Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Segona quinzena d'octubre / Primera quinzena de novembre de 2011

Assumpció Maresma

Assumpció Maresma

Editora de VilaWeb.

Entrevista

— 7/11/2011

Assumpció Maresma: “La informació hauria de ser entesa com un bé comú, com un patrimoni de tots”.

Originària d’Arenys de Mar, Assumpció Maresma es declara una persona vocacionalment motivada per a la comunicació i el món de la premsa. Des dels seus inicis es relaciona amb la premsa local, com a corresponsal de TeleExprés, informant dels “moguts” plens municipals del tardofranquisme, participant també en la fundació de la primera emissora de ràdio municipal l’11 de setembre del 1979. La seva trajectòria professional passa per viure de primera mà la reinstauració de la Generalitat (com a responsable de comunicació del Departament de Cultura), les seves col·laboracions amb el setmanari El Temps, la seva immersió com a novel·lista... Fins a la gran aventura digital que representa Vilaweb. Manifesta que el món associatiu és fonamental per a la cohesió del país, tot afirmant que "el que fem els periodistes és donar-li veu". De tot plegat en vàrem parlar un matí plujós a la seu social que aquesta entitat té al carrer de Fernaldina de Barcelona.
"VilaWeb ha estat el motor d'Internet en català".



etiqueta Assumpcio Maresma, periodisme, Vilaweb
Vas col·laborar amb la Generalitat reinstaurada, com a responsable de comunicació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, el conseller del qual era en Max Cahner. Com valores aquesta època?
Jo sempre dic que allí és on ho vaig aprendre tot. De seguida m’integro al gabinet amb l’Agustí Pons, la Roser Domingo... Estic convençuda que vam tenir una gran sort perquè vàrem poder conèixer l'administració entusiasta. Encara recordo aquell 12 d’octubre que tots vàrem anar a treballar perquè el consideràvem laborable i no havíem de celebrar res!
A tota la conselleria hi hagué una gran complicitat i un alt nivell cultural. Et podies trobar amb un Pere Baltà amb el seu coneixement de la cultura popular, amb un Eudal Solà que se sabia les poesies de Kavafis de memòria, un Miquel Porter, una Aina Moll... i un gran equip de professionals amb un bagatge de treball fet per tot el país.

I de Max Cahner?
Tot i reconèixer que no era un home fàcil per a la premsa, considero que la seva obra de totes totes ha estat la més important i significativa que hi ha hagut al Departament.

Tanmateix també col·labores amb el seu successor, en Joan Rigol.
Si. Mentre que en Max Canhner no és mediàtic, en Rigol creu profundament en els mitjans de comunicació com un element essencial de difusió de la cultura i de l’obra de govern, aspecte que em permet inventar i realitzar una política de comunicació diferent.

La seva proposta estrella, el Pacte Cultural no tirà endavant, malgrat que se signà.
Cert. Penso que a en Rigol no se’l va acabar d’entendre del tot. No tot era sols imatge, també hi havia una visió de com fer les coses. Penso en Jaume Lorés, per exemple. Tanmateix he de reconèixer que és durant aquest període que comença l’inici de la conversió de l’administració entusiasta del primer temps a l’administració burocràtica, amb la incorporació de funcionaris a llocs claus del Departament.

I decideixes marxar.
Amb les primeres oposicions em replantejo tot el meu futur professional i decideixo deixar la conselleria per començar una nova aventura, que no és una altra que treballar dins del món de la premsa. Escric novel·les (El complot dels anells...), obro la delegació d’El Temps a Barcelona, participo en el Festival de Cinema de Barcelona... És una època en la que faig gestió però en la que també puc escriure.

I de cop, sorgeixen els esdeveniments del 92.
Sí. Un moment que ens fa molt de mal. La policia entra a la redacció d’El Temps i deté un membre de la redacció (Oriol Malló). Una acció totalment desproporcionada (amb l’aplicació de la llei antiterrorista), sense sentit i que, tal com es va demostrar més endavant, no estava fonamentada en res. Fins i tot el Tribunal Europeu dels Drets Humans ens va donar la raó!
La situació era molt heavy. Per una banda, la gent alegre pels Jocs Olímpics, i per l'altra un silenci informatiu al nostre voltant, que impacta i ens fa molt de mal.

És en aquella època que comenceu a treballar en temes amb suport d’Internet.
Juntament amb Vicent Partal comencem amb El Temps online, una proposta complementària a l’edició en paper, que cada cop ens engresca més. Poc a poc anem concentrant-nos en el tema Internet i arran d’una assistència a unes jornades a Chicago en les que es debatia el model de diari del futur, creem VilaWeb, una nova aposta comunicativa i d’empresa.

