Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
1 - 14 de desembre de 2010

Fermí Marimon

Fermí Marimon

és director, productor, exhibidor i membre honorari de l’Acadèmcia Catalana de Cinematografia.

Article

— 7/12/2010

Un matí amb Berlanga i Azcona, fa 32 anys



Fermí Marimon va descriure a “Quan van fer la Gilda” l’escàndol que provocà l’estrena de “Gilda” a l’Espanya de la postguerra.



etiqueta Berlanga, cinema, Fermí Marimon, lExhibidor
Durant la dècada dels setanta hi va haver a tot el país una efervescència de cineïstes i pel·lícules amateurs. Es feien molts concursos i jo comptava amb més de setanta companys aficionats, autors i actors de prop de tres-centes pel·lícules curtes que, des de feia vint anys, alliçonats per Jordi Bringué, havíem impulsat el nostre cine amateur, i pensava que ja era hora d’intentar el salt al llargmetratge professional. Vaig reunir una gran quantitat d’aquests amics i vaig proposar-los la seva col·laboració en la realització del meu projecte de llargmetratge L’Exhibidor. Era una història sobre els avatars d’una parella de joves que agafaven el traspàs i la direcció d’un humil cinema de barri en plena crisi provocada per la televisió i els videoclubs, un petit negoci condemnat a tancar en qualsevol moment. Jo mateix, com a empresari de cine, tenia moltes vivències sobre el tema i, encara que no es tractés d’una autobiografia, sí que hi havia en el guió que els vaig presentar situacions de collita pròpia, memòries a la fi. Sense la col·laboració desinteressada dels amics no hauria pas pogut portar a terme el meu intent i, tot i que no els va semblar un tema engrescador, tots em van recolzar. També es pot dir que aquella pel·lícula va ser un assaig i un trampolí per a alguns dels tècnics i actors, que van fer el salt a la professió i van arribar ben lluny: el càmera Salvador Grau, ara un cap d’il·luminació de TV3, l’actriu Àngela Jové, dama de l’audiovisual i del teatre, els joveníssims Joan M. Palma i Joan Marimon, càmera i director professionals, Armando Aguirre i Alfredo García, actors consagrats, i el dibuixant Àngel Garcia, que havia de dirigir el nostre llargmetratge d’animació Peraustrínia 2004 més endavant.

El 1978, acabada la pel·lícula, i abans de la seva estrena, vaig fer algunes projeccions en sales privades per a cineastes coneguts, crítics de cinema i distribuïdors. La més entranyable, sens dubte, va tenir lloc a Madrid. La Maria Carme, la meva dona i fidel col·laboradora, i jo, havíem anat a la capital per unes gestions al Ministeri. Allí, una funcionària molt agradable, ens va dir que José Luis G. Berlanga estava interessat a veure la pel·lícula, perquè havia sentit dir que hi intervenien molts personatges secundaris, com en les seves, que eren totes obres ‘corals’, com se’n deia aleshores. Ens hi vam posar en contacte i vam quedar per a fer-ne un visionat a la sala Carreño. Allí érem l’endemà al matí la Maria Carme i jo i allí es va presentar Berlanga, acompanyat del seu inseparable guionista Rafael Azcona. Teníem, doncs, un excepcional públic estel·lar. Quatre persones a la sala, nosaltres dos al fons i Berlanga i Azcona al centre, veient la pel·lícula i fent comentaris en veu baixa. Quan es va acabar, tots dos ens van dir que els havia agradat, que s’ho havien passat molt bé, sobretot amb l’extensa galeria de secundaris: l’empresari vell, els distribuïdors, els tres acomodadors, tres tipus diferents, l’un rialler i trempat, l’altre jove i guapo i el tercer sorrut i quec («—Señor Jordi, hay una go, gotera en la sala»). També amb els dos bombers autoritaris, el galant inspector de l’impost de la Infància, i el repel·lent controlador de menors a la sala; amb el públic variat, des dels joves esvalotadors, passant pel necròfil que volia pel·lícules de zombis, la senyora que les demanava romàntiques, fins als adolescents expulsats per haver entrat als serveis de senyores. Ens van preguntar d’on havíem tret tots aquests actors i, en dir-los que tots eren aficionats del Prat, van quedar ben sorpresos. Van insistir en els protagonistes, Jordi Portillo i Angelina Jové, perquè es pensaven que aquests sí havien de ser professionals. I el final, amb homes de negocis, polítics i gent de carrera convertits en cobradors i conductors d’autobusos, el van trobar rodó. Azcona, amb el seu humor característic, li va dir a la Maria Carme: «Y usted, señora, ¿cómo se lo toma todo esto?», referint-se al paper de sofridores de les companyes dels cineïstes. Berlanga va afegir que a partir de llavors es miraria amb més simpatia els empresaris de cine. Per a nosaltres va ser una gran satisfacció que aquestes prestigioses figures del cinema estatal dediquessin dues llargues i inoblidables hores a L’Exhibidor.

Antoni Llorens, que també actuava a la pel·lícula, va organitzar una projecció privada al Casino Cinematogràfic de Barcelona i va convidar-hi crítics de cinema habituals d’aquestes sessions. Les opinions van ser ben variades. Jaume Figueras va dir que li havia agradat força, però que ell no arriscaria ni un duro per al seu rendiment comercial. Tot i això, després la va programar al cine Cèntric del seu Círculo A. Joaquim Romaguera va trobar excessius diàlegs en castellà a la versió catalana. Jo vaig objectar que ens ateníem a la realitat lingüística del cinturó de Barcelona. Joan Francesc de Lasa es va tancar en un mutisme total. Josep M. Forn opinava que estava bé, però que hi mancava un toc d’erotisme, per exemple, es podia haver muntat un triangle amorós entre els dos protagonistes i l’acomodador jove. Enric Ripoll i Freixes va recalcar que ja era hora que algun director nostre toqués el tema del cine dintre del cine, mal fos a l’exhibició. Antoni Ribas va assegurar que li havia agradat molt i que, si el necessitàvem, que li ho diguéssim.

L’evocació de totes aquestes consideracions han estat provocades, no cal dir-ho, per la recent mort del gran Berlanga i també pel fet que aquest mes de desembre es projectarà L’Exhibidor a quinze canals de televisió de la xarxa local. Els de TV3, que mai s’han dignat a passar-la, en trenta anys d’existència i d’insistència, a veure si se n’assabenten i tenen un gest.


lectures 2292 lectures    Comentaris Un comentari Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris

#1
Rafa - Barcelona
19 de desembre de 2010, 01.09 h

Gran sorpresa trobar-se amb "L'exhibidor" a la Xarxa.
Pel·lícula plena de la frescura del Trauffaut més entusiasta.
Per què la retrobem tard i per un racó de la tele?
La seva PROJECCIÓ ha estat fantàstica.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.

CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.