Al núm. 6 (15-28 febrer del 2010) de Tornaveu parlàvem de la celebració finalment al cap de set anys del judici contra cinc responsables del diari Euskaldunon Egunkaria, amb motiu del seu tancament per l’aleshores jutge de l’Audiència Nacional Juan del Olmo. L’absurditat d’aquell tancament ha estat recollida per la resolució absolutòria del tribunal, que ha rebregat de mala manera la instrucció de la causa feta pel jutge Del Olmo. Com apuntàvem aleshores, es veu que el pecat i prova concloent de col·laboració amb banda armada era que el diari era escrit íntegrament en èuscar.
També s’ha parlat molt d’un altre jutge, Baltasar Garzón, que ara es veu atrapat en la mateixa teranyina de l’Audiència Nacional —successora de l’infame Tribunal de Orden Público franquista, com recordava Manuel Cuyàs a El Punt (18-IV-2010)—, de la qual ell s’ha servit mantes vegades per a actuar a tort i a dret (en el sentit literal). Ell és qui s’encarregà l’any 1998 de tancar cautelarment un altre diari basc, Egin (en aquest cas bilingüe), de tendència esquerrana i abertzale, diari que onze anys més tard el Suprem va absoldre de les imputacions.
Els jutges Del Olmo i Garzón han protagonitzat, doncs, els darrers casos clamorosos contra la llibertat d’expressió a l’Estat espanyol amb el tancament cautelar (i empresarialment definitiu) de mitjans de comunicació. En aquest aspecte, tenim una democràcia del mateix nivell que la Veneçuela d’Hugo Chávez.
479 lectures
Comenta-ho
Imprimeix
Envia
Comparteix
