En el famós assaig Les identitats que maten, Amin Maalouf presentava una tesi aparentment paradoxal. Malgrat que les identitats col·lectives es construeixen per l’acumulació de diferents influències culturals, freqüentment s’apel·la al combat contra l’altre com a eina per cohesionar internament una societat. El Congrés Internacional “la dansa dels altres”. Alteritat i joc en la festa popular, celebrat a Biar (Alt Vinalopó) entre el 7 i 9 de juliol de 2016, va debatre entorn aquesta ambivalència. Com han estat representades les comunitats no hegemòniques en les coreografies ballades arreu del món?
La publicació de les ponències i presentacions, a càrrec de l’editorial Afers, permetrà consultar les conclusions que acadèmics de Catalunya, Espanya, Portugal i Mèxic van extreure. Totes elles configuren una anàlisi transversal sobre les danses tradicionals que també contempla el pes que el teatre, la música o els diferents personatges del calendari festiu (gegants, dimonis, àngels, monstres, etcètera) hi desenvolupen.
Malgrat el caràcter internacional del congrés, aquest va erigir-se com una perfecte oportunitat per visualitzar l’estat de la recerca sobre les danses catalanes. Alguns de les aportacions més destacades, en aquest sentit, són La visió dels altres en les danses del Carnaval i en les danses de moros i cristians a l’Aragó (Josefina Roma, UB), Danses paganes en els oficis litúrgics precarolingis (Joan Maria Martí, UAB) i La música per a la festa dels moros i cristians: aproximació al naixement d’un gènere bandístic (José Rafael Pascual Vilaplana).
