Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Segona quinzena d'abril del 2011

Revista

— 2/5/2011

Creu de Sant Jordi al 125 aniversari de «L’Eco de Sitges»

Josep M. Soler i Soler, tercer i actual director de "L'Eco", personatge de portada.
«L’Eco de Sitges va néixer l’1 de març de 1886 i, en principi, tenia caràcter quinzenal. Fundat per un grup de sitgetans amb inquietuds col·lectives i redossats a les parets de la Societat Recreativa El Retiro, la iniciativa l’encapçalava l’ebenista Josep Soler i Cartró, primer director i editor de la publicació.» Així explica el mateix «Eco», en una nota editorial que agraeix la concessió de la Creu de Sant Jordi, el naixement del setmanari que enguany compleix 125 anys de publicació ininterrompuda. En aquesta llarga història, la publicació només ha tingut tres directors: l’esmentat Soler i Cartró, que també fou corresponsal de la premsa de Barcelona, el seu fill Josep Soler i Tasis i el seu nét Josep M. Soler i Soler, que el continua dirigint des de fa mig segle. Tots tres han estat distingits per separat amb el títol de Fill Predilecte de la Vila de Sitges. En aquests moments hi ha dues noves generacions de la nissaga Soler implicades en l’edició del setmanari.

El naixement en el si d’un ateneu tan prestigiós com El Retiro constata que moltes d’aquestes publicacions de caire local i comarcal tenen l’origen a l’associacionisme, especialment en aquest cas que sorgí de la rivalitat del referit ateneu amb el Casino Prado, l’altra gran institució ateneística de Sitges, que també generà publicacions, força col·laboradors de les quals es van acabar incorporant a «L’Eco» en consolidar-se. Parlant de col·laboradors, el mateix Santiago Rusiñol i bona part de la intel·lectualitat que escollí Sitges per a l’estiueig—Ramon Planes, Josep Carbonell i Gener, Utrillo…— van publicar a les pàgines de «L’Eco», aportant la modernitat i el pensament de la Renaixença, i van fer de la publicació molt més que un periòdic d’àmbit estrictament local.

«El fundador de L’Eco morí el 1938», diu la nota editorial, «en plena guerra, quan el setmanari havia deixat de sortir a causa de la Guerra Civil.» La continuïtat de què hem parlat s’explica perquè el periòdic continuà sortint com a portaveu del Partit Obrer d’Unificació Marxista, el POUM, imprès a la mateixa impremta dels Soler. «L’Eco va reprendre l’activitat com a tal el 1942, sota la direcció de Soler i Tasis, home de profundes conviccions religioses i tarannà conciliador. Malgrat les penúries de l’empresonament que patí i que li van malmetre la salut, el fill del fundador conduí L’Eco amb voluntat integradora, fins a la seva defunció l’any 1955. Des d’aleshores el dirigeix Josep Manuel Soler i Soler, que, “enriquint notablement el nombre de col·laboradors, l’ha convertit en el periòdic de tots els sitgetans en integrar els col·laboradors d’antigues capçaleres “pradistes”, enriquint el nombre de col·laboradors i la publicació de temes culturals que sempre han estat protagonistes destacats de les pàgines del setmanari.»

La família Soler ha volgut dedicar la Creu de Sant Jordi al conjunt dels seus col·laboradors, però no es pot passar per alt el paper de cohesionador de la vida sitgetana, ni la capacitat de superar les èpoques més difícils, ni la contribució a la normalització lingüística de la premsa local en la qual «L’Eco» fou pioner, impulsant que altres publicacions del mateix àmbit iniciessin la reincorporació del català als mitjans impresos de comunicació, ni la insòlita qüestió que tres Soler—avi, pare i fill—l’hagin dirigit durant 125 anys. Josep Manuel Soler i Soler, com ja hem dit, el dirigeix des del 1955. Ha estat ell qui ha recollit la Creu de Sant Jordi, malgrat una salut precària que no li impedeix de seguir al capdavant del setmanari que ha omplert de contingut la seva vida.
 
lectures 2414 lectures    Comentaris Un comentari Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris

#1
Ferran Soriano - L'Hospitalet / Sant Boi
19 de maig de 2011, 20.11 h

Srs, amics de l'Eco de Sitges.
La meva enhorabona per la fita dels 125 anys. No és facil que una publicació local arribi tan amunt.
La meva relació amb Sitges sempre fou molt puntual, si bé des de fa uns quants anys a anat en augment, degut principalment a la meva amistat amb un col·laborador vostre, l'amic Jesús Saumell.
Tanmateix, en aquests darrers temps, s'ha incrementat força la meva relació amb Sitges per questions que ara no fa el cas, i que espero vagin en augment.
Reiterant la ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.


CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.