Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
15 - 28 de febrer de 2011

Editorial

— 21/2/2011

En temps de crisi econòmica, un gran acord nacional per la cultura


El conseller Ferran Mascarell durant la compareixença acompanyat de Francesc Xavier Solà secretari general. (Foto: A.C.)


Ferran Mascarell tornà a comparèixer al Parlament, aquesta vegada com a conseller de cultura del govern de CiU. La seva exposició es va moure entorn de la idea d’un acord nacional per la cultura, seguint el model d’altres consellers de projectar un concepte que resumís el seu programa d’actuació. El Pacte Cultural, que va promoure Joan Rigol, ha estat l’única de les propostes —diguem-ne ‘mediàtiques’— que s’ha projectat a un quart de segle després, en ser reeditat per un govern de signe contrari. Mascarell, que participà en el naixement del CONCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts), quan succeí la consellera Mieras formant part del govern socialista del president Pasqual Maragall, precisà ara que «el CONCA té la missió d’observar i tutelar des de fora amb una mínima implicació en els processos de les administracions», afirmació que escoltà sense immutar-se Francesc Guardans, que n’és el president i que era a la tribuna al costat d’altres representants de la cultura popular, els quals lamenten que a la referida institució no se’ls hagi tingut en compte i s’uneixen així a la discrepància dels músics professionals que tampoc no hi són representats.

L’acord que planteja Mascarell és una necessitat manifesta al bell mig d’una situació de crisi. Si en lloc d’un pacte hagués llançat focs artificials que il·luminessin l’horitzó d’aquesta fosca nit, l’exigència pressupostària seria una altra. En temps de vaques flaques es fa imprescindible d’arribar a un acord. La proposta és coherent amb la situació. L’únic coet que s’ha llançat és l’adjectiu ‘nacional’ per a adornar l’acord, que pot enlluernar amb un cert esplendor identitari.

Si s’esperava que la compareixença comportés algun trasbals per al nou conseller, com era previsible que succeís a causa de l’enrenou que ha provocat el que s’ha definit com un canvi de trinxera —que no d’ideologia, perquè el conseller Mascarell es confessa socialdemòcrata com abans—, de moment fou el primer assalt del que es veu venir com un combat inevitable. La compareixença, després de l’exposició del conseller i escoltats els diferents portaveus, assumí la majoria de propostes buscant establir les bases de l’acord proposat. L’únic conflicte real que sorgí, el cas Palau, el va remetre a la sentència judicial. A més a més, el president de la Comissió el salvà de les contrarèpliques amb el rellotge a la mà, emparant-se en la voluntat no expressada de la majoria dels presents que no es volien perdre el Barça-Arsenal de la Champions. Només el futbol genera més passió que la política.

Al marge de l’acord nacional, la intervenció del conseller plantejà la novetat d’una agència dedicada a la gestió del patrimoni cultural. La inclusió en el seu departament de la política lingüística rebaixada a direcció general, apartant-la de la transversalitat que li conferia la vinculació a Presidència, fou considerada una mala notícia pels que hi van intervenir, com també ho fou la pèrdua de l’àrea de mitjans de comunicació, que ha fet el camí invers. Per a l’associacionisme i la cultura popular —els directius dels quals van ser molt representats en la compareixença— s’anuncià la modernització del Centre de Promoció, quan el que s’espera és veure’l convertit en institut. També es plantejà una retallada del 10 % de la quantia global de les subvencions, a mig camí de la que patiran els grans equipament culturals, els titulars dels quals ja han posat el crit al cel. Ja hem sentit les lamentacions de Joan Abellà del MACBA, de Maite Ocaña del MNAC, d’Àlex Rigola del Teatre Lliure, i és evident el malestar al Liceu i al Palau de la Música. Jordi Hereu, novament aspirant a l’alcaldia de Barcelona, també s’hi ha fet sentir.

Les associacions de la cultura popular —«Tornaveu» en coneix perfectament la situació— es queixen amb sordina, però els seus problemes econòmics comencen a ser molt importants. Ja no es tracta de l’anunciada retallada del 10 % per a les subvencions d’aquest any. El problema real del malestar que podria causar una terratrèmol té l’epicentre al Departament d’Economia, on estan sense pagar una gran part dels compromisos contrets per govern tripartit en el pressupostos del 2010. Federacions, associacions, fundacions… van avançar imports que no els han estat abonats. Economia dóna senyals sobre haver rebut correctament els papers que autoritzen i acrediten els pagaments que no s’han fet, però no concreta dates per a abonar-los. Les ONG han mostrat obertament la disconformitat davant del Departament de Benestar Social i Família. La paciència demostrada pels representants del teixit associatiu cultural pot esdevenir crispada indignació.

Hi ha comprensió davant del panorama que ha sorgit del canvi de govern, però si no hi ha resposta es pot produir la paràlisi de l’acció cultural. No es pot plantejar l’acció que realitzen les entitats culturals com una despesa innecessària. Afecta l’economia en general; els proveïdors són empreses i professionals que viuen la crisi des de la doble dimensió que comporta el binomi cultura-economia. Pot afectar el que en diríem ‘la cultura professional’ que té en l’entramat associatiu un dels seus grans dinamitzadors culturals. Que ho preguntin als promotors teatrals i musicals. Hi ha una infinitat d’exemples d’aquesta relació de vasos comunicants. Ja cal que el conseller Mascarell s’assegui amb el titular d’economia per a buscar com desencallar el pagament dels compromisos contrets. Després es podrà parlar de la conveniència d’arribar entre tots plegats a un acord nacional per la cultura, que és tan necessari com inevitable, però el que no pot ser aquest concert és una pirueta a l’aire, com un triple salt des d’un trapezi, que sempre comporta un gran risc. Desgraciadament, al conseller de cultura li correspon —en aquesta legislatura i en una primera etapa que pot arribar a ser llarga— preocupar-se d’aconseguir els fons econòmics imprescindibles, molt més que preocupar-se pròpiament de la cultura.


lectures 2289 lectures    Comentaris Comenta-ho Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.


CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.