Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Número especial Universitat Catalana d'Estiu 2011 (1)

Article

— 21/8/2011

Castells: passat present i futur.

Reproduïm una síntesi de les intervencions que en Guillem Soler, gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya; en Lluís Garcia Petit, cap del departament de patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya; i Miquel Botella, vicepresident de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, varen fer en el marc de la Universiat Catalana d’Estiu el dimecres dia 17 d’agost de 2011.


Intervenció de Guillerm Soler, gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

L’activitat castellera té aproximadament 200 anys d’història. Viu una primera època d’or entre els anys 50 i 90 del segle XIX. Tanmateix sens dubte és l’època actual (els darrers 30 o 40 anys) la que té una millor situació.

Aquest fet no té a veure en una sola causa sinó en un conjunt, la més significativa de les quals és el canvi en el model de colla castellera que es dóna en aquesta època.

Tradicionalment la colla castellera era un grup molt tancat, format exclusivament per homes, d’un nivell determinat. Nogensmenys, ara fa trenta o quaranta anys comencen a fer castells persones que no tenen res a veure en aquests esteriotips i demostren que altra gent també pot fer castells. És per aquest motiu i en aquest moment que els castells agafen la volada que avui dia tenen.
Per què és el millor moment?

- Perquè hi ha més colles que mai: Històricament mai hi havia hagut més de 10 colles, amb una primera pujada important del 1978 al 1982 i una consolidació en els anys noranta es triplica el nombre de colles. Actualment n’hi ha 59 més cinc colles universitàries. Un dels provables motius sigui l’aparició dels castells a la TV.

- Perquè hi ha més poblacions que mai: històricament les colles castelleres estaven agrupades a les comarques del Camp de Tarragona i a partir del 1969 en un lloc atípic pel que fa a fer castells com és la ciutat de Barcelona. A la dècada dels anys noranta es troben encara molt concentrades als indrets històrics i àrea metropolitana i la seva influència. Actualment però, hi ha presència a moltes més comarques, a la Catalunya Nord i Mallorca, entrant en territoris que inicialment semblaven molt inaccessibles. A aquest apartat s’hi ha d’afegir el fenomen de les colles castelleres de Xile i la Xina.

- Amb més nivell que mai: Actualment s’estan fent castells molt importants, tant és així que es considerava impossible que es poguessin fer castells de gama extra (de nou i de deu) com s’havien fet al segle XIX. Actualment es continua inventant castells, no tant en alçada, sinó en la seva construcció. De les 59 colles cinc han fet castells de gamma extra; dues més castells de nou pisos; 20, castells de vuit pisos; i 36, més de la meitat, castells de set pisos.

- Amb més seguretat de mai: un tema que ens preocupa molt i que s’hi estan dedicant molts esforços. A l’entorn del 3,5% dels castells que es fan, cauen. Un nivell que s’ha reduït de manera molt considerable. A banda també s’han realitzat tota una sèrie d’estudis sobre les dinàmiques de construcció, caigudes, etc... que han ajudat molt a millorar la seguretat. La més coneguda és possiblement el casc per la “canalla”. També es realitzen cursos de formació, ja en portem la quinzena edició.

- Amb més visibilitat que mai: tant a nivell de mitjans de comunicació com de coneixement social. La presència dels castells apareixen a la televisió els anys noranta, però al canal 33. Tanmateix el 2010 som a la primera, a TV3, com a programa. Actualment s’està preparant un documental en 3D.

- Amb més consideració social que mai: Fa cinquanta anys, fora de les àrees tradicionals no es coneixien, ni molt menys tenien la consideració de símbol nacional. Històricament els castellers cobraven. No és fins el 1969 que sorgeix molt provablement la primera colla que no cobra, que és la de Barcelona. Aquest tema però, no està del tot estudiat.

Poc a poc es van integrant gent de tota consideració social. S’han realitzat equestes que diuen que el 94% es valoren de manera favorable i s’identifiquem com a símbol nacional.




Intervenció de Lluís Garcia Petit, cap del departament de patrimoni del Centre Unesco de Catalunya.

El patrimoni inmaterial de la humanitat per la UNESCO és un concepte relativament recent. De fet la formulació correcta és que els castells han estat inscrits a la Llista Representativa del Patrimoni Inmaterial de la Humanitat de la UNESCO.

Cal fer un repàs històric, però. La UNESCO és fundada l’any 1945, en aquest context la seva missió és construir els fonaments de la pau en el pensament de les persones, concretant entre d’altres coses que recomanarà mitjantçant convencions internacionals la salvaguarda de la cultura. Aquest concepte és important perquè la llista representativa, on es troben els castells, es crea en el marc d’una convenció per la salvaguarda del patrimoni inmaterial de la humanitat.

