Les TIC i l’associacionisme a la revista «Ateneus»

La Federació d’Ateneus de Catalunya ja ens té acostumats que cada semestre puguem compartir un conjunt d’articles i d’entrevistes relacionades amb el món de l’associacionisme cultural.

Dins d’aquesta dinàmica acaba de sortir la revista núm. 4, amb una atenció especial als aspectes de comunicació i utilització de les anomenades TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), amb una extensa entevista a Genís Roca, director de RocaSalvatella, que introdueix les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies a les entitats tot comentant-nos que «les noves tecnologies són un superpoder que pot ampliar les capacitats d’un ateneu». Així mateix, el periodista Xavier Capdevila dóna claus a les entitats per a respondre a l’eterna pregunta: «Què cal fer perquè els mitjans em facin cas?» Complementa aquest tema central dedicat a la comunicació la presentació d’una bona colla de recursos virtuals i una taula rodona amb sis dirigents i responsables de comunicació de sis ateneus de referència, que es plentegen els reptes de futur pel que fa a la comunicació que tenen com a entitats arrelades al territori.

La revista es complementa amb l’entrevista a Lluís Puig, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, i les exclusives que aporta sobre les polítiques del CPCPTC i el Departament de Cultura envers el món ateneístic, però també sobre l’associacionisme cultural català, per als quatre anys vinents. «Menys inversió, però més responsabilitat per a les entitats» són els eixos centrals de Puig, que destaca la voluntat de la Generalitat d’agilitzar tràmits i incentivar un paper actiu de les entitats en els plans futurs. Aquesta és la filosofia de Lluís Puig per a l’elaboració d’un Pla Estratègic per a la Cultura que anuncia com a imminent.

Per a acabar, cal destacar un article d’opinió sobre la Llei d’espectacles signat pel president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, Salvador Casals. Aquest denuncia el fet que, a l’hora del redactat, no es va pensar en la gran quantitat d’equipaments d’ateneus, casals, casinos… que hi ha a Catalunya, tot acceptant que cal adaptar-se a les noves normatives, però tenint en compte que no es poden equiparar les activitats fetes en aquests equipaments amb les que realitza el gremi de l’oci nocturn per exemple, tot afirmant que «els ateneus fem aquell paper que ningú vol fer: creant i mantenint un sistema d’espais escènics i de lleure gairebé sempre deficitaris econòmicament; fent treball de carrer, obrint portes els vespres per als assajos dels grups de teatre amateurs o obrint portes diumenges». I acaba de manera rotunda: «A una gran part de les viles, pobles o ciutats del nostre país hi ha un ateneu que acull activitats, i és gràcies a aquest que, en part, som un país diferent. Creiem que cal mantenir-los, conservar-los i impulsar-los perquè continuï sent així per molts anys.»