Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
1 - 14 d'octubre de 2010

Francesc Boya i Alós

Francesc Boya i Alós

Síndic d'Aran

Tribuna

— 7/10/2010

Ara òc! Ua lei entar aranés

Fotografia d'Antoni Carné
Ara òc! Ara fin, eth Parlament de Catalonha a aprovat de forma definitiva era lei der aranés, era lei que desplegue era oficialitat der “occitan, aranés en Aran” en ensem de Catalonha. Aguesta lei ère d’un besonh imperiós tà Aran e tà tota Occitània, per’mor dera grèu situacion en qué se tròbe era nòsta lengua. Ua lengua vielha, digna e damb era quau, pendent sègles, era poesia e eth saber enlumenèren bona part d’Euròpa.

Eth Parlament a mostrat ara Euròpa mès intoleranta que, justament, eth món sonque se pòt bastir des deth respècte ara diversitat e des dera generositat des fòrts damb es fèbles. Tanben cau reconéisher especiaument era apòsta e era volentat fèrma deth Govèrn de Catalonha tà aprovar e reconéisher era lengua d’un pòble que la vò seguir aportant ara umanitat coma eth sòn mielhor tresaur. E volh tornar a arregraïr a toti es que trabalhen pera lengua era sua discrecion e tenacitat.

Ei vertat qu’era discussion sus eth títol dera lei non a estat pas un ahèr menor. Tot çò de contrari, aguest a estat un ahèr qu’a monopolizat es debats enes compareishences dera ponéncia. Mès pensi que, de forma rasoada, era lei respon as demanes des que volien sonque ua lei der occitan e era des qu’auem defenut era lei der aranés, atau coma demòstre eth manifèst qu’ua trentia d’entitats, associacions, institucions, escòles e toti es partits politics, a excepcion de CiU, signèrem en favor dera lengua.

Me cau plànher d’auer demorat 30 ans de democràcia tà qu’aguesta Lei arribe e arribe en un moment en qu’era situacion dera nòsta lengua ei d’ua grana precarietat, donques ei miaçada per factors diuèrsi, mès sustot pr’amor que se tròbe en un espaci sociau fòrça redusit. Ei mès, aguesta lei, en bon sens, aurie auut d’arribar parelha dera prumèra Lei de politica lingüistica aprovada en 1983. Mès non a estat atau, e ei ara, en an 2010, que venguem d’aprovar-la.

Aguesta norma complís tres objectius principaus: eth prumèr, adequar eth marc juridic ath nau Estatut aprovat en an 2006. Eth dusau ei complir damb es compromisi dera Carta europèa des lengues minoritàries. En tresau lòc, dar coeréncia ath regim juridic der aranés aué dispèrs en diuèrses normatives.

Era Lei definís eth concèpte de lengua pròpria e es lengües oficiaus en Aran. Definís es drets lingüistics e remèrque eth compromís damb era unitat dera lengua occitana. Tanben definís er aranés com lengua veïculara en ensenhament e es obligacions dera Corporacion Catalana de Mieis Audiovisuaus e des auti mieis de radiodifusion. Era Lei concrète es accions tath foment e difusion e es mesures qu’an de garantir era sua perviuença. Ua sintèsi que mòstre era concrecion dera lei com un marc juridic ben estructurat tà arténher es objectius plantejadi. Objectius entre es quaus cau soslinhar eth que tanh ath significat fòrt dera lengua tà un pòble: un significat junhut ara sua esséncia, ara sua identitat, ath sòn sentit de país.

Ara ben, non cau obviar que cap lengua non a cap possibilitat de supervíuer sense un podèr politic que la defene. Ei per’mor d’aguesta conviccion que cau reclamar eth dret deth Conselh Generau d’Aran a gestionar aqueri ahèrs que son vinculadi ara lengua e, en conseqüéncia, a reclamar generositat as institucions catalanes ara ora d’interpretar es precèptes dera Lei.

E cau compréner qu’aguesta lei, en tot èster der occitan, ei ua lei adreçada, en esséncia, a protegir e fomentar er aranés. Non calerie repetir er argument reiterat qu’er aranés ei era varianta pròpria der occitan en Aran e, per extension, en Catalonha. Mès enlà des plantejaments “estandarizants”, impère eth besonh de sauvar eth binòmi irrepetible d’un pòble e era sua lengua. Per aguest motiu, è defenut tostemp qu’aguest ahèr non ei unicament scientific. Ei un ahèr vitau ath torn d’ua realitat culturau e politica que conviu damb Catalonha e que se ditz Aran.

Cau tanben eth compromís des instituciuons catalanes tà ajudar a Aran e a Occitània a superar er estigma istoric qu’a portat er occitan ath cant dera sua aniquilacion. E aquerò vò dider compromís e recorsi tà arténher un grad de normalitat qu’aué mos manque. Aran trabalhe contracorrent tà pr’amor qu’era expression genuïna dera sua identitat non se pèrde en desbrembe. Mos cau conviccion e capacitat tà transméter a toti es que viuen e trebalhen en nòste país qu’eth mielhor patriotisme ath servici d’Aran ei respectar e normalizar era sua lengua.




lectures 2709 lectures    Comentaris Comenta-ho Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.

CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.