|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ENTREVISTA: Lluïsa Celades és al capdavant de La Fundació La Roda, d’accions culturals i del lleure; entitat que coordina un centenar d’associacions amb més de mil persones adherides, dirigida als infants i al jovent, i que ajuda a la integració cultural i a l’educació en el lleure en català.
|
|
|
|
«La integració és qüestió de paciència, d’humanitat i d’estimació»
|
|
|
|
 |
|
|
Lluïsa Celades mostra la Creu de Sant Jordi concedida a La Roda.
|
|
|
|
Enhorabona pel gran èxit de la Tamborinada 2010:Gràcies. Com saps, és la nostra gran festa. La Tamborinada és una diada familiar on tothom té cabuda i cada edició està dedicada a un afer cultural de l’actualitat. Enguany, però, ha anat una mica diferent perquè vam pensar d’integrar-hi les persones amb discapacitat. Per aquest motiu, el lema ha estat «Belluguem-nos tots» perquè tots som al mateix carro. Hi ha qui va en cadira de rodes, però que, al mateix temps, té una capacitat intel·lectual i humana impressionants i, sovint, les úniques barreres que troba és que no hi ha rampes adients per a poder passar o que hi ha gent que encara no respecta prou les places per als minusvàlids. S’ha buscat ensenyar aquesta realitat també als més petits i ha estat un projecte preparat amb moltes ganes. N’estem molt satisfets. La integració és qüestió de paciència, d’humanitat i d’estimació.
|
|
|
D’on ve el nom de La Roda? És un joc simbòlic i semàntic extret de l’imaginari col·lectiu. Quan vam començar l’any 1977, vam pensar que era un nom que s’adequava perfectament a la tasca que érem a punt de començar: la d’apropar la cultura popular i tradicional als barris i a la gent nova, la immigració. Vam pensar que el projecte era com una roda que rodaria, valgui la redundància, per les entitats de diversos barris de Barcelona. A partir del 1981, també vam poder estendre’ns per tota Catalunya gràcies a les subvencions que la recuperació de la Generalitat ens va proporcionar. És una roda dinàmica que el temps empeny, la fa evolucionar i créixer de manera continuada.
|
|
|
«Ensenyament seguit d’un espectacle adient i en català, per a recolzar la llengua i els costums»
|
|
|
|
Quina és l’activitat de La Roda? Molta dedicació als nens i als joves. Tot i que ens diem Fundació, som una coordinadora d’entitats i les ajudem en tot allò que podem. Des de La Roda, col·laborem a la formació de monitors i educadors perquè després puguin transmetre-ho. La tasca és d’ensenyament seguit d’un espectacle adient per a una festa puntual o per a un aprenentatge de diversos temes. Per exemple, ens poden demanar de saber d’on ve la tradició del tió. Llavors, nosaltres els fem una dissertació de què és i de què representa a través de Joan Amades, els llibres, la memòria que tenim, etc. Primer hi ha una explicació i després es passa a la festa. A partir d’un fet concret, es crea l’univers de la festa popular que l’embolcalla. Un dels punts que sempre mirem és que tot es faci en català. S’ha de fer en català per a recolzar la llengua i els costums del país.
|
|
|
|
Com sorgeix el llibre La Roda, 30 anys!? Per al trentè aniversari, vam veure que hi havia molt material i que era prou interessant per a reunir-lo i crear-ne una eina d’utilitat documental. Projectes com el present, on es plasma el treball conjunt, serveixen com a recordatori del que s’ha aconseguit i ens motiven encara més a conquerir noves fites. La feina ben feta sempre és un reactiu positiu en moments baixos. I, quan es pot fer un llibre amb el pensament de tanta gent provinent de l’associacionisme i de la cultura popular i tradicional, realment t’adones que la feina es materialitza i configura el granet de sorra aportat per La Roda al món associatiu. A La Roda tenim més de mil persones adherides que fan possible que s’hagi pogut fer tota la tasca que s’ha reflectit a La Roda, 30 anys!
|
|
|
|
«El nostre associacionisme és capdavanter»
|
|
|
|
Com veieu el futur de l’associacionisme? Nosaltres vam viure una època de molta repressió. L’associacionisme al nostre país és capdavanter d’arreu de la península. És una tradició ateneística, social, cultural, d’entitats. Recorres tota la península Ibèrica i veus que enlloc no hi ha la força que té aquí. Crec que perdurarà, que l’únic que cal saber fer és el traspàs cap a les noves generacions i cap a la nova immigració perquè estimin el lloc i els costums de la terra on viuen. No vol dir que hagin d’abandonar les arrels, però mentre siguin aquí volem que valorin la nostra cultura i se la facin seva.
|
|
|
|
I una pregunta pràctica, un nen que vulgui apropar-se a les activitats de La Roda, què ha de fer? És senzill, al web veurà les adreces de totes les entitats adherides. Hi trobarà la informació per a saber quin esplai li queda més a prop i s’hi podrà anar a apuntar. Nosaltres ajudem els esplais i tots tenen una gran varietat d’activitats. Quan els nens surten dels centres educatius, molts van a casals, esplais, ateneus populars, etc. Tot es fa a través d’aquestes grans entitats que dediquen tantes hores al temps del lleure, dia a dia, perquè el nen s’hi senti bé, s’hi senti protegit i senti que té una altra família.
|
|
|
Glòria-Mireia Montanyà
|
|
|
