Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Segona quinzena de maig 2012

Article

— 28/5/2012

Sense Estat no es pot anar més enllà de la província

(Fot. A.C.)

etiqueta autonomia, Catalunya, corredor del mediterrani, Estat
Ja heu vist com s’ha tractat l’assumpte de les companyies d’aviació, segurament impossibles sense l’ajut estatal. Amb Estat, les empreses importants, fins i tot les que potser han estat mal portades, tenen solució. Un Estat pot pressionar perquè determinades línies aèries estiguin centrades en la seva capital. Sense Estat, per contra, no es poden tenir aeroports ni ports que vagin més enllà de la “província”; com és lògic, això passa amb tots els ports i aeroports de l’àrea mediterrània, inclosos els de Catalunya. Només els trens que no surtin del territori poden ser tolerats com a autonòmics. Fins a Sabadell i Terrassa i la Pobla. Els altres nacionales depenen d’organismes estatals amb decisió política basada en un esquema centralista. Al Brusi, propietari del diari de Barcelona, no li permetien d'enllaçar el tren de Mataró amb França, ja en el segle XIX, i el tren de Sabadell i Terrassa d’ample de via europeu tampoc no li van permetre de continuar fins a territori francès. Fins i tot el corredor mediterrani, reclamat unànimement per la Comunitat Europea i els territoris pels que naturalment ha de passar el ferrocarril -com València, Múrcia, Andalusia- es va endarrerint amb el vot en contra de l'estat espanyol, perquè les “províncies” per on ha de passar no es troben a la Meseta.

Els responsables polítics del govern de l'Estat van posant dificultats i fan passar amb raons per connectar amb Europa; ofereixen com a contrapartida idees absurdes, com voler foradar 40 Km de túnel a través dels Pirineus d’Aragó i així fer el camí pel centre de la Península i arribar a l’Àfrica per Algesires, i això en el moment en què l’economia més necessita una comunicació de dalt a baix d’Europa, passant per la ruta més factible i més rendible des del punt de vista econòmic, que no és altra que la connexió mediterrània. El govern estatal s’ha adonat, de cop, que Madrid té una situació geogràficament excèntrica en relació a Europa, que queda fora de la ruta econòmica històrica. És en contra de la història, doncs, que pretenen el pas dels trens per regions quasi desèrtiques en població i economia, però que serien tangents amb una connexió amb Madrid. Tot indica que els espanyols s'estimen més el subdesenvolupament, fins i tot, que apostar per l’empenta d’àrees més poblades i econòmicament actives, si són concentrades en en el que entenen que és “la perifèria”, segons la seva concepció centralista de l'Estat. Una concepció que sembla que passa per alt que Madrid queda en un racó d’Europa i que Portugal té una sortida al mar cap a Amèrica i els ports del nord del continent. Sembla talment que els espanyols preferirien ensorrar-se abans que acceptar la realitat geogràfica, humana i històrica de la Mediterrània.

Independentment de la bona o mala administració de les nostres caixes i bancs, es donen fórmules de rescat que porten a la desaparició d'algunes de les nostres entitats, cosa que no passa amb algunes entitats centrals, tant o més problemàtiques. Els nostres empresaris no disposen de la mateixa cobertura amb la que compten els propietaris de les empreses centralitzades a Madrid. Per a les empreses amb seu a aquesta perifèria ignorada tot són entrebancs a l'hora d'homologar productes de cara a l’exportació, cosa que no passa si la seu central és a Madrid.

Es vulgui o no, cada vegada més es necessita una complicitat dels poders públics per realitzar empreses a tots els nivells, i sense una administració pròpia col·laboradora no és possible realitzar operacions de cert nivell econòmic. És sorprenent que encara quedi algú que no s’adoni que sense Estat l’exercici econòmic no va molt més enllà d’una economia d’estar per casa, provinciana.


lectures 1454 lectures    Comentaris Un comentari Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris

#1
1 de juny de 2012, 10.03 h

Enric, tens tota la raó. Em sembla que ho ha més coses: l'organització, planificació, priorització i execució de la xarxa viària a Catalunya té una repercussió directe en el desenvolupament de la seva economia, en la creació de riquesa, en definitiva en el benestar dels catalans.
És cert que només quan Catalunya esdevingui un ESTAT de ple dret per voluntat dels catalans molts dels problemes reals del país se'n trobarà solució. L'ESTAT català no serà un llit de roses però serà... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.


CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.