Tornaveu

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Segona quinzena de març 2012

Gemma Aguilera

Gemma Aguilera

Periodista.

Article

— 24/3/2012

Cooperatives de crèdit i rurals, la tortuga de la faula


etiqueta associacionisme, cooperativisme, entitats, finançament
La reestructuració del sistema financer ha comportat la destrucció, en menys de dos anys, del sistema de caixes d’estalvi, històricament molt potent a Catalunya i el País Valencià. Avui algunes caixes han desaparegut del mapa, com Caixa Girona, d’altres, com Penedès, Laietana i Sa Nostra, han emprès un viatge cap a Madrid per unir-se en un SIP amb entitats financeres espanyoles. Pitjor sort han corregut Unnim i la CAM, i ben aviat CatalunyaCaixa i el Banc de València, que han vist com el govern espanyol les regalava per 1 euro a un banc – en els dos primers casos BBVA i el Banc Sabadell, mentre que la caixa catalana i el banc valencià estan a l’espera de ser adjudicats- i tancaven de cop una història centenària d’arrelament al territori. Certament, queden dempeus grans nuclis financers amb seu als Països Catalans. La Caixa, que rubrica la integració-fusió de Banca Cívica, serà l’entitat financera més potent de l’estat espanyol. El Banc Sabadell, per la seva banda, incrementa la solidesa i no descarta fer noves adquisicions després de la de la CAM. Al País Valencià, en canvi, Bancaixa està integrada en el SIP liderat per Caja Madrid i amb presència de Laietana, mentre que Caixa Penedès està dissolta a Banca Mare Nostrum. A les Illes, Sa Nostra també forma part d’aquest grup. Però les decisions d’aquestes caixes es prenen a la metròpoli, ni a Vilafranca del Penedès ni a Palma.

Però, paradoxalment, la crisi no ha pogut destruir projectes basats en la prudència extrema. Quan el mercat abocava acceleradament les entitats a entrar al negoci del totxo amb crèdits a promotors i grans inversions immobiliàries, la majoria de caixes s’hi van llançar, oblidant la seva funció i raó de ser històrica. Després va venir la guerra del passiu, una política comercial molt agressiva per captar estalvis de clients a canvi d’uns interessos impossibles d’assumir sense perdre-hi diners. Gairebé tots hi van caure de quatre grapes. Tret dels més menuts. “Ni totxo ni dipòsits a preu d’or, la prudència i la gestió honesta del risc ens han salvat de la crema en un sistema on ja només hi cabem els molt petits i els molt grans”, explica Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers. És una cooperativa de crèdit amb catorze oficines que va iniciar el camí el 1967, i que avui pot exhibir-se com una de les poques entitats que pot anomenar-se caixa i que no veu amenaçat el seu futur immediat.

Com Enginyers, al Principat segueixen funcionant Caixa Guissona, Caixa d’Arquitectes i la petita caixa rural Sant Fortunat (Castelldans, Lleida). I fins aquí la llista de supervivents, perquè Caixa d’Advocats es troba en un procés de fusió amb una caixa rural de l’Aragó, i el seu centre de decisió ja no serà català. Daniel Marsol és el director general de Caixa Guissona, i té molt clar què ha de fer una caixa menuda en un temps com el d’avui: “córrer massa més aviat ens espanta. Anirem entomant noves operacions en la mesura que puguem, i en el moment en què veiem que comencem a patinar, pararem el cotxe i farem baixar algú. Ho tenim molt clar. Som una entitat de dimensió molt humana, cada dia ens trobem amb molts dels nostres clients, els coneixem i no voldríem perjudicar-los. La nostra prioritat és dormir bé cada nit”.

Al País Valencià no hi ha una xarxa de caixes professionals. Per les característiques de l’economia valenciana, han tingut gran importància històrica les caixes rurals. I avui, sota el grup Caixes Rurals de la Mediterrània, fins a tretze caixes rurals s’apleguen en una xarxa que cobreix bona part del territori i segueix donant servei als seus socis, com si la crisi no hagués fet acte de presència al sistema financer. I també hi ha una insígnia que resisteix i s’enforteix: Caixa Ontinyent. No només no perilla la seva continuïtat, sinó que la política de l’entitat és expandir-se i seguir donant crèdit als clients.

El cas de les Illes és més dramàtic en el sentit que Sa Nostra, la gran entitat financera, ha perdut el centre de decisió, que ara és a Madrid. Queda però, un altre projecte dempeus, Caixa Pollença, amb la mateixa filosofia que Ontinyent i que Caixa Guissona i les caixes professionals catalanes.

La crisi ha castigat els aventurers imprudents, els qui van pensar que farien l’agost amb el totxo i no van avaluar els riscos. Els qui van apostar totes les fitxes al mateix número sense pensar que potser s’equivocaven. Mentrestant, uns pocs, petits, van ser encara més prudents i van preferir no córrer tant però assegurar-se que, abans o després, arribarien a port. És la faula de la llebre i la tortuga.

Les cooperatives de crèdit i les cooperatives rurals tenen un esquema molt similar al del món associatiu. Els socis treballen per un projecte conjunt, un objectiu i una filosofia de treball i de vida, i tant se val si s’hi arriba una mica més tard si es fa de forma sòlida i honesta. No són negocis sense ànima, són projectes cooperatius. I per tant, cada peça, per petita que sigui, té una responsabilitat en el resultat final del projecte.



lectures 3026 lectures    Comentaris Un comentari Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris

#1
oriol - sant cugat
28 de març de 2012, 13.45 h

Molt clar l'article. Però trobo a faltar, en aquest i en general en els articles sobre la desaparició de les caixes, un fenomen, les conseqüènices del qual són especialemnt greus des d'un punt de vista social: és el canvi de les caixes per bancs. Aquest canvi significa la fi d'un sistema financer que, PER LLEI, invertia els beneficis en actuacions socials (quants pobles s'han beneficiat dels ajuts de les caixes en equipaments -com les llars d'avis, biblioteques-, esdeveniments populars -f... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.


CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb.