Tornaveu

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Primera quinzena de maig 2012

Tribuna

— 6/5/2012

«Ensinistrar» o bé «adiestrar»


etiqueta llengua
No deixa de ser curiós que el concepte de «comunicar aptesa o ensenyar» es resolgui de forma tan contraposada en català i en castellà. Efectivament, en català diem «ensinistrar» d’allò mateix que en castellà diuen «adiestrar». «Ensinistrar», ve de la paraula llatina «sinistra» que vol dir «esquerra», mentre que «adiestrar» ve de la paraula, també llatina, «dextra» que vol dir «dreta». És a dir, el català «guanya habilitat» quan aprèn a fer anar l’esquerra, mentre que el castellà guanya aptesa quan aprèn a fer anar la dreta. Curiós. Però curiós... i prou?

No em consta que aquest àmbit de les ciències humanes que coneixem amb la denominació de «psicologia lingüística», tingui un abast que vagi més enllà de l’«usuari» lingüístic aïllat. Per dir-ho amb unes altres paraules: la psicologia lingüística no estudia la «psicologia de la parla», sinó la «psicologia del parlant». Per tant m’arriscaria a dir que avui per avui no existeix cap branca científica que estudiï la psicologia de les llengües com a tal. I suposo que deu ser encara menys probable que existeixi una psicoanàlisi de la llengua. Per això em plau de proposar la següent teoria com a primera pedra d’una possible «psicologia lingüística». Ves a saber!

Dir, a partir d’aquesta parella de mots (adiestrar/ ensinistrar), que els espanyols són de dretes (dextra) i que els catalans són d’esquerres (sinistra), ho trobo una bertranada descomunal i una ingenuïtat com una casa de pagès. Crec que aquí hi ha més marro. I el trobarem... si parem atenció a la psicologia profunda.
Com que tant «adiestrar» com «ensinistrar» vénen del llatí, serà del tot just que cerquem en la llengua llatina els referents semàntics associats a cada una d’aquestes dues paraules. Sé que algú argüirà dient que m’ho miro amb una mirada esbiaixada des del primer moment  i que per això mateix hi trobo allò que hi vull trobar. Doncs bé, en atenció a aquests malpensats, em curaré en salut i demanaré la col·laboració d’unes mirades innocents, lliures de tota prevenció. Aquests innocents seran els traductors de la bíblia, bons i honrats hermeneutes: ens servirà de criteri el fet de veure com tradueixen, ells, «dextra»i «sinistra». Hi ha un text que ens pot servir a meravella. És el de 2Co 6,7 i que reprodueixo a continuació: «...in verbo veritatis in virtute Dei per arma iustitiae a dextriset sinistris». Com ho tradueixen?

Les paraules que ens interessen són justament les finals: per arma iustitiae a dextris et sinistris. Les traduccions habituals són aquestes: «amb les armes de la justícia per atacaro per defen­sar-nos» (BCI), «par les armes offensiveset défensivesde la justice» (TOB, Bible Jérusalem, Français courant), «by using the weapons of uprightness for attackand for defense»(King James), «Atacamosy nos defendemoscon las armas que nos proporciona...» (Tex litúrgic llatinoamericà.)

Totes aquestes traduccions són concordants, i ningú no els discuteix l’exactitud de la traducció. Si aquests savis tradueixen «a dextris» per «atacar» i «(a) sinistris» per «defensar», deu ser perquè consideren que la «dreta» s’associa amb l’atac mentre que l’«esquerra» s’associa amb la defensa. Efectivament el soldat (romà) porta a la dreta (dextra) l’arma d’atac (punyal, espasa, llança...) i a l’esquerra (sinistra) l’arma de defensa (l’escut). D’aquí ve que aprendre a fer anar la dreta vulgui dir aprendre a atacar. Mentre que aprendre a fer anar l’esquerra vulgui dir aprendre a defensar-se.
Té alguna raó de ser, pregunto, que als nens espanyols els vulguin «adiestrar», ensenyar a atacar, mentre que als nens catalans els vulguin «ensinistrar», ensenyar a defensar-se?

lectures 3621 lectures    Comentaris 8 comentaris Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris

#8
Xavier - Vidreres
1 de juny de 2012, 00.18 h

Es mes comú en la parla espontània dir n'hi ha per posar -hi cadires.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

#7
Jordi - Madrid
23 de maig de 2012, 23.25 h

Recordo que en català també diem "tenir mà esquerra per xxx" quan algú té una habilitat especial per fer xxx amb destresa, rapidesa...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

#6
18 de maig de 2012, 12.11 h

Molt fan de la psiclogia lingüística! Penso que alguna cosa d'aquestes hi ha en nosaltres... pel simple fet que la llengua fa pensament i viceversa, i com a tals fan ideari, identitat, etc..
Ben curioses les traduccions! bon article! Gràcies!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

#5
Oriol Gil Sanchis - Premià de Mar (Maresme)
18 de maig de 2012, 09.38 h

En Coromines hi veu "simplement un fenomen d'antífrasi, potser mig irònica, mig-eufèmica", atès que en molts testimonis medievals "es tracta d'un ensinistrament entremaliat" (Llull, el Tirant...). Però en Coromines va més enrere: "hi deu haver alguna cosa més, de gran arcaisme semàntic conservat pels romans. Car Ciceró posava de relleu que en qüestió d'auguris «sinister» feia el paper que entre els grecs i els bàrbars tenia la dreta". També observa que Plaute diu que "les coses b... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

#4
B. A. - Selva (Mallorca)
18 de maig de 2012, 08.23 h

Per completar i complementar la reflexió amb altres curiositats similars:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/204325


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.


CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb.