«La prioritat bàsica és el retorn de la cultura a la gent», afirma Jaume Ciurana, futur regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona

El web www.creuant.cat torna a donar senyals d’anticipació com un magnífic observatori de la vida cultural, en avançar-nos unes declaracions de Jaume Ciurana, com a futur regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, cosa que demostra un acurat seguiment de la campanya electoral i del programa de Convergència i Unió que ha liderat Xavier Trias i, molt especialment, la del mateix Ciurana, que ha presentat les propostes relacionades amb la cultura, la creació i la innovació.

«Durant la campanya», planteja Albert Font-Tarrés, que signa l’entrevista, «heu dit que mirareu de relligar la cultura, l’educació i la ciència. Volem saber si s’aglutinaran en una mateixa regidoria.» Ciurana aprofita per a recordar que a la Biblioteca d’Alexandria hi va haver voluntat d’acumular saber, mentre els monestirs van esdevenir focus de temes humanístics i científics…: «Més tard, hi va haver l’època en què es parlava de la instrucció pública i això incloïa tant la cultura com l’ensenyament. Hi ha hagut una evolució d’anar separant de la cultura els temes relacionats amb la ciència, però jo crec que en el món d’avui la societat ja no ho distingeix.»

Quan es tracta de prioritats, Ciurana considera «una prioritat bàsica el retorn del protagonisme de la cultura a la gent». Ho diu afirmant que «durant molt de temps s’ha considerat que la cultura de Barcelona era la que organitzava el mateix ajuntament. La gent de la ciutat no només som consumidors de la cultura, sinó que som actors de la cultura. És un canvi important passar de la passivitat com a consumidors—per dir-ho d’alguna manera—a l’activitat com a actors. Hem de saber guanyar un rol que Barcelona encara no ha exercit amb la potència que podria, que és la de ser capital de la cultura de Catalunya. Barcelona és una capital cosmopolita, evidentment, i una capital que recluta diferents influències i orígens, és clar—i ho ha de continuar sent—, però, sobretot, és la capital de la cultura catalana […]. És una mica com París, que és la capital de la francofonia».

L’entrevistador porta el regidor a repassar el programa electoral: «Vau dir: “Farem que la Banda Municipal i la Cobla Ciutat de Barcelona tinguin una presència més constant en la vida de la ciutat”». Diu Ciurana: «Cal fer-les més visibles als ulls de la ciutat. Ha de formar part de les programacions habituals de les grans festes que es facin a Barcelona.» De la dansa nacional per a la sardana diu: «La definició de dansa nacional correspon a la Generalitat de Catalunya. És evident que la sardana té una extensió majoritària arreu del Principat, però no podem oblidar que no és l’única dansa popular, també podríem parlar de la jota de les Terres de l’Ebre i d’altres balls més localitzats o territorialment definits. La sardana ha esdevingut un símbol, mereix que tingui un reconeixement…» Més endavant, es manifesta partidari de la declaració de la sardana com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

Les festes i l’associacionisme popular també tenen un espai en el seu programa: «Hi ha moltes entitats que coneixem que es mouen amb molta precarietat, en els locals o en el fet d’estar pendents constantment de la subvenció anual que els dóna l’Ajuntament. Ens agradaria passar a la lògica del conveni o del contracte-programa per tres, quatre o cinc anys, per a donar-los més seguretat.»