Manel Cardenya

Manel Cardenya

Ex síndic a la Sindicatura de Comptes de Catalunya i president de l'Institut Català de Crèdit Agrari.

Bústia


6/11/2011

Tenim pressa, molta pressa (Heribert Barrera)

(Fot. A.C.)

etiqueta Heribert Barrera, independència, onze de setembre





Amb aquest lema va discórrer una pancarta durant la manifestació independentista de l'onze de setembre d'aquest any. Quan els organitzadors de la pancarta em van demanar si la volia encapçalar junt amb altres persones de la generació del senyor Barrera, vaig contestar immediatament que sí. I és així com vaig tenir l'honor de ser un dels portants, juntament amb en Josep Fornas, l'Agustí Gallart, la senyora Trueta, en Jordi Vila Abadal, l'Aureli Argemí i altres persones, els noms de les quals no conec.

Era molt emocionant adonar-se que a mesura que anàvem avançant la gent que hi havia a banda i banda de la marxa arrencava a aplaudir en veure la nostra pancarta i amb això testimoniava, al mateix temps, la seva conformitat amb el que significava el lema que l'encapçalava i el seu afecte i admiració per la persona del molt honorable senyor Heribert Barrera i a tota la seva activitat política. Tothom sabia que aquestes paraules les havia pronunciades referint-se a la necessitat de la independència de Catalunya.

TENIM PRESSA, MOLTA PRESSA no solament en el sentit vital del qui això deia sinó en el nacional. Catalunya ha arribat al cul del sac, ve a dir la frase, i ja no hi ha temps per a fer més experiments. Cal anar directes al gra amb tota la prudència del món, però anar-hi.

El país no està per a més romanços, ja ha durat massa la broma i el poble se n'està afartant. Cal actuar en conseqüència, políticament, deixant per a més endavant l'estètica i el "bonisme", perquè quan ho practiquem, de cada bugada en perdem unes estovalles. Ara hem de començar per alliberar casa nostra.

L'Heribert Barrera és un exemple -no pas l'únic gràcies a Déu- de què cal fer. Jo, duent aquesta pancarta, em sentia i em sento orgullós d'haver-lo conegut i admirat, tot i que ni he estat mai ni sóc del seu partit. Però s'ha de reconèixer que la seva conducta personal és un referent per a tots els catalans.

Que Déu el tingui a la Glòria.

24 de setembre de 2011

lectures 2657 lectures    Comentaris Un comentari Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris

#1
10 de novembre de 2011, 06.40 h

Entre ahir i avui ha quedar ben clar que de "Concert Econòmic" RES DE RES.
El Parlament ha de començar a "treballar", ja, per votar la "Declaració d'Independència" i dir-ho ben clar fins el dia "20 N", Ara hi tenim prou majoria per aprovar-ho. ARA o MAI.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Oriol Cendra, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


CC BY NC