Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Número especial Universitat Catalana d'Estiu (2)

Article

— 23/8/2011

Breu introducció als gegants.

Un moment de la intervenció de l'equip de monitors de l'Agrupació. (Fot. A.C.)
Reproduïm una síntesi de les intervencions d’Enric Baldà, Xavier Blancafort, Amador Codina i Àlex Garcia-Miguel, membres del cos de Monitors de l’Agrupament de Colles de Geganters de Catalunya, que varen fer en el marc de la Universiat Catalana d’Estiu el dissabte dia 20 d’agost de 2011.

Hem tingut l’oportunitat de conèixer diferents gegants, colles, trobades... i ens dediquem, alhora, a impartir cursets i iniciació als gegants.

Els gegants tenen noms i s’identifiquem en personatges concrets de la població.

Els gegants, tal i com es coneixen actualment, arranquen el 1317, data en la que s’instaura la festivitat del Corpus per part del papa Gregori, com a Festa Major de l’església. Progressivament es va deixant de fer gegants amb personatges bíblics i se'n passa a fer de personatges locals i de reis.

L’any 1424 és la primera referència a l’existència de gegants a Catalunya, en concret és el de Barcelona.

El 1714, amb el Decret de Nova Planta, s’inicia un procés de prohibicions dels gegants, fonamentalment per motivacions religioses.

El bestiari s’incorpora amb la inclusió dels animals que acompanyen els sants evangelistes. Sant Marc Lleó, Mateu Bou, Mateu Mulassa, Joan Àliga. L’element mes protocol·lari de tot el bestiari. No obstant, entren en plena decadència i desapareixen gairebé tots. S’ha de tenir en compte que el bestiari festiu és fruit de la recuperació de la tradició.

Amb la Renaixença es tornen a recuperar les figures dels gegants i del bestiari. El 1902 a Barcelona té lloc ua primera trobada de gegants que marca una nova època per a aquesta imatgeria popular.

Joan Amades publica el 1934 Gegants nans i altres entremesos, que és una mena de catàleg de les figures que hi ha Catalunya.
El 18 de jluiol del 1936 havia de començar a Barcelona l’Olimpíada Popular, en contraposició de la que es feia a l’Alemanya nazi, però no s’arriba a celebrar. Molts gegants, però, no va poder tornar a les seves ciutats i durant la guerra se’n cremaren força.

Durant el franquisme moltes poblacions catalanes varen comprar una sèrie de figures de gegants fetes en sèrie per la “Casa Ingenio”. A causa d'això a moltes poblacions catalanes hi ha gegants iguals.

El Concili Vaticà II treu a la festa del Corpus la importància que anteriorment havia tingut. Malgrat aquesta anul·lació, la festa del Corpus estava molt arrelada a força poblacions, per la qual cosa i per voluntat popular s’ha seguit celebrant.

Amb l’arribada de la democràcia tota la cultura popular en general viu una revifalla molt important. S’incorporen grups de voluntaris a portar els gegants de cada ciutat. L’any 1982 marca un inici del moviment amb la celebració del 1er Congrés de Cultura Popular.
L’any 2000 s’organitza la trobada nacional de capgrossos per tal de dotar aquesta manifestació de cultura popular d'una major rellevància i visibilitat.

Enguany celebrem la 26à edició de la Ciutat Gegantera, que ve a ser la trobada anual dels geganters i la referència de la seva reivindicació com a moviment.

De gegants no només n’hi a Catalunya, sinó arreu d’Europa. Tanmateix, hi ha força diferències. Nosaltres, els de la vessant mediterrània, som més balladors, per exemple, i si ens fixem en les músiques, al nord hi intervenen més formacions de tipus banda i al sud són instruments mes càlids, de fusta, com gralles, sac de gemecs, tarotes...

La construcció dels gegants també ha sofert força evolucions. Inicialment estaven fets de vímet, per a passar a ser de fusta, guix, cartró pedra i darrerament de fibra de vidre.

A continuació es mostren els diferents models de gegants que existeixen actualment, tant per a grans com per a petits, finalment tractarem els temes de músiques i festes més representatives en les que els gegants tenen un paper de referència.

 
lectures 1908 lectures    Comentaris Comenta-ho Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.

CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.