|
La crònica de l’acte d’entrega del Memorial Francesc Candel 2009 (04/12/2009) que distingí la Federació de Cors de Clavé, en ser concreta, no podia recollir l’elogi per la feina ben feta, que justificava la concessió del guardó a la més antiga organització federativa catalana. No obstant, el Memorial no li ha estat atorgat per un segle llarg de servei al país en el camp de la cultura i l’acció social, pels que també s’ho mereixeria, sinó per la tasca d’actualització del llegat de Josep Anselm Clavé, a partir de la commemoració de l’Any Clavé proclamat pel Parlament de Catalunya. Tota una dècada i mitja treballant per posar al dia una obra i un testament moral i cultural de valor incalculable, donat que els càlculs no es poden fer des del valor material, sinó des de la perspectiva de la contribució que el moviment coral que liderà Clavé ha fet per la consolidació a casa nostra d’una societat avançada, europea, solidària, justa i finalment democràtica.
Sobreviure al pas del temps i a les tempestes de la història ha estat un mèrit compartit pels dirigents i, per tant, pels presidents de les diferents organitzacions federatives del moviment claverià. Clavé va dirigir la coral L’Aurora entre el 1845 i el 1874; Aurea Rosa Clavé l’Asociación Euterpense entre el 1874 i el 1901 (Ramon Escolà que ha rebuscat en els arxius de la Federació posa un interrogant en aquesta darrera  dada i entremig situa a Eusebi Benages i Bartomeu Mota com a presidents de l’Asociación de los Coros de Clavé), Joan Vidal (1909-1911) i Camil Mota (1911-1913) van presidir l’Asociación Euterpense de los Coros de Clavé. Josep Capdevila i Ventosa (1915-1934) i Benet Cordomí (1934-39) van presidir la Unió de Societats Corals i Orfeons de Clavé. La Guerra Civil portà a la clandestinitat activa la Federació i fins el 1951 no s’aconseguí la legalització d’uns nous estatuts i el propi Cordomí actuà de president fins el 1957. Josep Garcia i Guimaraes (1957-58), a la mort de Cordomí. Josep Capdevila i Ventosa tornà a la presidència (1958-1969) sumant ni més ni menys que tres dècades senceres. Josep Castillblanco i Creixell va promoure l’actual casal de la Federació (1969-1985) i va ser rellevat l’any següent, a partir de l’aplicació de les conclusions del I Congrés de la Federació celebrat en el marc d’Expocultura 84, per Joan Hugué i Rovirosa (1985-89). El succeïren Joan Giralt i Ribas (1989-93) i Xavier Falcó i Gres (1993-95), que començà a plantejar la commemoració del 150 aniversari de la creació de la coral L’Aurora.
Tots ells van fer una contribució important a que el moviment claverià hagi estat durant més d’un segle el pal de paller del teixit associatiu. El que ha passat a partir del 1995, ha estat posar al dia el llegat fundacional aconseguint que el Parlament de Catalunya declarés l’Any Clavé. Recollint el testimoni del seu predecessor, Ramon Escolà i Ramia (1995-2001) impulsà la dinamització de les estructures federatives, incorporà Joan Ramon Gordo a la gestió tècnica professional, va promoure les macrocorals i l’enregistrament de les partitures històriques de Clavé, amb l’acompanyament de la Banda Municipal de Barcelona que dirigia el mestre Josep Mut. L’exposició “Clavé al Cor. L’home i l’època” recobrà la dimensió cívica del Mestre. Les iniciatives d’aquell període arribaren al zenit amb la cloenda de l’Any Clavé que omplí el Palu Sant Jordi i la concessió per l’Ajuntament de Barcelona de la Medalla d’Or de la Ciutat.
Antoni Carné i Parramon (2001-9), l’altre president del període pel que ha estat concedit a la Federació el Memorial Candel, completà amb noves propostes la tasca de dinamització empresa per Escolà. Consolidà la revista “L’Aurora” com a degana de la premsa cultural en llengua catalana. Impulsà la contribució dels Cors de Clavé al Fòrum de les Cultures amb l’estrena dels “Cants de pau” en un macroconcert que omplí el Palau d’Esports de Badalona. Potencià la presència de les corals a les Festes de la Mercè de Barcelona i les caramelles a la Trobada de Sau. De la ma d’altres tres federacions d’entitats, amb els Debats al Territori, inicià un anàlisi crític descentralitzat utilitzant les més modernes tècniques de comunicació. Les conclusions van portar a la creació de l’Ens de Comunicació Associativa que ha acabat unint vint-i-dues federacions d’entitats en el projecte comú de posar la cultura popular i amb ella les associacions en el lloc que correspon per la contribució que han fet i fan al país.
El final del termini de vuit anys fixat en els estatuts de la Federació –fixat a proposta del propi Carné per afavorir el relleu- ha portat a l’elecció de Josep Cruells i Rovira, que formava part de la darrera junta directiva, com a nou president de la Federació. Ell mateix en recollir el Memorial Candel va fer un sincer elogi de la feina ben feta pels seus predecessors, al·ludint a la dificultat de superar-la. La ja llarga trajectòria dels cors de Clavé ha demostrat que tothom ha contribuït al procés que darrerament s’ha consolidat. Cada president ha fet la seva aportació, alguns, com s’ha vist, millorant l’obra anterior potenciant la continuïtat. Sempre queda temps per aportar noves idees, però continuar l’obra ben feta té una gran importància. Sense aquest esperit els Cors de Clavé no haguessin superat la sobtada mort del fundador, ni el desconcert dels primers anys en que tanta falta feia, ni la repressió de la postguerra en que fou necessari seguir treballant en la clandestinitat. L’actual moment és dolç, els Cors de Clavé s’han guanyat la consideració de la societat i el respecte institucional.
Pere Baltà
president de la Fundació Paco Candel
|
