Joan Barenys en l’esforç per restablir la democràcia

Sovint, quan es parla o s’escriu sobre el restabliment de les llibertats democràtiques i de l’esfondrament de la dictadura franquista, es fa com si aquest hagués estat fruit d’un pacte de saló, com un joc fàcil, i s’oblida que la lluita per aconseguir la democràcia fou el resultat de l’esforç de molta i molta gent que, als barris, a les empreses, als ambients professionals, a les escoles i universitats, als ateneus i les parròquies i a les entitats de tota mena, generaren iniciatives que mantingueren les conviccions a favor de la catalanitat, els drets humans i la justícia social.

És impossible esmentar cada una de les persones que protagonitzaren aquell immens esforç fet sota la repressió de la dictadura, però hi ha ocasions en què cal reconèixer públicament el valor de l’acció de determinada persona per la significació que tingué per a la col·lectivitat.

Aquest és el cas de Joan Barenys, que recentment ha mort i que el 1966 fou el capdavanter d’una candidatura a les eleccions municipals a Terrassa i trencà el monopoli que mantenia el franquisme en aquella ciutat. Joan Barenys fou conjuntament amb Pere Baltà al Prat de Llobregat els qui iniciaren el moviment dels que ràpidament foren coneguts com a ‘regidors democràtics’. Malgrat totes les pressions, les coaccions i les denúncies de què foren objecte per part del franquisme, trobaren la manera d’obrir una escletxa als ajuntaments d’aquella època i plantejar-hi problemes vius en la societat.

Joan Barenys era advocat, funcionari del departament d’obres de l’Ajuntament de Terrassa. De parlar suau, però convençut, formà la seva candidatura en el Centre Social del barri de les Arenes d’aquella ciutat, del qual era secretari, amb els veïns Benito Martínez i Antoni Acosta, amb l’escolapi Alexandre Garcia i Duran, Jacint Cuyàs i Carles Sànchez del barri de Can Boada. El motiu que els impulsà fou intentar resoldre problemes vius dels barris. Contra tota mena d’entrebancs, guanyaren les eleccions i, tot seguit, començaren a presentar les reivindicacions populars.

Joan Barenys també formà el 1971 la candidatura Coalició Democràtica de Catalunya a procuradors a Corts, amb Xavier Casassas per la demarcació de Barcelona. Aquesta operació, que tenia el suport de Josep Pallach i Jordi Pujol, intentava aprofitar l’oportunitat d’una campanya per a mobilitzar l’opinió pública respecte a la necessitat de plantejar la reivindicació de la democràcia i la justícia social. L’aparell del franquisme n’impedí el triomf, però l’experiència fou valuosa.
L’endemà d’aquelles eleccions, Barenys i Casassas afirmaven: «Agraïm a tots els amics, vells i novíssims, el vot que ens han atorgat a la candidatura democràtica catalana. S’ha comprovat que, malgrat les sabudes limitacions, només en una acció política concreta pot mesurar-se la presència d’un estat d’opinió. L’acció democràtica que acaba de passar per la prova de la solidaritat d’aquestes eleccions s’ha enfortit i permet noves realitzacions de cara al futur. Nosaltres, com sempre, estarem al servei del nostre poble. Per Catalunya, per la democràcia, per la justícia social. Continuem.»

Joan Barenys fou, doncs, durant alguns anys dels qui obrien camí cap a la democràcia. Posteriorment seguí amb les seves conviccions i es per aquesta raó que, en l’hora de la seva mort, li dediquem un record agraït.