Tornaveu

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Segona quinzena de febrer 2012

Gemma Aguilera

Gemma Aguilera

Periodista.

Referent

— 1/3/2012

Octavi Serret: El guardià de les lletres a la Franja



Octavi Serret i el conseller del CoNCA Manuel Forcano, durant l’entrega dels Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya 2009. (Fot. CONCA)



etiqueta franja de ponent, literatura, llengua
La llebre i la tortuga. Goliat i David. Els qui van construint a poc a poc, però en ferm, i els qui se saben poderosos i no els cal assegurar els fonaments. Els llibreters de tota la vida i els gegants que tant venen llibres com paquets d’aventura o entrades a un spa. Octavi Serret (Vall-de-roures 1965), propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures (el Matarranya), és dels primers. Fa tres dècades que va començar una lluita, gairebé titànica, de treball de defensa i promoció de la cultura catalana al Matarranya. «La feina de llibreter és una opció de vida, molt més que un ofici, és un compromís amb la meva llengua, la meva cultura i els meus clients», assegura l’Octavi. Des de la seva llibreria, on més del 80 % de l’oferta de títols és en llengua catalana i s’hi pot trobar un ampli ventall d’oferta en temàtiques com la Guerra Civil, la llengua i el producte insígnia, els autors ebrencs i matarranyencs, aquest llibreter vocacional batalla contra un sistema educatiu que no li ho posa fàcil, a la nostra llengua. «A l’Aragó tot és molt més complicat que a Catalunya, a l’escola s’ensenya en castellà, però al carrer els nens parlen català. Socialment, la meva feina seria molt fàcil, però les administracions ens ho posen molt difícil, per això el meu camí ha estat combatre aquesta contradicció acostant els autors locals que recuperen la nostra parla. I la gent se n’adonarà que gaudeixen i se senten identificats amb la nostra llengua i el nostre territori», rebla Serret.

Amb tot, aquest llibreter creu que la seva tasca és menys heroica que la de molts llibreters barcelonins, que malden per vendre algun títol en català i evitar ser engolits pels best-sellers en espanyol i els manuals d’autoajuda d’autors forans. «Ho tenen més difícil alguns companys de la capital catalana, on el català ja no està tan arrelat com aquí. En canvi, a mi no em preocupa que un Carlos Ruiz Zafon es publiqui en català molt més tard que en castellà, perquè penso que no té per què vendre’s en català. La meva aposta és vendre el llibre originàriament escrit en català. Perquè la nostra cultura, sense la llengua, la perdrem. I els llibreters som també guardians de la cultura.» Efectivament, les seves prioritats no són les supervendes. Els autors ebrencs i del Matarranya —els desapareguts Joan Perucho i Desideri Lombarte són els referents més clars— tenen un refugi segur a les prestatgeries de la llibreria Serret, com també el tenen altres autors han de prendre el relleu a aquesta herència literària, i que cada dissabte signen llibres —la immensa majoria en llengua catalana—, participen d’activitats, tertúlies i altres propostes culturals que han convertit aquest cau de lletres en una referència que va més enllà de la comarca.

En reconeixement a aquesta tasca iniciada a principis de la dècada dels vuitanta, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts va concedir a Octavi Serret el Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana de 2009, «per la tasca com a llibreter a Vall-de-roures, al Matarranya, a la Llibreria Serret, des d’on promou escriptors catalans, i fomenta l’edició i difusió de la literatura ebrenca i dels autors vinculats a les Terres de l’Ebre i a les comarques catalanòfones sota administració aragonesa».

I és que la feina quotidiana d’Octavi Serret posa de manifest que, malgrat que les administracions de l’Aragó i l’Estat espanyol intentin imposar una llei d’extinció de la diversitat lingüística, el català de la Franja de Ponent és més viu que mai. Si no fos així, focus culturals com la llibreria Serret de Vall-de-roures mai no haurien transcendit l’àmbit local.



lectures 4002 lectures    Comentaris Un comentari Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris

#1
Magda Gonzalez i Crespí - Ciutat de Mallorca
7 de març de 2012, 13.51 h

Octavi Serret, premi Nacional de Cultura 2009 de la Generalitat d Catalunya, el mateix que, ironies del destí, poc dies després d'haver rebut el premi, es negàs, de manera seca i poc amable, a acceptar que la seva llibreria fos el punt, a La Franja, on poder trobar els cedés de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, que té membres de la Franja, per cert.

En el nostre dificultós camí per aconseguir el reconeixement del nostre espai cultural comú,recorregut al llarg ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.


CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb.