Edicions anteriors

logolateralfort1

Edició número 5.  (01 -14 febrer del 2010)

Recomaneu-ho a un amic!


www.tornaveu.cat

Redacció:
 Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
 08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat

Consell editorial: Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover i Joan Maluquer

line

SUMARI

Editorial: Què faríem sense el gegantí llegat de Joan Amades?

 Bústia:
El CONCA i el Departament de Cultura

Entrevista: “Considerem que l’important és comunicar, explicar històries, sorprendre i emocionar”
Joan Font, director de Comediants

Tribuna: La llengua de Montilla i Monzó, Gabriel Bibiloni
 
Articles:
Fem trens com fèiem tancs,
Enric Cirici
Trobades Culturals Pirinenques
Èric Jover
Joves i crisi de valors?
Paco López Jiménez

Associacions:
L’Orfeó Martinenc

Referents:
Rafael Dalmau Editor, mig segle

S’ha dit...
Palau de la Música, modernisme, taquilla i perplexitat

 Revistes:
«Ateneu», diari de Sant Cugat
 

NOTICIARI

Celebració del Dia de la Cultura a Andorra

L’Exposició “Per bruixa i metzinera” arriba a Lleida

Jornada sobre finançament europeu per a projectes culturals

La Fira Mediterrània de Manresa obre la convocatòria pel 2010

El Gran Orient de Catalunya va celebrar una “Tinguda blanca”

Un artista als camps de concentració entre 1939 i 1942

Cine Club de l’Associació Cultural de Granollers, 60 anys de cinema

BCN Negra”, trobada de novel·la negra de Barcelona

Exposició "Colònies Industrials" al Museu d’Història de Catalunya fins el 07 de març del 2010

La publicació EL TRIANGLE fa 20 anys 

 

Bruixa

L’exposició “Per bruixa i metzinera” del Museu d’Història de Catalunya segueix itinerant i ara arriba a Lleida

La gran acollida que va tenir l’exposició al Museu d’Història de Catalunya l’any 2007 va aconsellar fer-ne la versió itinerant que ja s’ha vist a Cervera i s’ha impulsat una versió digital de la mostra que estan elaborant professors de la Universitat Oberta de Catalunya

El Museu d’Història de Catalunya porta la versió itinerant de l’exposició “Per Bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya” a Lleida on es va inaugurar divendres 22 de gener a les 19.30h. L’exposició es podrà veure fins al 14 de març a la Sala Montsuar de la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

La mostra, que va gaudir d’una gran acollida al Museu d’Història de Catalunya durant el primer trimestre del 2007, s’ha hagut d’adaptar museogràficament per tal de poder-la fer itinerant i permetre que institucions culturals del país puguin exhibir-la.

L’exposició mostra d’una manera singular la cacera de bruixes, una temàtica que no s’havia tractat anteriorment amb tanta profunditat. L’exposició que s’estructura en cinc grans àmbits (La màgia en el món medieval; La invenció de la bruixa; Les bruixes vistes pels seus perseguidors; La gran cacera; i La bruixa en la tradició popular) pretén explicar el fenomen de la cacera de bruixes que es visqué tant a Catalunya com a la resta d’Europa entre els segles XV i XVII, suggerir algunes hipòtesis explicatives d’aquest trist episodi de la història catalana i europea i posar a l’abast dels visitants nombrosos objectes i documents procedents museus, arxius i col·leccions privades.

Cal destacar-ne també la posada en escena de la mostra que, a través de la llum i els muntatges audiovisuals, embolcalla els visitants en una atmosfera particular i suggerent. També ofereix interactius per a què el visitant conegui les propietats curatives i màgiques de les plantes.

D’altra banda, un grup de professors de diferents disciplines de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) estan elaborant una versió digital de l’exposició que tindrà lloc web propi i que també es podrà consultar a través de la pàgina web del museu (www.mhcat.cat) abans de finals de 2009.

L’exposició
El fenomen de la bruixeria ha generat un gran nombre de tòpics, que sovint han estat utilitzats en les arts plàstiques, la literatura i el cinema. La bruixa que vola dalt d’una escombra, que es troba amb les seves companyes en sàbats nocturns i que disposa de poders malèfics atorgats pel diable posseeix un gran atractiu en l’àmbit de la creació. Fins i tot darrerament ha donat lloc a un nou subgènere: el de la bruixa edulcorada, o més o menys bona.

Però la bruixeria i la seva repressió susciten un gran nombre d’interrogants. ¿En quin moment es construeix la visió tradicional de la bruixeria? ¿Quan s’inicià la persecució contra les suposades bruixes? ¿Per què van ser perseguides? ¿Qui eren els seus perseguidors? ¿Quantes i quants van morir? ¿Com afectà aquest fet a Catalunya?

El recorregut que aquesta mostra presenta, pretén donar les claus per respondre algunes d’aquestes preguntes –i potser obrir-ne de noves, tan o més inquietants–.

L’exposició ens durà de la història –la gènesi del fenomen, la cacera de bruixes i la seva fi– al folklore i l’etnografia –el record popular–. I es mourà essencialment entre dos àmbits territorials: Catalunya i el conjunt de l’Europa cristiana.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

sardinaroja
line