Tornaveu

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Número especial Universitat Catalana d'Estiu (2)

Antoni Nughes.
(Fot. A.C.)

Antoni Nughes.


Entrevista

— 23/8/2011

Antoni Nughes: “S’ha de saber on vas per sentir parlar alguerès”

Antoni Nughes és una peça fonamental en l’entramat cultural de l’Alguer. Professor de català, arxiver de la catedral, cada nit de Nadal canta El Cant de la Sibil·la a la catedral de l’Alguer. La seva feina en favor de la variant algueresa de la llengua catalana ha fet que la Universitat Catalana d’Estiu l’hagi distingit amb el premi Canigó.
Acte de lliurament del premi Canigó 2011. (Fot. A.C.)


Què significa aquest premi per a vós?
Pràcticament és la conclusió d’un camí una mica perillós. Crec que he lluitat, que sóc un home de combat i m’he trobat en una situació de passatge entre dues èpoques de la realitat algueresa. Abans, la identitat cultural i linguïstica algueresa era exclusiva de pocs intel·lectuals. Calia que la gent prengués consciència identitària de l’alguerès, de la cultura i de la llengua. És a dir, que passés dels intel·lectuals a la gent. Això ha portat una necessitat imprescendible per a mi de mediar entre una teòrica unitat lingüística amb la llengua de la gent, la llengua en que nosaltres vam ser ensenyats.

O sigui, entre la llengua estàndart i la variant dialectal.
Sí, però un conflicte intel·lectual, no un conflicte real. Un conflicte de pocs que volen dominar la llengua. S’enfronten les idees de Fabra i de Mossèn Alcover. Alcover recull el patrimoni lingüístic i Fabra, per necessitats polítiques, no dic que s’inventi una llengua però fa una llengua d’una altra manera. Jo he creat una escola l’any 80 que es diu Escola de Alguerés Pasqual Scanu, que pren el nom d’un intel·lectual alguerès que era germà de la meva mare. Ens vam plantejar quina llengua havíem de presentar. La catalana, sí, però respectant la variant algueresa. Hi ha variants que són arcaiques, de sintaxi, de morfologia, de formes verbals… Per posar un exemple, nosaltres no diem ‘tinc’ sinó ‘tenc’. És més correcte dir ‘tinc’ o ‘tenc’? Si seguim la línia filològica veiem que el verb és ‘tenir’. Per tant, filologicament potser és més correcta la forma que hem conservat nosaltres. O la forma antiga de l’auxiliar, que és el verb ésser. Vosaltres, per assimilació amb el castellà feu servir el verb haver. Però no volem imposar la nostra forma de dir a la resta dels Països Catalans de la mateixa manera no volem que ningú ens imposi la seva. Intentem presentar una forma correcta sempre però si hi ha una variant nostra que tingui arguments lingüístics que la justifiquin, s’ha d’ajudar la gent a conservar el patrimoni. La riquesa del català és la seva varietat, que no tenen altres llengües. L’alguerès és una variant, petita però que ha de ser respectada.

Vau ser alumne del pare Batllori.
Sí. Recordo que, per la tesi doctoral, havia de quedar per parlar amb ell i jo intentava de parlar una mica més com ell i no com parlava a casa. I em va dir: “escolta Antoni, jo de català ja en sé prou. O parles alguerès o no vinguis més.”

El català a l’Alguer està en procés de retrocés o es recupera?
No es pot dir. Fa 32 anys que dono cursos per a adults de català alguerès quatre dies a la setmana. Aquest any he tingut la satisfacció que el primer curs era ple i el 80% dels alumnes eren universitaris. Això vol dir que l’interès per la llengua no és només de la gent gran sinó també dels joves. És un bon senyal que la gent està prenent consciència que hem de saber conservar i renovar el valor lingüístic de l’alguerès.

Però parlant al carrer la llengua viu?
Us posaré un exemple que es pot fer servir també a Perpinyà. S’ha de saber on vas per sentir-lo parlar. Hi ha catalans que diuen ‘no he sentit parlar alguerès’. Això és perquè molta gent que s’adreça als desconeguts en italià o anglès. Es tracta de trencar aquesta imposició dels mass media de fer servir aquests dos idiomes d’entrada. Però aquest no és un problema de l’Alguer sinó de tot arreu.

La nit de Nadal canteu El Cant de la Sibil·la a la catedral de l’Alguer. Què suposa per vós?
Fa cinc anys que ho canto. És molt important perquè és una peça molt antiga. El sínode de 1581 va autoritzar que a la catedral de l’Alguer, la nit de Nadal es podia seguir cantant El cant de la Sibil·la. Això vol dir que ja es cantava abans. És la nostra manera de celebrar el Nadal.
 
Joaquim Vilarnau, periodista.
lectures 2159 lectures    Comentaris Comenta-ho Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Sumari de l'edició número 40

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.


CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb.