Tornaveu

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Primera quinzena de desembre

Notícia

— 15/1/2012

Més de 75 pessebres a Catalunya, València i Mallorca


Les entitats pessebristes, membres de la Federació de Pessebristes de Catalunya, mostren més de 75 exposicions de pessebres a les seves seus arreu de Catalunya, País Valencià i Mallorca.
Diorama exposat al Monestir de Solius

etiqueta Federacio Catalana de Pessebristes, pessebre
El president dels pessebristes catalans, Josep Porta, ha assenyalat que els pessebres són efímers “obres d’art repartides arreu del país. Els artesans treballen tot l’any per exposar durant uns dies i segur que tothom en té un a prop", ha dit.

Així mateix, la Federació Catalana de Pessebristes dona a conèixer dues destacades activitats que enguany, durant el cicle de Nadal, els aficionats a l'Art de fer Pessebres, poden visionar a la ciutat comtal.
 
D'una part, i després de set anys, l'Associació de Pessebristes de Barcelona ha tornat a fer un pessebre a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat de Catalunya, fet que celebren els organitzadors pel reconeixement al Pessebrisme, i el que representa de bona disposició de l'actual govern envers la Cultura Popular i les Tradicions del país.
 
D'altra, es presenta una magnífica exposició de figures d'àngels, pastors i reis al pati de l'Ajuntament de Barcelona, que sens dubte, són un bon complement del pessebre monumental a l'aire lliure instal·lat a la plaça de Sant Jaume.

Catalunya ha estat des de sempre bressol de grans i reconeguts escultors de figures de pessebre, entre els noms més reconeguts destaquen: Roman Amadeu, Domènech Talarn, Martí Castells i Daniel José Pons.

El pessebrisme a Catalunya, introduït probablement a través dels franciscans, té uns orígens ben remots. Hi ha documentat un pessebre l'any 1300 i es té notícia d'un venedor francès de figures del naixement a Barcelona l'any 1475. Del 1585 hi ha un inventari d'un canonge on apareixen figures de fang. El pessebre familiar era un fet al segle XVI i l'any 1786 hi havia una vigorosa Fira de Santa Llúcia.

Des de començaments del segle XX, el pessebrisme català comença a ser conegut a Europa, especialment a partir de la incorporació del guix en la seva construcció, tècnica que es va iniciar de forma més aviat atzarosa a l'Associació de Barcelona i que s'ha difós per tot el món pessebrístic.

Per tot això, la Federació Catalana de Pessebristes, fundada el 1985 amb la intenció de coordinar, difondre i fer créixer l'art pessebrístic a Catalunya, se sent hereva d'un llegat etnogràfic de primera magnitud que es manté gràcies al treball desinteressat de centenars de pessebristes anònims que configuren les associacions.

Més informació:
Josep Ma. Porta

President de la Federació de Pessebristes de Catalunya
lectures 1506 lectures    Comentaris Un comentari Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris

#1
Enric Benavent - Castellar del Vallès
16 de desembre de 2011, 15.53 h

Entre els grans figuristes que s'esmenten hi ha una absència notable, Lluís Carratalà, del qual acaba de publicar un llibre el Col.lectiu El Bou i la Mula.
D'altra noto que la meitat del text d'aquest article sigui el mateix que des de fa gairebé quinze anys hi ha a l'entrada del web de la Federació. Trobo que és una pena que des de la Federació no puguin dir res més sobre els pessebres que el que es va posar l'any 1998 quan es va crear el primer web.
Pera als interessats en informaci... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.


CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb.