Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Primera quinzena d'abril 2012

Joaquim Rucabado

Joaquim Rucabado

President de la Federació Sardanista de Catalunya

Tribuna

— 10/4/2012

Crisi, associacionisme i sardana



(Fot's A.C.)



etiqueta associacionisme, entitats, finançament, sardanisme
No fa gaire temps que he sentit dir que l'època de la subvenció havia acabat i que començava el temps de pensar. Aquestes paraules, dites al bell mig de la crisi econòmica que ens envolta, en el moment en el qual la majoria d'administracions públiques estan ajustant llurs pressupostos i la distribució de llurs recursos, centren un dels problemes que està patint el sardanisme.

És veritat que la sardana ha viscut diferents crisis d'uns anys ençà. La crisi de compositors de prestigi, la crisi d'instrumentistes de cobla, la crisi de balladors, etcètera, i ara ens toca la crisi econòmica amb una disminució considerable de les subvencions de les administracions públiques i la pràctica desaparició dels pocs recursos aportats pel sector privat.

De compositors i d'instrumentistes, afortunadament, no ens en falten. Amb l'aparició de les cobles juvenils primer, les escoles de cobla després, el sardanisme s'ha pogut nodrir de noves generacions de músics. En canvi, encara no hem viscut el relleu generacional en els balladors, malgrat les campanyes dutes a terme a les escoles i els cursets impartits a associacions i establiments comercials.

On rau el problema? Ens hem entretingut realment a analitzar les raons que ens han menat a aquesta situació? Personalment, crec que el sardanisme té pendent, de fa uns quants anys, una anàlisi de la seva realitat. Ens hem acostumat a viure de la inèrcia dels anys gloriosos, quan els polítics s'inflaven la boca lloant les excel·lències i els valors de la sardana, quan els intel·lectuals enaltien l'esperit catalanista i de germanor que transmetia la dansa nacional.

Les entitats i agrupacions sardanistes escampades per tot el país hem passat de viure amb els socis i per als socis, a sobreviure gràcies a les subvencions. Hem passat de ser centres de relació, comunicació, esbarjo, … a simples organitzadors d'actes, amb militància escadussera i una estructura reduïda al mínim. Fent una mirada al nostre voltant, veurem que les formules que funcionen, els focus on es mantenen els índexs més importants de participació i desenvolupament, són els que tenen una associació potent al darrere. Podríem arribar a dir que les associacions que assoleixen i guarden un important nombre de militants són les que poden seguir les seves activitats sense excessius problemes.

És evident que si hi ha subvencions seran ben rebudes, però comença el temps de pensar i de trobar nous camins per seguir endavant sense dependre de les aportacions de les administracions.

La sardana necessita un associacionisme fort. La col·laboració i el compromís de la societat civil serà primordial en el manteniment i desenvolupament de la nostra dansa. Només la participació activa i la implicació econòmica dels sardanistes ajudarà a vèncer l'anomenada crisi de la sardana.

Aquest és el repte! Hem de fer créixer les nostres associacions i agrupacions, tots els sardanistes han de militar en alguna d'aquestes entitats.


lectures 2112 lectures    Comentaris 2 comentaris Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris

#2
Manel - El Poblenou, Barcelona
13 d'abril de 2012, 17.11 h

He de confessar que em miro el tema des d'una certa distància però, voleu dir que un dels problemes és que la sardana "ja no és una dansa"; ha esdevingut "un símbol". Per tant, un cop admesa aquesta realitat podem fer dues coses:
1. Fer que torni a ser una dansa (ep ! només una dansa ) i que sigui viva i per tant, imperfecta.
2. Que segueixi sent un símbol i que entre tots contribuim a fer-lo més conegut i amb un ritual més extès entre la gent.
Si em pregunteu a mi, us diria que prefe... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

#1
Josep Maria Roset - ALMACELLES
12 d'abril de 2012, 19.55 h

És evident que la revitalització de la sardana està en les associacions i agrupacions, tot i que és molt dificil engrescar els sardanistes en els compromisos de la gestió i més encara les persones que no són sardanistes.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.


CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.