Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
1 - 14 de desembre de 2010

Carlo Sechi

Carlo Sechi

Director de l'Obra Cultural de l'Alguer.

Entrevista

— 7/12/2010

Carlo Sechi: No hi pot haver un futur per a una comunitat si no es lliga la pròpia història lingüística i cultural a un territori històric.



Carlo Sechi, Pere Baltà i Joan-Ramon Gordo en un moment de l'entrevista.



etiqueta Alguer, Centre dEstudis Algueresos, conveni de col·la, Obra Cultural de lAlguer
Has vingut a Barcelona entre altres coses a signar un conveni de col·laboració...
Sí, amb l’Ens de Comunicació Associativa. Signar aquest conveni és per a nosaltres tancar un cicle de relacions que han estat molt estretes i donar l’oportunitat a l’Alguer de col·locar-se dins d’una entitat amb l’objectiu que afavoreixi les relacions en l’àmbit de les diferents activitats per a promoure la imatge de l’Alguer a les terres catalanes.

«Signar aquest conveni amb l’Ens de Comunicació Associativa és per a nosaltres tancar un cicle de relacions que han estat molt estretes.»

Quan comença el ‘fenomen català’ de l’Alguer?
Aquesta nova època, la podem situar a principi dels anys vuitanta, després d’una època dels anys setanta caracteritzada per la desaparició dels grans catalanistes algueresos, aquells que havien creat a començament dels anys cinquanta el Centre d’Estudis Algueresos i havien organitzat una sèrie d’activitats orientades a promoure la catalanitat a l’Alguer. Tanmateix, considero que es tractava d’un àmbit força reduït i una mica tancat. Eren més aviat una colla d’intel·lectuals vanguardistes, però que no tenien massa relació amb la comunitat algueresa.

«Amb l’inici dels anys vuitanta sorgeix a l’Alguer una nova generació amb la reivindicació d’un sentiment catalanista viu.»

A Barcelona, però, també es van començar a moure coses...
Els anys setanta neix l’entitat Amics de l’Alguer de Barcelona. Amb l’inici dels anys vuitanta sorgeix una nova generació amb la reivindicació d’un sentiment catalanista viu. És en aquesta dècada que neix l’escola en alguerès Pasqual Scanu i el 1985 l’Obra Cultural de l’Alguer.

Parleu-nos una mica d’aquesta entitat...
Sóc soci fundador i primer president de l’Obra Cultural de l’Alguer. Actualment en sóc el director. Es tracta de la institució cultural més representativa de la identitat catalana a l’illa.

Quines altres entitats es mouen per l’Alguer?
Cal destacar el vincle amb l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu, on es fan cursos principalment de llengua, d’alguerès. El centre docent deu el seu nom a l’escriptor i pedagog que es dedicà a l’estudi de la cultura popular i la identitat catalana de l’Alguer. En aquest punt hi tenen un paper destacat els cursos esmentats perquè són molt útils, ja que calia dotar la comunitat algueresa de competència lingüística en l’àmbit escrit.

Malgrat tenir diferents perfils, manteniu una molt bona col·laboració en temes de catalanitat...
Sí. L’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu (d’influència fortament religiosa) i l’Obra Cultural de l’Alguer (amb una predominant de gent d’esquerres) sempre hem mantingut una molt bona relació. I aquesta bona relació i diàleg ha estat en base al tema de la catalanitat, de despertar els algueresos i d’animar-los a participar. És en aquest sentit que dic que les col·laboracions garanteixen un futur.

També has estat batlle de l’Alguer...
Sí, he estat regidor del 1980 al 2007 (d’esports i de cultura) i del 1994 al 1998 he estat batlle i des del 2009 he estat elegit diputat al Parlament de Sardenya com a independent. Mai no he estat adscrit a cap partit, però. La meva experiència política dels anys setanta fins avui s’ha centrat dins d’una perspectiva d’esquerres en les temàtiques ambientals i de la defensa del territori i de la identitat de la llengua i de la cultura. Hem lligat ambdues coses perquè no hi pot haver un futur per a una comunitat si no es lliga la pròpia història lingüística i cultural a un territori històric.

Hem parlat del naixement del sentiment alguerès als anys cinquanta i del canvi generacional ocorregut als anys vuitanta. Quin és el proper canvi i en quin sentit creus que es donarà?
Avui és un moment molt complicat, la globalització ho agredeix tot. El fet que siguem a Sardenya, ens ajuda. Hem de tenir en compte que Sardenya és també una comunitat històrica, és una nació sense estat amb un fort sentiment lligat a la identitat sarda. Tot i que no vull enganyar-me, veig en el sentiment dels joves sards actuals un sentiment de lligam a la seva cultura i als seus orígens molt fort. Tanmateix, cal tenir en compte que els nostres joves han crescut una mica massa protegits. Es traca de donar-los més llibertat i una mica més de confiança. Actualment en el jovent, malgrat que per regla general no parla l’alguerès, sí que s’hi observa un orgull profund de pertànyer a la comunitat cultural algueresa.

«Veig en el sentiment dels joves sards actuals un sentiment de lligam a la seva cultura i als seus orígens molt fort.»

Quin és el futur de l’ús social de la llengua algueresa?
Ho té complicat. Tot i que no ho veiem de manera desastrosa, però. Hem identificat dos aspectes que són fonamentals.
El primer és aconseguir una autonomia d’ensenyament a Sardenya per a la llengua sarda i automàticament per al català a l’Alguer. Això és un objectiu fonamental tant a nivell de cooficialitat en l’ensenyament com pel que fa a la llengua de les institucions. A Itàlia hi ha regions on el bilingüisme és oficial (per exemple, la Vall d’Aosta, Trento, l’Alto Adige...).
L’exemple institucional és fonamental per a una comunitat com la nostra, en la situació en què es troba, ja que se li donaria un nivell de llengua útil i alhora de prestigi.
El segon tema clau és el de la televisió. Es tracta d’un projecte que tenim: esperem del nou govern de la Generalitat de Catalunya més atenció pel que fa a la difusió de la llengua a l’Alguer. No tan sols per a rebre el senyal de TV3, que també, sinó per a muntar una televisió algueresa i que pugui tenir una relació de col·laboració amb TV3 que ja havia tingut. És necessari que a l’Alguer es creï una estructura autònoma que pugui també transmetre el senyal de TV3. La programació de TV3 no pot ésser retransmesa en bloc a l’Alguer perquè aquesta viu en un altre món, molt relacionada amb la relatitat italiana. De TV3 podem treure tot allò que tingui un interès mediterrani, cultual i lingüístic català, l’esport... però incorporant-hi transmissions més locals per a poder personalitzar-la. Cal tenir en compte que existeix molta motivació i curiositat per allò que fa referència al món local, al dia a dia, però en català. Això pot ajudar molt en la recuperació de l’ús social de la llengua.

Compteu amb el nostre suport.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta


lectures 2418 lectures    Comentaris Comenta-ho Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.

CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.