Tornaveu

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Primera quinzena de març 2012

Jordi Panyella.

Jordi Panyella.

Periodista.

Entrevista

— 14/3/2012

Jordi Panyella: Ens calen menys embolcalls i més cultura

Periodista de referència a l’AVUI. Ha publicat "Fèlix Millet, el gran impostor. La trama secreta de l’espoli del Palau" (Angle Editorial), un treball periodístic que plasma els detalls de l’espoli econòmic i frau cultural més greu que ha patit el país.

etiqueta cas Palau, cultura, felix millet, Palau de la Música
Heu obtingut molta informació de fonts coneixedores de primera mà del cas Millet, però expliqueu que aquestes fonts no volen revelar la seva identitat. Tot i que han passat més de dos anys d’ençà que els Mossos d’Esquadra van entrar al Palau de la Música, penseu que encara hi ha por de parlar de Fèlix Millet?
A mi no m’ha fet gens de por fer aquest llibre. En canvi, a la gent que ha estat a prop seu, per sota seu, al mateix nivell i fins i tot per sobre, els fa por d'identificar-se quan m’expliquen coses. Els qui eren subordinats perquè creuen que Fèlix Millet encara té poder d’incidir. Els que estan al seu mateix nivell o per sobre, és una estratègia d’imatge, d’evitar que se’ls hi vinculi. I encara hi ha una altra versió, gent que dóna la cara però per desmarcar-se’n. Quan a aquest grup els he preguntat si havien tingut contacte amb Fèlix Millet després d’esclatar el cas, tots m’han dit que feia mesos que no, que és un empestat.

Al vostre entendre, Fèlix Millet encara té poder?
No, rotundament.

Fèlix Millet va transmetre, durant les compareixences davant el jutge, una imatge de frivolitat que va indignar la societat. És conscient de la magnitud del frau?
Ell no té por, està descol·locat perquè no té la sensació d’haver delinquit. Ell té el convenciment, i és cert, que va salvar el Palau de la Música. Quan ell s’hi va posar al capdavant, el Palau queia a trossos, i l’ha convertit en una joia. Si us pareu deu minuts al davant del Palau veureu que és constant el degoteig de turistes. Per tant, ell no té plena consciència d’haver delinquit, sí que és conscient que ha fet coses mal fetes, però no li sembla que siguin delicte. I per tant, sí que considera que d’una manera o altra ha estat tractat injustament. Per això no volia tornar la Creu de Sant Jordi.

Durant molt de temps ha tingut la complicitat de les administracions i dels mecenes. I potser també, en nom de la cultura, s’han permès més coses que no es permetrien en un àmbit diferent?
Sí, és cert. Jo he arribat a la conclusió que se sabia el que passava allà dins, però no en la mesura en què passava, perquè aleshores s’hauria actuat de forma molt més contundent. Però el Palau és un símbol, i això descol·loca molta gent quan es fa públic el cas.

Penseu que, per tal de blindar aquest símbol, les administracions no van actuar fins que va ser massa tard?
Sí, aquest és el drama. A més, hi havia l’obsessió dels diners, Fèlix Millet demanava diners a absolutament tothom, que en principi havien de revertir en el Palau. I el resultat ha estat un espoli econòmic i un frau cultural.

L’any 2000, el professor i exministre socialista Ernest Lluch publicava un article a la premsa advertint que Fèlix Millet pensava més en els diners que no pas en la cultura, i donava prou pistes com per sospitar que alguna cosa passava. Però ningú no en va fer cas...
Després de publicar el llibre he sabut qui va ser la seva font, perquè s’ha adreçat a mi, i he conclòs que Ernest Lluch estava efectivament molt ben informat, des de dins.

