment inaugurat a la fossa comuna del cementiri de Tarragona, amb els  noms de les 771 persones víctimes de la repressió franquista entre el 28-2-1939 i  1948 a les comarques tarragonines. En aquest mural també surten els 137 pobles tarragonins que varen tenir víctimes.  

La situació de la denúncia presentada per organitzacions d’ultradreta i feixistes contra el jutge Baltasar Garzón, per haver intentat investigar els crims contra la humanitat i desaparicions forçades perpetrats pel franquisme (delictes que no poden ser amnistiats ni prescrits per cap Llei d’Amnistia o de cap altre tipus), genera un important moviment en contra del Tribunal Suprem (TS) espanyol, de suport al jutge Garzón i en favor de la Veritat, la Justícia i la Reparació per les milers de víctimes a tot l’estat (3.385 catalanes) que va ocasionar la repressió ignominiosa d’aquella revolta militar i la seva posterior dictadura.

Efectivament, hi ha centenars d’organitzacions de tots els àmbits, tant de Catalunya com de l’estat i internacionals, que donen suport al jutge en aquesta instrucció i critiquen l’actuació del TS espanyol en admetre a tràmit una denúncia feta per organitzacions que posen en perill la democràcia i les llibertats com la seva història i les seves activitats actuals i passades demostren.

No es tracta de donar suport incondicional a un jutge, sovint qüestionat en algunes de les seves actuacions i amb una imatge que els mitjans d’informació/persuasió declaren com a “mediàtica i protagonista”. Aquí es ventilen moltes més coses, al marge de la “fília o la fòbia” que puguem tenir vers la personalitat del jutge. Es tracta de defensar un sistema de valors i principis de què gaudim en aquest moment actual i que van ser destruïts pel règim franquista. Es tracta d’obrir el camí de la Veritat, la Justícia i la Reparació, tancat durant 74 anys, vers totes les atrocitats perpetrades pels revoltats, els falangistes i els seus seguidors. Uns fets que van ser comesos durant i en acabar la Guerra Civil, tant a Catalunya com a la resta de l’estat. No es tracta de venjança, es tracta de Justícia. No es tracta de remoure ferides, es tracta de conèixer la Història: “Un poble que desconeix la seva història, no pot entendre el present ni construir el seu futur”, va dir el canceller alemany Helmut Kohl.

Recordem el magnífic poema de Martin Niemoeller (1892-1984) —pastor protestant alemany— i atribuït erròniament a Bertolt Brecht (1898-1956):

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista.
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata.
Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista.
Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu.
Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que pogués protestar.


Nosaltres, com a dirigents socials en l’àmbit de la cultura catalana, no podem mirar impassibles l’atac a les llibertats que es deriven de les denúncies contra un jutge i les seves actuacions envers la investigació de les responsabilitats dels crims del franquisme. Uns crims que van deixar milers de morts a Catalunya, entre polítics, obrers, sindicalistes, cooperativistes, funcionaris, empresaris, intel·lectuals, dirigents culturals o simples persones que estimaven la seva terra, la seva llengua i la seva identitat catalana. Un règim franquista que va intentar perpetrar un genocidi cultural contra Catalunya. Tot això no ha estat ni és aliè al nostre entorn cultural.

Malgrat el temps passat i la renovada situació social del nostre país, els nous feixistes i els mitjans de comunicació que els donen suport volen fer el que han fet sempre des de fa molt anys: atemorir els jutges independents, les persones, les organitzacions polítiques, les organitzacions culturals, etc., que vulguin indagar la veritat ocultada durant tants anys i reclamin Veritat, Justícia i Reparació per a les més de 150.000 víctimes del franquisme. Però, a més, aquests són els mateixos que insulten els catalans, la llengua catalana, les organitzacions polítiques catalanes, les organitzacions culturals catalanes i en definitiva Catalunya.

Per tot això, crec que cal fer-hi quelcom. Hem de mostrar la nostra veu d’una manera oberta, concreta i pública envers aquesta situació. No podem esperar que escampi. Ells, no s’aturaran, només, en aquest cas Garzón.
 

Josep Viana i Crespo

Vocal de la Junta Directiva de l’Ens de Comunicació Associativa.


PROPOSTES CULTURALS



100stelada_w

 Exposició: 100 anys d’estelada





Garolera_w

Conferència: Jacint Verdaguer, entre la figura i l’obra. Narcís Garolera.


 

3ampolles_lolivera_w
Vi:
Blanc de Roure 2007, Agaliu 2008 i Missenyora 2008


 

PensMaragall_w
Lectura: La nació és la llengua: El pensament lingüístic de Joan Maragall


 

FRANCOCat_w
Lectura: Franco, el gran manipulador


 

MASIA_XV_2_w
Cava brut nature: Caixa de 6 ampolles.




dibuixcat_w
Lectura: El dibuix a Catalunya (100 dibuixants que cal conèixer).