Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Segona quinzena de febrer 2012

Joan Maluquer i Ferrer

Joan Maluquer i Ferrer

President d'Heptàgon

Article

— 1/3/2012

Franca Masu, la veu


etiqueta Alguer, Cant coral, franca masu, música tradicional, Sardenya
Franca Masu celebra els deu anys de trajecte com a cantant en català i ho celebra amb l’edició d’un disc (encara n’hem de dir CD?) especial, amb enregistraments en directe per diversos escenaris —Utrecht, Roma, Barcelona, Mont-real, Istanbul o Sant Feliu de Guíxols— i amb cançons tan significatives com «Cor meu».

La cantant algueresa, amb una veu privilegiada, amb un ventall de matisos únics en el panorama de la cançó als Països Catalans, prové del món del jazz i de la cançó tradicional. Una cançó tradicional que barreja l’arrel tel·lúrica sarda i la saba melòdica algueresa. És aquesta combinació especial que la fa singular i que, damunt d’un escenari, li permet d’oferir un amplíssim registre vocal que commou tothom qui té el privilegi de sentir-la.

Franca Masu té una facilitat i una versatilitat innates, o que semblen innates, però que parteixen de l’exigència i el rigor. La mateixa exigència que transmet el grup instrumental que la va acompanyar al concert que va oferir a Barcelona el 4 de febrer passat, a la sala Luz de Gas en el marc del festival Barnasants: Fausto Beccalossi a l’acordió, Alessandro Girotto a la guitarra, Salvatore Maltana al baix acústic i Roger Soler a la percussió. Tan fascinant pot ser escoltar la veu de Masu com l’acompanyament i els arranjaments de les cançons. Es tracta d’arranjaments que fugen de les convencions, que aporten un discurs propi a l’actuació. En aquest sentit, sentir cançons populars com «Carreronet», «Lo nassaiolo», «Desperta-te» o «Sol per a tu» o la cançó sarda «Sa mama e s’abba» en aquesta veu i amb aquests arranjaments és una delícia.

És interessant de subratllar com la mateixa cantant explica com l’any 1996 va acudir a un concert de Maria del Mar Bonet a l’Alguer i va quedar meravellada de la sonoritat del català cantat. Cosa que la va fer adonar de l’interès del patrimoni musical alguerès per primera vegada. El mes d’agost de l’any 1997 va fer el primer concert en català a la Universitat Catalana d’Estiu i l’any 2000 ja aparegué el seu primer disc: «El meu viatge». És especialment recomanable el disc «Alguímia» (2003). Que aquests primers deu anys discogràfics de Franca Masu serveixin per a descobrir l’íntima simbiosi entre veu, moviment i música. És una manera de conèixer, a més, el viu patrimoni de la cançó de l’Alguer.



lectures 1944 lectures    Comentaris Comenta-ho Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.

CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.