Respecte d'aquest espoli cultural, al llibre doneu a entendre que la societat civil catalana i els representants polítics tenen part de responsabilitat per haver permès que el robatori s’hagués allargat tant. En quin sentit?
Ens calen menys pedres i més cultura, menys embolcalls i més projectes. L’embolcall és fantàstic, i ho dic no només pel Palau de la Música, sinó també per les gales del cinema català, per exemple. Però al darrere d’això, quin cinema tenim, com es promociona la base del cant i de la música? La classe política està molt pendent de la imatge, de què diran, i molt poc del contingut. Tot és molt buit, tant ells com el que genera la seva activitat.

Fèlix Millet mai no parlava de cultura ni de música. No era ja una mica sospitós, això?
En totes les entrevistes que li havien fet, només es referia a números, ni una mostra de sensibilitat cultural.

Diríeu que Fèlix Millet és una persona culta?
Domina el saxo, però com a afició. Un home que representa la màxima cultura, no se’l va veure mai anar al Liceu, i tampoc no trepitjava l’Auditori, ni va anar al Fòrum de les Cultures. És a dir, que el seu món era ell, i el Palau en la mesura que li servia per incrementar la seva capacitat d’influència i de poder.

El pare de Fèlix Millet fou un gran mecenes de la cultura. Penseu, però, que el cognom ha quedat perjudicat per sempre?
L’honor de la família ha quedat força perjudicat. El cas Millet està molt present encara en converses quotidianes, ha generat molta indignació, i durarà durant molt de temps. El cognom quedarà marcat per sempre.

La societat civil ha perdut el respecte cap al Palau de la Música?
La societat s’ha d’abocar a restituir l’honor del Palau. Ara hi ha molt de debat sobre si l’actual direcció del Palau de la Música és la que pertoca o no, entre d’altres coses pel lligam que té Mariona Carulla amb el passat, i perquè és una persona imputada penalment per un tema fiscal. No deixa de ser lleig que una institució que ha patit tant tingui ara com a presidenta una persona imputada. La societat ha de fer costat al Palau de la Música per garantir-ne el futur. El que és evident és que presidir el Palau dóna molt de poder i influència, perquè encara ara hi ha una pugna per controlar-lo. I és que un dels tòtems d’aquest país, junt amb el F.C Barcelona, és el Palau de la Música.

Vau ser cantaire de la coral l’Esquitx, la coral infantil de la Sant Jordi. Considereu que el país para prou atenció a les corals infantils?
Tinc màxima sensibilitat per a tot allò que és simple. I per a mi, la cultura de veritat comença aquí. El país ha de potenciar al màxim aquestes manifestacions. Ara bé, si aquesta expressió cultural surt del poble i el poble és capaç de sostenir-se pel seu compte, és molt millor que si necessita l'ajuda de l’administració. Per això la festa que més m’agrada és la de Sant Joan, perquè és la festa en què l’administració hi intervé menys, és un foc i prou. No cal que un ajuntament munti una revetlla.

És a dir, la cultura, com menys subvencionada, millor.
Exacte. Hem d’estar en contra de les subvencions, si bé sóc conscient que és difícil avui dia mantenir un projecte sense comptar amb ajuda. Però hem de fer les coses perquè les volem fer, sense esperar els diners d’una administració com a condició per tirar endavant alguna idea o projecte.

Gemma Aguilera.


lectures 3975 lectures    Comentaris 2 comentaris Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris

#2
Adrian - Barcelona
23 de març de 2012, 22.46 h

Llegeix l'article i el comentari...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

#1
Maria - Barcelona
23 de març de 2012, 13.58 h

Com a país, "jo encara diria més", ens cal molta més cultura i educació i molta menys corrupció. Potser ja és hora d'anar admentent que no som un país tan modern ni democràtic com voldríem, i que no ens allunyem tant dels anomenats "països bananeros". Aquest és el nostre problema, que el que va fer en Millet a gran escala, passa a totes les escales de la societat i de l'administració (i ho sé de ben a prop perquè treballo a l'administració catalana). Necessitem admetre-ho ja. Nec... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.


CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb.