Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Primera quinzena de maig 2012

Salvador Cardús

Salvador Cardús

Investigador, periodista i opinador.

S'ha dit

— 6/5/2012

Salvador Cardús: “l’estereotip de les dues comunitats confrontades a Catalunya no s’aguanta per enlloc”.

(Fot. La Vanguardia)

etiqueta Catalunya, independència, política
Catalunya no està prou madura per ser preguntada sobre el seu futur nacional? I per donar un sí al dret d’autodeterminació? Aquestes preguntes, tant si la resposta és afirmativa com negativa, serveixen als partits polítics catalans per centrar el debat –o en alguns casos, descentrar-lo- ja indefugible sobre la independència de Catalunya. Per a algunes formacions d’obediència espanyola, encara hi ha un argument afegit, la suposada tragèdia social que es produiria al país en cas d’una consulta o d’una decisió política en aquest sentit: la partició irreparable de la societat en dos trossos, els qui hi estan a favor i els qui no, que a parer d’aquestes formacions, té molt a veure amb l’origen de la persona.

En un article publicat al diari La Vanguardia el proppassat dijous 3 de maig, el sociòleg Salvador Cardús denuncia que Catalunya fa anys que veu llastada la seva ambició nacional per l’amenaça d’una hipotètica ruptura de la cohesió social: “L’implícit que hi ha darrera de la defensa obsessiva de la cohesió és el del fals supòsit de l’existència de dues comunitats derivades del gran procés migratori dels anys cinquanta fins a mitjans setanta i que va portar al voltant d’un milió quatre-cents mil espanyols a Catalunya. Segons aquest clixé, dominant al llarg dels darrers quaranta anys, Catalunya estaria formada poc o molt a parts iguals per una comunitat autòctona i una altra d’arrels forasteres, de lleialtats nacionals i lingüístiques contraposades”.

Cardús adverteix que és sobre aquest supòsit que el PSC ha construït tota una teoria política “autojustificadora de la seva submissió al PSOE, pretesament per salvar-nos d’una amenaça lerrouxista, o que CiU s’ha excusat per a ajornar indefinidament l’assoliment dels seus objectius fundacionals”. Davant d’aquestes actituds partidistes, Cardús adverteix que, “sociològicament, l’estereotip de les dues comunitats confrontades no s’aguanta per enlloc”, si bé reconeix que als inicis de la Transició, aquesta construcció podia tenir una certa versemblança, que de fet, va condicionar el debat polític català de la dècada dels vuitanta.

Però en tot cas, afegeix que “les dues suposades comunitats han donat lloc a una complexa heterogeneïtat que, lamentablement, ningú no ha estat capaç d’estudiar prou a fons com per poder desfer els tòpics més resistents. A més, les lleialtats nacionals i lingüístiques, tampoc no han estat mai exactament identificades amb el lloc de naixement sinó per tota altra mena d’interessos econòmics i vincles socials, i sobretot han evolucionat més en funció d’expectatives socials de futur que no pas per adhesions al passat”. A parer del sociòleg, més encara quan el col·lectiu d’immigrants a Catalunya presenta ja una gran diversitat demogràfica, lingüística, cultural i política, més enllà de la dualitat català-espanyol, “seguir parlant d’una hipotètica divisió del país en dues comunitats, és una fal·làcia política carregada de mala fe”. És a dir, que en un hipotètic procés d’independència, si es produís una ruptura social, no seria pas des de la societat, sinó provocada per aquells qui “volguessin violentar la voluntat política majoritària”.

El veritable perill per a la cohesió social dels catalans, doncs, no és la hipòtesi d’una independència política, sinó tot el contrari: la inexistència dels instruments per garantir els vincles necessaris, conclou Salvador Cardús.

lectures 1902 lectures    Comentaris Comenta-ho Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.


CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.