El text d’una convenció és aprovat per la Conferència General de la Unesco, normalment per unanimitat dels estats i és un acord entre estats, que raifiquen i aproven entre ells. Es tracta d’un instrument normatiu, el de més alt rang dins de la UNESCO. Tanmatex afecta als estats que la ratifiquen. És cada estat que l’ha d’aplicar. Aquesta convenció obeeix a la constatació que a moltes cultures del món no hi ha aquells elements de caràcter monumental que reflecteixin la seva cultura i en canvi hi ha un patrimoni oral, uns costums, una cultura popular molt rica i que no té un reconeixement internacional com poden tenir els monuments.

Aquesta convenció ha estat ratificada per 136 estats, entre els quals l’estat francès, l’italià, l’espanyol... però no l’andorrà, per exemple.
Una convenció diu moltes coses, com que ha de fomentar la salvaguarda del patrimoni inmaterial, la realització d’estudis científics i tècnics sobre aquets àmbit, que ha d’emprendre les accions necessàries per afavorir l’estudi i la gestió d’aquest patrimoni inmaterial.
Alguns elements que conformen el que un element es pugui definir com patrimoni inmaterial de la humanitat són: com concepte general dir que és la comunitat la que diu que allò es considera patrimoni cultural inmaterial per sobre del que puguin dir els experts. Altres conceptes, però: la transmissió d’una generació a altra (un cert recorregut històric), és recreat constantment (cosa viva), sentiment d’identitat i de continuïtat...

Sense voler ser excloets, els aspectes generals que abasta la convenció són: tradicions i expressions orals, arts de l’espectacle, usos socials i rituals i actes festius, coneixements relacionats amb la naturalsa i l’univers i tècniques tradicionals artesanals. Aquest és el màxim de concreció que té la convencció en l’actualitat.

La convenció es distribueix en dues llistes i un registre.

- Llista del patrimoni que requeix una acció de salvaguarda, (16 elements)

- Llista representativa, la més nombrosa, (213 elements)

- Bones pràctiques, (3 elements)

Inicialment hi havia la proclamació d’obra mestra entre les que estaven La Patum, el Misteri d’Elx... Tanmateix a partir de l’any 2008 desapareix aquest concepte i només existeix la llista de patrimoni inmmaterial de la humanitat, dins a de la qual es van incloure les manifestacions culturals que havien estat declarades com a obra mestra de la humanitat, perquè d’entre d’altres coses significa que tenen un rang més alt i que se’n deriven una sèrie d’obligacions.


Intervenció de Miquel Botella, vicepresident de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

Els reptes de futur.


Per l’impacte social que actualment té el món casteller haurem de convenir que hem sabut adaptar-nos als reptes del moment.
La competició castellera, és diferent de l’esportiva per equips. La nostra societat està tant immersa en la competició esportiva per equips que es tendeix a fer el mateix amb els castells.

Tamateix es citen els següents aspectes diferenciadors i personalitzadors: es tracta d’una execució autònoma, els castellers no interactuen amb ningú, a banda de la força de la gravetat; no hi ha limitació de “jugadors”; es poden adaptar en funció des efectius que es disposa; hi ha d’haver molt tipus de gent i de constitució “tot s’aprofita”, entre els 5 i els 80 anys; el resultat depèn del grau del més feble, ja que la debilitat d’un element no pot ser compensada per la fortalesa d’altri, i això fa que es debiliti el paper dels líders individuals; la competició és sempre històrica (en comparació amb els castells fets per un mateix o per altri); sempre la competició castellera és a distància, això és el que fa que no tingui l’element dicotònic d’un guanyador o un perdedor; no hi pot haver una avalució individual de ningú, ja que el resultat d’un castell no és un mixt del conjunt. Els castells són una demostració clara de democràcia representativa on hi ha un control molt immediat del que dirigeix i de manera molt propera.

Els reptes de futur:

- Conviure en un entorn i progressar amb un entorn.

- No hem sabut explicar aspectes bàsics i essencials als mèdia.

- Els castellers s’han d’adaptar als hàbits del públic i no pas a l’inrevés: la puntualitat, el ritme... s’ha d’adaptar en funció del qui veu l’actuació i no pas tant en el que la fa.

- Les infraestructures: fer castells és barat. Les despeses van destinades als viatges i a les instal·lacions. Hi pot haver el perill que es vulgui monedatitzar aquesta activitat.

- Valorar com a acció col·lectiva, el model de colla, on intervé més gent.

- No s’han reconegut els interessos comuns, ja que s’han marcat més les diferències qe els aspectes que ens uneixen.

- La integració i relació amb d’altres col·lectius socials i ètnics.

- La internacionalització.
 
lectures 1940 lectures    Comentaris Comenta-ho Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.

CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.