|
Recentment hem seguit un cas ben furgador no pas per això intencionat, en presentar el Grup Antitaurí Prou 180.169 firmes al Parlament de Catalunya, com a Iniciativa Legislativa Popular (ILP) i exercint el dret de demanar debatre l’ampliació de la llei de protecció d’animals 22/2003. La pretensió és clara: donar mort a la Fiesta Nacional al nostre país. I és clar, els nostres diputats s’han de plantejar sense possibilitat de renúncia a “torejar” un tema d’importància extrema perquè no solament enfronta dues comunitats percentualment similars que en fan casus belli, sinó que tot aquest sidral podria estavellar els vots que ambicionen, legítimament, tots els partits.
El toro encara és una bèstia amb poder a la nostra societat i mereix identificació per part d’uns, nostàlgia festiva per part d’altres i rebuig per qui se sent defensor dels animals i pels que prefereixen el ruc. És massa gent esvalotada per un mamífer criat i seleccionat per l’home ja fa tres-cents anys amb finalitats comercials i espectacles públics. Vet aquí, però, que tots ells han posat la nostra política contra les parets de l’amfiteatre taurí.
Talment com si ens haguéssim begut l’enteniment, els nostres polítics creuen que aquest circ mereix tanta i tanta atenció que ara cal ser seriosos i, amb un joc de cintura sorprenent, donar llibertat de vot i secret al conjunt de diputats al moment d’aprovar o no la iniciativa, no fos que hom conegués que a dins de casa tenim un problema. L’“alternativa” de votar en un sentit o un altre afecta tant el sentir del diputat que s’ha de permetre actuar a criteri del seu pensament.
El nostre amic el toro veurà una cobardia aquesta decisió, que no es pren a l’hora de legislar sobre temes clau i quan tothom percep que un cop aprovada la ILP el procés s’allargarà al màxim per l’absència d’un matador que s’atreveixi a saltar al ruedo. Potser veurem una Cambra que ens oferirà un espectacle en el qual qui “toreja” és el mateix brau. De fet, això de les iniciatives legislatives populars és un autèntic problema per als nostres polítics!
|
