La gent del Sud coneix malament el Nord. Per això, hem provat de fer complements per promoure els coneixements dels municipis: animació, excursions... per fer més fort aquest contacte amb el Nord. La gent visita els pobles i una vegada marxats d’aquí mai més et demanen. La gent del Nord no contacta gaire amb la del Sud la resta de l’any. Nosaltres ens enriquim de la gent del Sud i ells no demanen res de nosaltres la resta de l’any.
La presència dels Països Catalans està equilibrada en la Universitat?
Diria que sí, tothom fa un esforç excepte els que organitzen l’homenatge de Pompeu Fabra, que sistemàticament no conviden gent del Nord ni de l’Alguer. De tota la gent que tenim aquí potser sóc l’únic que vaig tractar i conèixer Fabra. Quan jo tenia 12 anys érem veïns i va tenir relació amb els meus pares. L’Heribert Barrera i en Víctor Torres són dels pocs vius que queden que el van portar sobre les espatlles al cementiri.
La gent del Sud no els convida, però a Catalunya Nord, què fan la resta de l’any?
De tot, tot l’any: exposicions, animacions, conferències, debats... agafem tot el que podem: llibres, cd’s, el tema de l’ecologia...
Què hi afegiria, a l’UCE?
Mai he tingut la debilitat de posar alguna cosa a l’UCE. És la gent que ve que ha de dir-ho. No sé el que volen i també van canviant. Ara hi ha gent més jove. El que ha de procurar la Universitat és de fer el que la gent demana.
Com es viu la situació a Catalunya Nord?
És una paradoxa. Dels 400.000 habitants només n’hi ha 150.000 de catalans. L’interès va creixent prop de la gent com més va, però molts són foraters: anglesos, belgues, holandesos...
Des de quan ve a l’UCE?
Des del primer any vaig ser alumne, però el cinquè vaig venir a ajudar. En Pere Verdaguer té un llibre que ho explica. Cada any he vingut. Pel coneixement de Catalunya Nord vaig crear la secció adient que encara dura en mans d’en Baylac.
Al tancament d’aquesta UCE, toc parlar de futur.
L’UCE serà el que la gent que la continuarà voldrà fer-ne. Personalment he fet un any de massa. No volia venir perquè havia deixat un equip per continuar la feina. De fet, és la quantitat de gent i l’èxit que m’han obligat a fer-los costat. L’any que ve, amb l’experiència que han viscut, ja s’ho faran sols. I estic segur que ho faran bé.
1080 lectures
Comenta-ho
Imprimeix
Envia
Comparteix