Parlem una mica més.
VilaWeb ha estat el motor de l’internet en català. Era l’any 1995 quan ho vam iniciar. En els seus inicis el que es planteja, més que ser un diari, és ser un espai d'internet en català, fent un primer directori de totes les iniciatives que la gent està fent en llengua catalana a l’àmbit dels Països Catalans, creant consciència del que significa Internet. Cap el 1997 apareixen les VilaWebs locals.
Conceptualment parlant, nosaltres pensem que, malgrat els avenços i canvis tecnològics, i els intents de convertir Internet en premsa groga, el periodisme no ha de ser diferent. Arribem a tenir 100 edicions locals, facilitant unes eines de treball comunes que permeten treballar a distància. Tanmateix, i degut a aquest caràcter fortament expansiu de la proposta i atesa la seva diversitat, no acabem de poder digerir tanta iniciativa. Actualment, però, hi ha unes deu edicions locals consolidades.

D’on surten “les misses”?
Nosaltres naixem pensant que volem fer una empresa però tenim clar des del primer moment que no hi ha model de negoci, és a dir: nosaltres hem de poder fer créixer VilaWeb amb altres coses i és el moment que creem Partal, Maresme & Associats per a poder-hi donar suport, inicialment fent webs i més endavant elaborant continguts que generen recursos per mantenir VilaWeb.

Hi ha un moment d’inflexió, però.
Sí. Arriba un moment en el que, a banda de les informacions locals, tecnològiques, etcètera, creiem que hem d’introduir la informació general d’actualitat, convertint-nos en el primer diari digital. I és en aquest moment que ens adonem que aquest model no pot estar sempre subvencionat per l’empresa, ha de ser sostenible per ell mateix, i és quan es comença a rebre ajuts institucionals per a la premsa digital i comencem a crear una estructura de publicitat pròpia, força exemplar.
Nosaltres el paper d’innovació sempre l’hem fet i el continuem fent. Primer comencem amb la fase dels VilaWebs locals, i més endavant introduïm els blocs i darrerament amb la Televisió IP.

Com definiries l’aportació específica que pot donar VilaWeb?
La innovació que podem i volem aportar és social, de concepte de premsa i de diari diferent. Cada cop hi ha menys lectors que llegeixen diaris en suport paper. En aquest context la informació deixarà de vendre’s. El paper continuarà existint però en un altre model.
En aquests moments el nostre paper creiem que ha de ser el d’alertar de certes derives dels mitjans d’informació. La informació és fonamental en la societat i no podem deixar que es degradi de la manera que s’està degradant i que pot acabar desapareixent.
No creiem en els sistemes tancats a Internet, com és la subscripció, perquè no ha funcionat. Només cal veure el procés de diaris com El País, que en un moment donat va tancar l’edició digital (només per a subscriptors), però l’ha hagut de tornar a obrir. Creiem que la informació hauria de ser entesa com un bé comú, com un patrimoni de tots.

Per on ha de venir la sostenibilitat dels mitjans d’informació?
Per una banda la publicitat ha de continuar tenint un paper important de suport, però no tot. L’ideal seria que fos el 50%. L’altre 50% creiem que ha de venir de la comunitat que es beneficia d’aquest accés a la informació. És el que nosaltres hem anomenat + VilaWeb.

Com es menja tot això?
Els lectors que volen formar part d’aquesta comunitat tenen al seu abast eines per a col·laborar amb la redacció i reben nous productes, entre els quals una revista mensual. La iniciativa cerca reforçar la independència editorial del diari i el seu futur, tot generant una comunitat que se’n corresponsabilitza. El periodisme és un servei a la comunitat que el té de referència i que en aquest sentit la millor manera de garantir a llarg termini el creixement i l’expansió de projectes de referència és incorporant també els lectors a la sostenibilitat del diari.
De fet funciona com una associació que es manté amb el suport dels socis, però les seves activitats van més enllà dels propis associats.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta

lectures 3534 lectures    Comentaris Un comentari Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris

#1
10 de novembre de 2011, 05.54 h

Dea de fa un temps visc a Colòmbia. Durant molts anys vaig ser subscriptor de El Temps. Ara tinc ocasió de llegir-lo per internet.
Us voldria fer una proposició. De promoure la venda d'unes rondalles, la primera de les quals (en la versió en castellà) ha tingut una bona acollida, per ser una primera introducció pel jovent que comença el batxillerat, doncs es tracta d'introduir la història de l'univers i de la vida, d'una manera molt didàctica i engrescadora. És un primer extracte (com... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.

CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.