Tornaveu

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Segona quinzena de març 2012

Josep Miquel Sobrer

Josep Miquel Sobrer

Professor universitari de llengües romàniques. Traductor.

Entrevista

— 24/3/2012

Josep Miquel Sobrer, un català als EUA: "Tenim un bon nivell de pintura, arquitectura... i una cultura popular i associativa fantàstica"

Resident als Estats Units d’Amèrica i més en concret a la ciutat de Bloomington (Indiana), la seva relació amb aquest país d’acollida s’inicià un cop va acabar la llicenciatura en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, el 1967. Professor universitari d’espanyol i de català, traductor a l’anglès i al català, ha participat en diverses ocasions com a professor a la Universitat Catalana d’Estiu.


(Fot. A.C.)



etiqueta art, cultura, educació, literatura, llengua, universitat
Que et va fer prendre la decisió d'anar-te'n fora de Catalunya?
Jo volia aprendre l’anglès. Tenia una gran fascinació per aquesta llengua, fascinació que encara segueix. He de dir, però, que inicialment volia anar a Anglaterra. Tanmateix, malgrat que hi havia lectorats no en vaig treure cap. Fins i tot en vaig demanar per anar a Austràlia, però no me’n vaig sortir. De manera que vaig anar als EEUU a l’estat d’Oregon, a la seva universitat. Un lloc molt diferent d’aquí però m’hi vaig trobar molt bé, el que havia de ser una estada d’un any es va anar transformant en una estada permanent. Actualment estic a Indiana com a professor de llengua espanyola i catalana a la seva universitat.

Que és el que fa que un alumne americà vulgui aprendre el català?
Essencialment hi ha tres atractius. Alguns estudiants són de família catalana que s’han perdut per allà, principalment metges... i com que han de fer una llengua estrangera s’apunten a fer català. Després hi ha els estudiants que han sentit a parlar de Barcelona, de Dalí, de Gaudí... situació molt reforçada a partir dels Jocs Olímpics del ‘92, Barcelona s’ha posat de moda. I després hi ha els estudiants de doctorat que volen completar el currículum amb una especialitat menys central per complementar els seus estudis d’espanyol.
A la meva universitat cada any hi ha una mitjana de 7 o 8 alumnes que estudien català. El problema és mantenir un programa amb tan poca gent. De fet hem de fer una sèrie d’equilibris per poder-ho mantenir, fer classes de franc...
Inicialment el que es fa és un curs d’introducció a la llengua (s’ha de tenir en compte que aquests estudiants ja parlen una altra llengua romànica: francès, italià, espanyol...), per passar després a fer-ne un sobre literatura catalana.

Actualment estàs jubilat, però.
Sí, i continuo vivint allà perquè estic casat amb una americana i tinc un fill de setze anys, que parla el català.

Pel que tenim entès has pogut viure de primera mà la immersió lingüística catalana.
Vaig viure amb el meu fill sis mesos a Barcelona. Això va fer que el matriculés en un institut públic, per fer la immersió lingüística. Com a pare valoro molt positivament aquesta política d’immersió. Ell em comentava coses com la poca predisposició a aprendre català per part de sud-americans, per exemple. El problema que em va remarcar sempre era el fet que cada vegada que s’incorporaven nois nous es tornava a començar i s’avançava amb molta lentitud. Amb tot, penso que això no és tant dolent com sembla, ja que permet consolidar el que s'aprèn.

Com a català a Nord-Amèrica, com has dut la nostàlgia?
Sempre he viscut a llocs bastant aïllats. Universitats allunyades relativament de les grans ciutats. Al principi costa perquè no coneixes ningú, però molt aviat t’hi adaptes. Cal tenir en compte que en un ambient universitari trobes gent amb la que pots parlar, amb una vida cultural i social molt rica i intensa.

Parlem una mica de la teva faceta com a traductor.
Sempre he traduït. Inicialment ho feia de l’anglès al català -tinc una pila de traduccions fetes de llibres en anglès. Però després ho vaig fer també a l'inrevés. He fet també un llibre titulat “Autoretrat de Catalunya”, en anglès, amb textos de gent catalana que ha tingut força tirada i que de fet encara es ven. És un llibre que intenta explicar Catalunya als angloparlants. Hi ha coses de Pla, de Fuster, de Porcel, de Rodoreda... He traduït per a revistes autors com Ferrater, Salvat Papasseit, Calders, Rodoreda... i ara darrerament he traduït a l’anglès tota l’obra escrita de Tàpies. També s’ha de dir, però, que no es fàcil trobar editors per publicar.

Com ha estat la teva implicació en la cultura catalana a l’exterior?
A banda de les traduccions, he participat activament amb la Societat Catalana de Nord-Amèrica (North American Catalan Society o NACS), que és essencialment una entitat erudita que publica una revista, que ara és anual, així com treballs d’erudició de molts temes, des de la sociologia, passant per l’arquitectura, la lingüística, la literatura... Vaig ser-ne un dels editors, i president. De fet encara en sóc soci, però ara me n'he desvinculat una mica. Els membres d'aquesta societat no sempre són forçosament catalans, hi ha força americans.

Que en penses del fenomen dels casals catalans?
Són molt útils, sobretot per a les famílies catalanes. Hi ha de tot, però. El perfil de catalans residents als Estats Units és força diferent dels d’altra part d’Amèrica, molts d’ells són professionals.
La nostàlgia no la veig malament. Les coses si existeixen és que han d’existir, no sóc utòpic, no crec que el món s’hagi de reinventar. Si la gent sent nostàlgia és per algun motiu, aquest enyor no se'ls pot llevar. Ara bé, pot ser sí que en comptes de fomentar aquesta mirada al passat podríem fer altres coses.

Quina relació tens amb la Universitat Catalana d’Estiu?
He fet dues vegades cursos presencials i un tercer, l’any passat, per internet sobre el teatre de Sagarra. Va funcionar molt bé. Va ser un curs curt -3 dies-, però molt satisfactori. Penseu que les dates en què es fa l'UCE pels americans són dates molt incòmodes perquè ja han començat el curs.

Què ens podries dir per acabar?
Crec que actualment hi ha una consciència més clara del que és Catalunya que en els meus temps. Ara, però, també hi ha una immigració molt forta (sobretot sud-americana) molt poc inclinada a comprendre el fet diferencial català. Això em fa sentir un futur força incert.
La cultura catalana està molt bé i és molt viva. Tanmateix crec que la literatura és molt desigual (es publica massa, però hi ha autors molt bons), es manté la poesia, es fa molt i bon teatre, tenim un bon nivell de pintura, arquitectura... i una cultura popular i associativa fantàstica, que és el millor.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta.


lectures 1524 lectures    Comentaris Comenta-ho Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.


CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb.