Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
1 - 14 de febrer de 2011

S'ha dit

— 3/2/2011

Jordi Bordes i Sam Abrams, de l’estretor de la capital a la catalanofonia

(Font: arta-jove.balearweb.net)


El músic Miquel Gil i l'actor Enric Juezas, encarregat d'interpretar Vicent Andrés Estellés, en l'obra "Poseu-me les ulleres" del Teatre Micalet. (Font: www.3cat24.cat)


El diari Avui va publicar dos articles que reflecteixen ben bé com Barcelona exerceix la capitalitat cultural. El de Jordi Bordes —«L’estretor de la capital» (del 17 de gener)— feia referència al teatre i el de Sam Abrams —«Catalanofonia» (del 13 de gener)— a la literatura.

Bordes deixava ben clara la situació al subtítol mateix de l’article: «Les companyies del País Valencià i les Illes Balears malden per accedir a Barcelona, l’aparador escènic dels Països Catalans». I és que Barcelona és una ciutat cobejada perquè «és l’aparador ideal per a guanyar-se una difusió que permeti lligar una gira per tot el territori de parla catalana», encara que «disposar d’un teatre de referència» a Barcelona «pot significar esperar anys». Aquesta situació fa que «les companyies del País Valencià i de les Illes Balears pateixin encara més el seu isolament». Diu que la tendència sembla que de mica en mica canvia, tot i que «Barcelona té encara molt de vella capital estreta» i que «no pot acollir totes les propostes que li arriben». Bordes prossegueix dient que la «Generalitat dels tripartits va provar de corregir la força succionadora barcelonina del talent, creant els centres d’arts escèniques», perquè «era una manera de potenciar la creació pel territori». I esmenta les iniciatives d’alguns programadors de teatres municipals com Ferran Madico al Centre d’Arts Escèniques de Reus o Salvador Sunyer, director de Temporada Alta i d’El Canal, que s’atreveixen a «programar espectacles que no han passat per Barcelona».

L’autor també esmenta que aquest mes de gener s’ha pogut veure Les Antonietes, vingudes de Lleida, a la Nau Ivanow amb «Molt soroll per res», o el valencià Teatre Micalet, dirigit pel mallorquí Pep Tosar, amb «Poseu-me les ulleres» al Romea, o la companyia mallorquina Iguana Teatre a l’Espai Brossa amb «No te’n riguis de Rimbaud». Bordes explica també que el mes de desembre les companyies valencianes L’Hongaresa i El Pont Flotant van actuar a la Sala Beckett i desitja que aquesta «coincidència no sigui un miratge».

Per la seva banda, en l’article publicat uns quants dies abans al suplement «Cultura» del diari Avui, Sam Abrams observava «amb preocupació una tendència creixent a tancar cada cop més les portes del Principat dins el marc del domini lingüístic». I prosseguia: «A mesura que va agafant cos definitiu el sentiment independentista a Catalunya és com si la comunitat catalana s’anés rentant les mans del País Valencià, Andorra, les Illes, la Franja de Ponent i l’Alguer. És com si les perifèries del territori fossin casos perduts o una mena de llast o impediment que cal treure’s del mig per poder assolir finalment la plenitud nacional.» Lamenta que la distància entre Catalunya i «sobretot Barcelona» i la resta de territoris de parla catalana augmenti cada dia i que hi imperi el missatge de «campi qui pugui».

A continuació, Abrams repassa els símptomes de reafirmació culturals que darrerament mostren el País Valencià, Andorra, les Illes, la Franja o l’Alguer i es queixa: «Just quan les coses van bé, Catalunya es retreu.» Considera que vivim una «situació carregada de perills» per la divisió en quatre estats i quatre autonomies, però creu que «la unitat cultural passa per sobre de les divisions de fronteres estatals o regionals». Si no, «sola, Catalunya s’escanyarà».

La part més interessant és quan explica que «les grans llengües de cultura del món s’han acabat imposant arreu per la força de la unitat cultural» i parla de la francophonie del francès —«que inclou el Quebec, Bèlgica, Suïssa, Mònaco, Luxemburg i una part significativa del territori africà i del Carib»— i de la força de l’anglès —que «es nodreix de les arrels que té a la Gran Bretanya, Irlanda, els Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda...»—. Sam Abrams ho rebla dient que Catalunya «ha de seguir l’exemple del francès i l’anglès i desplegar un fort sentit de catalanofonia»: «S’ha de sumar sempre que sigui possible. Restar trenca i frustra.» No es podia dir més ben dit.


lectures 2327 lectures    Comentaris Comenta-ho Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.

CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.