Voluntariat o Militància

No fa gaires anys que s'utilitza la paraula 'voluntariat'. Segurament, les olimpíades la van popularitzar. Però és un terme una mica estrany. Prové de la tradició saxona i compara l'acció voluntària a la població civil que lluitava amb els exercits regulars i que acostumaven a patir la pitjor part de les batalles.

El paral·lelisme militar amb el de les entitats on hi ha el professional que sap què porta entre mans mentre el voluntari fa les feines brutes, venent la seva acció com la que genera proximitat, segueix impregnant certs models de voluntariat. Però no té res a veure amb la tradició del nostre país.

El que ara anomenem 'voluntariat' té una llarga tradició que podia rebre molts noms diferents però sempre estava lligat a gent que s'implicava, a través de les associacions i sense gratificació econòmica, per la millora de la societat i del país. Des de l'educació en el lleure, suport a la gent més marginal, a la immigració, grups culturals, col·lectius que lluitaven per la llengua o els que es mobilitzaven pel respecte als espais naturals, la història del país és plena d'iniciatives militants. Tot i que la Dictadura ens en va portar molts exemples, ja abans i des de finals del segle XIX, van ser moltes les persones que es van mobilitzar, es van associar i van impulsar iniciatives voluntàries.

Per això, amb l'aparició de moltes ONGs que donen una imatge idíl·lica a l'ajut a persones des dels països rics mentre els Mercats ja s'anaven carregant l'Estat del Benestar o enfonsaven les economies de l'Hemisferi Sud, sembla que tota l'acció voluntària comenci llavors. Però no, a Catalunya l'acció militant havia estat un gran eix de redreçament del país. Molta gent lluitava, com escrivia Espriu, per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra. I la lluita es feia des dels milers d'associacions que no solament volien millorar la vida de les persones o el respecte a l'entorn natural. Volien, sobretot, redreçar el país.

Totes aquestes accions es feien des de la militància, des del treball gratuït, des de la implicació i el compromís social i polític. I es feien col·lectivament, des del teixit associatiu.

No té sentit parlar de Voluntariat fet sigui on sigui. Sempre ha de tenir una finalitat, un projecte de futur. I si bé en altres llocs l'acció voluntària ha tingut com eix vertebrador la millora de la societat, a Catalunya aquesta millora ha anat lligada al necessari redreçament del país que ha estat i està constantment vulnerat. Un redreçament que ha tingut i té en l'associacionisme una de les expressions més sòlides i amb més futur. No és hora de tornar tots plegats, doncs, a ser veritables militants amb una gran esperança, quan tot incita a desistir?