Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Segona quinzena de juny del 2011

Article

— 30/6/2011

Les raons que avalen la nostra aspiració a la independència

(Fot. A.C.)

etiqueta Catalunya, independència, separatistes, sobirania, valors
Ja sé que avui dia la paraula ‘separatista’ no sona gaire bé i en general la gent prefereix la paraula ‘independentista’. Jo utilitzo la paraula ‘separatista’ perquè és la que vaig mamar des de petit. Però si avui dia és més convenient només fer servir la paraula ‘independentista’ no seré jo qui posaré dificultats a la independència de Catalunya per una paraula.

Havent raonat sobre les raons o la raó (‘raó’ o els seus derivats apareixen més d’una vegada en aquest escrit) que avalen l’aspiració a la independència de la meva «pobra, bruta, trista, dissortada pàtria», cal tenir present que tractem una matèria en la qual no és possible una racionalitat tan estricta com en les ciències fisicomatemàtiques. Tot i que aquestes, malgrat la seva gran racionalitat, estan subjectes al ‘principi de falsació’.

Tornant a la nostra cosa, crec que podem dir que la raó que avala o avalaria la nostra aspiració a la independència és la voluntat dels que formem la nació catalana de ser independents. Ara, això sí: que es tracti d’una voluntat seriosa d’independència, disposada a pagar el preu que calgui, que no serà petit.

I aquí hi ha el gran problema: fins a quin punt és seriosa la voluntat d’independència de tots els que individualment o en forma d’associacions i plataformes, que es fan i es desfan, proclamen que són independentistes.

Pot molt ben ser que cada dia hi hagi consciències individuals i col·lectives que es despertin a la voluntat d’independència. I aquesta multitud d’independentistes d’una manera o altra, de moment, és un fet positiu. Però si la diversitat és fruit de la divisió pel motiu que sigui és dolenta per al país. Cal pensar que en el camp dels valors cívics, polítics i econòmics, la independència de la pròpia nació ha de tenir la màxima primacia. I per tant, si els que es proclamen independents tenen la independència com a principal valor, superaran les diferències pel fet de combregar amb el valor principal. I si en canvi la diversitat dels que es proclamen independentistes és fruit d’escissions internes, voldrà dir que la voluntat de la independència no és tan gran, perquè hi anteposen altres valors.
Fent servir una terminologia que havia estat clàssica al costat de la raó fonamental, podem afegir-hi una raó de gran conveniència: si no ens fem nosaltres la política, ens la faran els altres, i normalment contra nosaltres.

Catalunya només té una solució per a poder viure com una nació (que els seus nacionals visquin dignament): la independència considerada com a primer valor que hem de tenir els catalans.


lectures 2493 lectures    Comentaris Un comentari Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris

#1
17 de juliol de 2011, 16.29 h

Totalment d'acord. Magnífic, Ramon! Una abraçada.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Més articles

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.

CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.