Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
15 - 31 d'octubre de 2010

Referent

— 15/10/2010

L’Aplec de la Tartana del Prat de Llobregat

Dues típiques tartanes pels camins del Delta del Llobregat.


Pau Vila, el veterinari que va promoure els primers Aplec de la Tartana.


El dia 24 d’octubre, diumenge, el Prat de Llobregat celebrarà la quinzena edició de l’Aplec de la Tartana, una festa que s’ha convertit en tradició en un intent de fixar la memòria col·lectiva sobre la mítica agricultura que es desenvolupà a les terres de la dreta del riu Llobregat, a partir del moment —a principis del segle XX— en què la burgesia barcelonina descobrí que aquelles maresmes insalubres on anaven de cacera es podien convertir en camps de gran fertilitat, i s’inicià la tasca de sanejament que pocs anys després, tan aviat com s’acabà la Gran Guerra, possibilità l’exportació de carxofes, enciams i escaroles cap a una Europa devastada.

La qualitat de la producció de l’horta del Prat adquirí aviat una gran fama, especialment els melons, i les parades de la seva pagesia al Born de Barcelona eren apreciades pels restauradors. Aviat el Prat fou considerat el principal graner de Catalunya, malgrat que de la seva estació ferroviària sortien trens refrigerats cap al Rosselló i d’allà, una vegada incorporats a l’ample ferroviari europeu, s’escampaven arreu. Mig segle va durar la prosperitat, fins la dita ‘guerra de l’enciam’ de mitjan anys seixanta, quan precisament la pagesia catalana del nord es plantà i impedí el pas dels trens i els camions que procedien de la gran plataforma d’exportació agropecuària del Delta del Llobregat, atès que des del Prat també s’exportava la producció agrícola de les altres set comunitats del Delta.

Les estadístiques de l’època calculaven una ocupació de dos milers i mig de persones durant els sis mesos que aproximadament durava la temporada. Les verdures van desplaçar gradualment la producció d’arròs que havia contribuït al sanejament de la maresma. Aquesta riquesa, unida a la industria tèxtil, química i paperera, i el desenvolupament de l’aeroport, van fer del Prat la primera comunitat de l’estat espanyol en renda per càpita.

Encara queda molt de camp en cultiu, però el desenvolupament urbà, els polígons industrials, els equipaments, les infraestructures viàries i l’expansió del port i l’aeroport han sentenciat l’agricultura fins al punt que la Cooperativa Agrícola del Prat té aproximadament uns seixanta socis. El Pla General Metropolità aprovat el 1976 només qualificava d’agrícoles unes setanta hectàrees de les milers que foren sanejades fertilitzant-les amb terres d’al·luvió. Sempre s’ha comparat la fertilitat de les terres de la desembocadura del Llobregat amb les del delta del Nil, perquè es va igualar el nombre de collites que s’hi produïen.

La nostàlgia d’aquell Prat que el pas del temps ha convertit en una ciutat dormitori és el centre d’aquesta festa que possibilità tornar a veure circular les tartanes pels carrers del Prat. Enguany la festa tornarà al marc de granja de la Ricarda, que AENA ha reconstruït com una compensació a les afectacions aeroportuàries que han acabat tocant la meitat dels 33 quilòmetres quadrats del terme municipal. Es tracta d’una granja (a la qual s’adjudicà el títol de reial) dedicada a la producció lletera, que podia acollir més d’un miler de vaques. Un dinar popular, amb concurs de postres inclòs, actuacions de grups de cultura tradicional... seran un bon motiu per a la convivència que, any rere any, promouen els Amics del Prat, Amics de la Sardana i Amics del Cavall, amb la col·laboració municipal i la del periòdic Delta. Molts dels participants conversaran sobre els orígens de l’Aplec de la Sardana i serà inevitable recordar Pau Vilà i Fabró, manescal que també fou administrador de la finca de la Ricarda —com ho havia estat el seu pare—, regidor de l’Ajuntament del Prat distingit pels seus posicionaments en defensa dels interessos col·lectius, en la línia del Moviment de Regidors Democràtics que s’inicià precisament al Prat l’any 1966 (com ha documentat l’historiador i exconseller de cultura de la Generalitat de Catalunya Joaquim Ferrer al llibre La lluita pels ajuntaments democràtics). Pau Vilà estimava profundament el seu poble, els costums, la tradició agrícola i ramadera. Les tartanes tenien una significació especial per a ell en ser la causa de la mort de la seva mare. Potser en homenatge seu va posar la seva gran bonhomia en la tasca de promoure a l’associació Amics del Prat —que li va donar el títol honorífic el 1995, poc abans de la mort— a organitzar l’aplec que contribueix a fixar la memòria d’un home molt estimat i també la memòria col·lectiva d’un model de societat que es resisteix a morir a quatre passes del centre de Barcelona.


lectures 2484 lectures    Comentaris Comenta-ho Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Els més...



Parlant de Bellvitge
amb 3596 lectures. 15/10/2010
TVE, de nou, contra el català
amb 3357 lectures. 15/10/2010
LA CATALANITAT DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
amb 3278 lectures. 15/10/2010

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.

CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.