Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
15 - 30 de novembre de 2010

Xavier Cordomí
foto: A. Carné.

Xavier Cordomí

Director de la Casa dels Entremesos de Barcelona

Entrevista

— 16/11/2010

Xavier Cordomí: Els col·lectius associatius d’altres àmbits desconeixen força la realitat del que representa la cultura popular i tradicional

foto: A. Carné.


Els gegants coronats. foto: A. Carné.


La Carassa. foto: A. Carné.


Actualment és director (pel fet de ser el president de la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella) de la recent inaugurada Casa dels Entremesos, un antic edifici remodelat, seu de l’imatgeria festiva de la Barcelona vella i d’una bona colla d’entitats directament relacionades amb la cultura popular i tradicional.
Després d’una extensa passejada per l’edifici i de veure força gegants, monstres, capgrossos... parlem una bona estona, el resum de la qual us oferim a continuació.



Ens trobem a la Casa dels Entremesos...
Oficialment s’anomena Centre Barceloní de Producció i Difusió de la Cultura Popular d’Arrel Tradicional, la qual és gestionada per la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona. Malgrat el seu nom, es tracta d’una coordinadora interdisciplinària (que aplega activitats que van des dels sardanistes fins als geganters, passant pels diables...) i que acull diverses activitats de cultura popular i tradicional protagonitzades per catorze entitats amb més de cinquanta seccions, que són les federades en aquest moment, les quals utilitzent la Casa dels Entremesos com a seu social i espai de creació.
Originàriament va néixer amb la voluntat de ser un espai per a aixoplugar i ensenyar en l’aspecte més museístic les figures de la imatgeria festiva de la ciutat, les històriques i totes les dels barris que consideraríem la Barcelona vella.

Es tracta d’una petició que ve de lluny...
Amb la Casa dels Entremesos es consolida tot un procés històric de recuperació i de reinvenció de la festa de la ciutat que comença amb el mateix naixement de la Coordinadora el 1982 amb la Festa de Santa Eulàlia, quan Barcelona pràcticament ni la recordava com a patrona ni se’n feia festa.
Per altra banda, també és un espai de creació per als col·lectius que en són socis i per a la difusió de la cultura popular i tradicional a través de les escoles, el turisme, els grups familiars, etc.

"Amb la Casa dels Entremesos es consolida tot un procés històric de recuperació i de reinvenció de la festa de la ciutat".

Podríem dir que hi ha dos ritmes diferenciats.

A partir de les set de la tarda, quan la casa deixa de rebre visites, es mouen més de vuit-centes cinquanta persones, membres de les entitats associades, falcons assajant, es treballen les danses més diverses, es ballen sardanes, balls de gegants, es fan reunions...
Com a Coordinadora durant aquests anys hem anat participant i creant noves activitats a la ciutat, des de la recuperació de la processó del Corpus (en el seu aspecte festiu) que s’havia deixat de fer feia uns quants anys, passant per la creació de balls nous de gegants i de bestiari fins a arribar a les Festes de la Mercè amb l’espectacle «Toc d’inici», que és l’acte amb què comença des del 1993. Un altre dels aspectes a destacar ha estat recuperar imatgeria festiva i arribar a les més de noranta peces que tenim actualment d’entitats associades, moltes exposades a la Casa dels Entremesos.

Hi ha altres centres que també fan d’alguna manera aquestes tasques?
Si. Són llocs on es poden veure altres elements d’imatgeria festiva de la resta de barris. Per exemple, a Can Saladrigues al Poble Nou, a la seu de l’Orfeó Martinenc, a Can Galta Cremat de Sant Andreu... Neixen diferents centres que també treballen la cultura popular i tradicional dels seus barris. L’objectiu és poder arribar a treballar en xarxa amb tots aquests centres... tot i que cal tenir en compte que cada espai té la seva especificitat jurídica.
També cal dir que tot té a veure amb el Pla Estratègic Municipal, el qual vol dotar la ciutat d’una xarxa d’equipaments de cultura popular i tradicional. En el cas de la Casa dels Entremesos, l’edifici és de titularitat municipal, però tots els continguts i la gestió són privats. Ho portem des de la Coordinadora.
Aquesta voluntat de treballar en xarxa no es queda limitada a la ciutat de Barcelona, sinó que vol anar més enllà a nivell de país.

Pel que manifestes, teniu una relació molt estreta amb l’Ajuntament, com estan les relacions amb la Generalitat?
Barcelona, pel que fa a manifestar-se a la resta del país, sempre ho ha tingut força difícil. La Generalitat (el CPCPTC) coneix la nostra existència, la feina que fem, hem rebut suport... El pas següent seria parlar amb la Generalitat perquè aquesta feina que fem a nivell de Barcelona es pugui fer també a nivell del país. Em refereixo a la possibilitat de fer produccions, coproduccions en xarxa amb les diferents iniciatives que existeixen. De moment, però, anem a poc a poc perquè l’experiència ens demostra que tot costa molt d’arrancar i que els esforços són considerables. Preferim primer consolidar la realitat de Barcelona i, a partir d’aquí, si serveix d’exemple, continuar a la resta del país.

"Neixen diferents centres que també treballen la cultura popular i tradicional dels seus barris".

Com us hi trobeu, amb altres col·lectius associatius culturals que no són estrictament de cultura popular i tradicional?
Nosaltres treballem específicament la cultura popular i tradicional i hi centrem els nostres esforços. La relació que hem iniciat amb altres col·lectius és bàsicament amb els de caràcter artístic, amb l’objectiu que ens serveixin per a donar un plus a la creativitat i a la innovació a la cultura popular i tradicional. Per exemple, dansa tradicional i contemporània i fer produccions també amb música contemporània, la relació entre gent vocacional voluntària amb professionals, etc.
A nivell d’entitats culturals és més difícil perquè no ens hem acabat de treure del tot una imatge de cultura de segon nivell. De tota manera, a la ciutat de Barcelona i a través del Consell de Cultura s’ha donat un pas endavant en posar al mateix nivell les altres manifestacions culturals, en tenir-hi diversos representants. Tanmateix, crec que els col·lectius associatius d’altres àmbits desconeixen força la realitat del que representa la cultura popular i tradicional.

Recentment s’ha aprovat el protocol festiu de la ciutat de Barcelona.
Es tracta d’una relació ordenada d’activitats tradicionals i singulars de la festa d’àmbit de ciutat, deixant-ho per escrit per tal de fer-ne memòria, que es pugui realitzar i ser interpretat pels diveros col·lectius implicants. Es tracta d’una reivindicació llargament demanada per alguns dels col·lectius de cultura popular i tradicional. Cal destacar que és molt descriptiu i molt neutre.
Cal dir, però, que aquest protocol no és un fòssil, sinó que deixa la porta oberta que la mateixa societat a través dels seus agents festius (els col·lectius de cultura popular i tradicional) puguin anar modificant en funció de les realitats de cada moment les activitats protocol·litzades adaptant-les a les noves realitats socials, d’entorn, urbanístiques... i a noves incorporacions. Per aquest motiu, s’ha creat una comissió de seguiment.

Tot un exemple de cultura popular i tradicional no estàtica, sinó evolutiva i participativa.


lectures 5196 lectures    Comentaris Comenta-ho Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.

CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.