Josep Santesmases recorda que en el món del llibre ens fan un 5 a 0, amb gol en pròpia porteria

L’espectacle social, tant com esportiu, de les confrontacions Barça-Madrid també van ser útils per a explicar la golejada que, des de sempre, l’Estat central li fa a l’autonomia catalana. Josep Santesmases i Ollé, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, glossant la producció editorial presentada aquest darrer Sant Jordi, rememorava a La Contra d’«El Punt» unes declaracions del president de l’Associació d’Editors, Jordi Ferré: la «golejada que ens foten en el món del llibre: 5 a 1, amb més d’un gol marcat en pròpia porteria».

«Hem estat capaços d’ensenyar la llengua i en la llengua, però no ho hem estat del tot d’ensenyar-la a estimar i valorar més amunt que les altres, com es deu fer amb totes les llengües amb estat propi del món. I hem estat tan ingenus de considerar que les lleis—necessàries i que hi poden fer molt—de cop i volta o amb poc temps, per elles mateixes, ens dispersarien l’espessa boira de tres segles d’opressió envers la llengua i la cultura que ens és pròpia. Que esborrarien allò que militars, policies, governadors, mestres, jutges i alts funcionaris a sou durant segles van anar introduint en els nostres gens, fins a fer-nos sentir inferiors, mansois i, fins i tot, llagoters. Com volem evitar la golejada si no ensenyem a estimar la llengua, si no ensenyem a llegir prou bé i deixem de banda el coneixement aprofundit i estimulant de la literatura?»

El que sembla ser un afany únic de crear professionals del sector productiu, és el que mou Santesmases a plantejar la qüestió amb què inicia l’article: «Tinc com una mena de sensació certa, però estranya, que existeix i que es promou una percepció generalitzada vinculant la cultura catalana gairebé només amb la producció empresarial com a solució de tots els mals que l’afecten.» No es manifesta pas contrari al suport al sector que empra el català com a mitjà d’expressió i de producció, però demana atenció cap als altres sectors.

«Tinc la sensació que massa freqüentment s’oblida la potenciació del receptor compromès. De les persones que en el territori malden per construir uns espais actius envers la cultura del lloc i de la nació en la més absoluta modernitat. Les persones que encomanen la sensibilitat, que es mouen com poden per a generar complicitats imaginatives per a crear, compartir, donar i rebre, per a construir una extensa xarxa connectant persones, associacions i projectes. Si ho miréssim bé, aquí la golejada, amb la llengua, és a la inversa i ens recorda el llegendari 5 a 0.»

A partir d’aquí remarca que «en l’àmbit cultural d’aquest país és imprescindible tenir receptors convençuts, cívicament compromesos, que estimin la llengua com a factor clau. Tota política encaminada a l’estimulació de l’engrandiment numèric i qualitatiu de les persones i els àmbits de trobada cultural en el territori revertirà directament en el sector empresarial de la cultura en llengua catalana; per exemple, l’editorial».