Tornaveu
146

Especial monogràfic Universitat Catalana d'Estiu
Divendres, 28 d'agost de 2015


La llarga lluita de l'alguerès

imatge     Si viatgem a l'Alguer, podem tenir la percepció que la llengua pròpia d'aquesta ciutat que avui forma part d'Itàlia és morta. Però res més lluny de la realitat, l'alguerès és viu i el seu futur és més nítid ara que fa uns anys. A diferència del sard, té a favor que forma part de la comunitat catalanoparlant amb més d'11 milions de ciutadans que el parlen. La lliçó inaugural de l'UCE d'enguany ha estat la prova de la vitalitat de l'alguerès i de la seva societat civil. +


J. Carbonell: "Catalunya no té una política cultural consolidada"

imatge     Jaume Carbonell (Barcelona, 1963) és professor d'Història de la Música de la UB. Ha participat en l'acte Als 150 anys del naixement d'Enric Morera, organitzat per la Universitat Catalana d'Estiu. Ha reivindicat la faceta més amagada de Morera, la del músic que va intentar la renovació del panorama musical d'inicis del segle XX. Catalunya és un país amb un patrimoni musical immens. Però com en molts altres àmbits, aquest patrimoni no sempre està prou valorat i no és prou conegut. +


Premis Canigó 2015, un nexe d'unió als Països Catalans

imatge     L’any 1995, la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) atorgava per primera vegada el Premi Canigó. El rebia l’editor valencià Eliseu Climent per la seva contribució a la unitat dels Països Catalans. El premi naixia amb la voluntat de reconèixer una trajectòria, personal o col·lectiva, rellevant en favor de la relació cultural, cívica, científica o política entre els Països Catalans, però també les accions que d’una manera o altra contribueixin a enfortir i mantenir viva l’UCE i la seva missió de relligar acadèmicament el territori. +


L'home que va intentar construir la Catalunya wagneriana

imatge     És conegut per ser l'autor de les sardanes La Santa Espina, Les fulles seques o La sardana de les monges. Però el compositor Enric Morera (Barcelona, 1865- 1942) va ser molt més que un músic, va ser un patriota, un home que va dedicar la seva vida a impulsar un gir copernicà en el panorama musical de finals del XIX i principis del XX, un canvi radical per crear un model musical propi per a Catalunya que trenqués amb l'assimilació cultural que patia el país per part d'Espanya. +


El català en 50 dades

imatge     Plataforma per la Llengua ha presentat a l’UCE (Universitat Catalana d'Estiu), a Prada de Conflent, el Quart Informe CAT, 50 dades sobre la llengua catalana, una revisió de l’estat de salut del català arreu dels Països Catalans en àmbits molt diversos. “Aquest informe ens permet de veure com es transforma el català cada any, en contextos polítics i culturals diferents”, explica en Francesc Marco, membre de l’executiva de Plataforma. +


'La Font de l'Albera' reneix a Prada

imatge     Estrenada l'any 1922 a Ceret, La Font de l'Albera, amb text dels nord-catalans Josep Sebastià Pons i Gustau Violet i musicada pel compositor barceloní Enric Morera, ha rebut un homenatge molt emotiu a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). Gairebé un segle després, l'Església de Sant Pere de Prada, ha acollit una representació de La Font de l'Albera en format de dos actes per a cor i cobla, amb la participació del Cor Jove de l'UCE i la Bellpuig Cobla sota la direcció de Francesc Valldecabres. +


Ovidi Montllor, més vigent que mai

imatge     “L'Ovidi Montllor representa els ideals del país que estem intentant construir: una societat infinitament millor que valori i aculli la memòria dels grans homes i dones que han construït la cultura del nostre país”. Així va començar la seva intervenció el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en l'acte d'homenatge del vintè aniversari de la mort del cantautor d'Alcoi i de la recentment desapareguda Teresa Rebull, organitzat per la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). +


Festes de l'ós dels Països Catalans

imatge     La figura de l'ós es representa a la nostra cultura festiva en diferents formats, testimoni de la seva dilatada presència a la societat i adaptació al llarg dels segles al medi natural. La forma principal, i la més representativa, és la de les festes de l'ós, sempre celebrades el dia 2 de febrer arreu dels territoris de parla catalana. Encara que aquesta festa ha estat força documentada a les comarques muntanyoses, només ha perdurat a la Catalunya Nord, a Andorra i a La Mata, una població dels Ports que va recuperar la celebració l'any 2007. +


Podeu conèixer més propostes de la setmana clicant aquí.



© Tornaveu

Baixa del servei de titulars
Heu rebut aquest correu electrònic perquè esteu donats d'alta al servei de titulars de Tornaveu. En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades. aquí.

Si no veus correctament el correu ves aquí