Tornaveu

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Segona quinzena de desembre 2011

Anna Guasch

Anna Guasch

Presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya

Entrevista

— 30/12/2011

Anna Guasch: “La incorporació de la dona ha possibilitat que es puguin fer castells tan importants com els actuals

L'actual presidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, és la primera dona que ocupa aquestes funcions i ho farà fins a la primavera del 2012, quan passarà el relleu al representant dels Capgrossos de Mataró, segons l'acord establert a la candidatura que va guanyar l'any 2010. Tarragonina de naixement i de vocació, és membre de la Colla Jove de Tarragona, primer com a acompanyant i més tard, el 1988, amb camisa pròpia. De la importància i simbologia dels castells així com dels reptes de futur que estan afrontant, en vàrem parlar un vespre nadalenc a Barcelona.

etiqueta Anna Guasch, castellers, Coordinadora de Colles Castelleres de Ca
La presència de la dona a les colles castelleres.
És molt recent i s'inicia a partir de començaments dels anys vuitanta amb la colla Minyons de Terrassa. A partir d'aquí les noves colles que s'han anat formant han anat incorporant el sector femení amb completa normalitat. Hem de tenir en compte que actualment la meitat de la humanitat són dones.

A banda de la paritat de gènere, la seva incorporació ha significat quelcom més...
La incorporació de la dona en el món dels castells és la que ha propiciat que es puguin fer castells de la importància dels actuals, pel que fa a l'estructura, perquè som més àgils, pesem menys. Només cal fixar-se que des de quarts fins a l'enxaneta la majoria són dones.
Per altra banda, el fet que hi hagi dones a les colles ha comportat una millora substancial pel que fa a l'aspecte associatiu i relacional; l'ha enriquit molt.

Però, com dèiem, no sempre ha estat així.
No. Fins l'any 1979 que neix la Colla Minyons de Terrassa els castells eren una activitat d'homes. El màxim que es podia donar en una colla de les tradicionals era que l'enxaneta fos una nena. Tanmateix, participar en la dinàmica global castellera, pujant castells o fent pinya era una altra història... Només hi havia homes.

Hi ha encara actualment colles que encara es resisteixin a incorporar les dones?
Avui dia ja no. El que passa és que les colles més tradicionals, més històriques, han trigat més en incorporar la dona dins del col·lectiu.

De tot aquest procés, el fet que per primera vegada hi hagi una presidenta de la Coordinadora és simbòlicament molt significatiu. Com s'ha esdevingut això?
Ja el 2008 vaig ser la primera dona que va ser membre de la junta de la Coordinadora en representació de la meva colla, la Jove de Tarragona. Actualment, però, n'hi ha una més que n'és membre (en representació dels Marrecs de Salt).
A les darreres eleccions, els Capgrossos de Mataró, els Castellers de Sants i la Jove de Tarragona vàrem presentar una candidatura conjunta amb uns objectius a assolir per als tres anys, amb la condició que la presidència rotés una vegada l'any. És per aquest motiu que aquest segon any de mandat de l'actual junta m'ha tocat de ser-ne la presidenta.

I quin any!
Cert. Malgrat que el reconeixement que vam rebre de la UNESCO va ser el mes de novembre de 2010, el període en el que hi ha hagut més activitat pública dels castells i en conseqüència més feina per la Junta han estat aquests darrers mesos. No hem parat.

Amb tot, la consideració dels castells no ha estat sempre la que és avui.
Cert. Jo vinc d'un temps en el que els castells estaven mal considerats. Eren vistos com una cosa d'homenots, o de gent de malviure... Matiso: era mal vist de participar-hi tot i que no era pas mal vist d'anar-los a veure. Viure l'evolució de passar de tenir aquesta baixa consideració al reconeixement internacional amb la UNESCO és molt reconfortant. No té preu.

Parla'ns una mica del teu procés i de la teva procedència.
A la meva família hem estat set germans i tots hem tingut una relació amb les diferents manifestacions de la cultura popular catalana.
Jo vinc de la Jove de Tarragona, que fou una escissió de la colla de Castellers de Tarragona, que d'alguna manera patien l'estereotip que tot just hem comentat. Tanmateix, amb la Jove de Tarragona ja hi participen metges, advocats, amics de tota la vida, gent que provenia de l'escoltisme... Vaja, una procedència totalment diferent i diversa i que va poder propiciar en un moment determinat a finals de la dècada dels vuitanta (1988) la incorporació de la dona en els castells, més enllà del simple paper d'acompanyament que havíem desenvolupat fins aleshores.

Els castells i la relació amb la resta del moviment associatiu.
Principalment s'han generat espais de col·laboració entre diferents organitzacions, principalment entre les colles i els moviments del territori on es troben. Pel que fa a un tercer nivell, com pot ser la nostra participació a l'ENS DE COMUNICACIÓ ASSOCIATIVA, ens hi vàrem afegir des del primer moment i ens hi trobem molt còmodes i disposats a col·laborar i a participar en el que calgui.

Què penses de l'expansió dels castells més enllà dels llocs que n'han estat fins ara l'àmbit tradicional?
Una cosa és l'espectacle dels castells i una altra és el fenomen d'aglutinació que signifiquen els castells. Jo crec que és aquest aspecte el que la gent ha potenciat i aprofitat. Al voltant dels castells s'aglutina una part molt significativa de la població, cosa que fomenta d'una manera claríssima la integració de sectors d'immigració. Als castells tothom hi té un lloc, i d'una manera molt transversal. Els castells som integradors. El projecte “Tots som una colla”, ha estat molt significatiu en el sentit que parlem, implica les institucions locals i comarcals així com les organitzacions d'immigrants. És un projecte que continua i ha estat molt assumit per les colles de castells.

En aquests anys s'ha observat per part d'algunes colles una necessitat de fer patrimoni quan històricament mai no s'havia donat.
Hi ha de tot. Hi ha colles a les que el seu ajuntament els ha cedit el local social. D'altres en les que es comparteix local municipal amb d'altres entitats i algunes colles que no disposen d'espai propi fan els seus assajos a diferents espais públics, fins i tot el carrer. Les que tenen seu pròpia, de fet, són una minoria.
Cal tenir en compte que per a fer castells no necessites diners, i per a assajar, tenint en compte l'època en la que es fan, no hi ha problema per a poder-ho fer al carrers i en espais públics.

Durant aquests darrers mesos heu encetat un procés de debat intern sobre valors.
Sí. Els castells mai no havíem discutit de res. Hi havia unes normes bàsiques que tothom les seguíem i res més. El tema del patrimoni propi, la consideració d'esport, la publicitat a les camises, el sentiment de colla, la competitivitat i la rivalitat... Són temes que darrerament han sorgit i que fan necessària la definició d'uns valors que ens ajudin a créixer i a situar-nos en el món en el que vivim. El reconeixement de la UNESCO també ha fet visible una sèrie d'aspectes i qüestions que cal valorar i madurar.
Per tot plegat, des de fa mesos estem duent a terme una dinàmica interna de debat i reflexió al voltant d'aquests conceptes i actituds, el resultat de la qual esperem presentar a la propera assemblea general del mes de març de 2012.

Ens agradarà conèixer i compartir aquestes reflexions.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta

lectures 2777 lectures    Comentaris Un comentari Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris

#1
arnau - gràcia
5 de gener de 2012, 00.57 h

hola, sóc estudiant d'història i antropologia i casteller, i dintre d'una setmana entrego un treball sobre aquest tema, m'ha fet gràcia llegir-lo una setmana avans, i en treure alguna idea. gràcies


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.


CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb.