Tornaveu                     Ara és l'hora

Hemeroteca Recomana-ho a un/a amic/ga
Primera quinzena de setembre 2014

Article

— 1/5/2011

Joan Pau II, sant d’un altre temps


etiqueta beatificació, església, feminisme, gènere
Em pregunto: calia aquesta canonització? Recordo quan va morir com les masses presents a la plaça de Sant Pere del Vaticà cridaven «santo subito». Però té cap valor això?

Durant el seu llarg papat Joan Pau II donà a conèixer el seu pensament sobre molts temes a través d’innombrables documents. A mi, m’interessa especialment recordar què deia de les dones perquè el seu pensament misogin ha marcat una època que té continuïtat en el seu successor, l’actual papa Ratzinger.

L’any 1988 va escriure sobre la dignitat de les dones, «Mulieris dignitatem», un llarg document on arribava a la conclusió que són molt dignes, però que no poden accedir al sacerdoci perquè, de sacerdot, només en pot ser un baró. Pau VI havia dit el 1975 que «només un baró, per indigne que sigui, pot ser icona del rostre de Crist». No és que de cop i volta les dones vulguin ser ordenades. Res d’això, però s’entén perfectament que dins l’estament eclesial només tenen veu els homes, perquè són els qui poden ser ordenats. (És bo recordar de tant en tant que la Santa Seu no ha signat la declaració sobre els drets humans perquè rebutja la igualtat entre home i dona.)

El 1994 en un altre document—aquest sobre l’ordenació sacerdotal «reservada exclusivament als barons»—, sortia al pas de les ordenacions de dones que havia iniciat l’Església anglicana i va dir que aquestes ordenacions eren «un nou i greu obstacle per a la unió de les esglésies». Tothom sap que l’obstacle real per a una entesa entre les esglésies cristianes està precisament en l’autoritat papal. Les esglésies protestants, no totes però, es regeixen per sistemes democràtics, mentre que la catòlica es declara ‘no’ democràtica. Una de les raons esgrimides per a negar la plena igualtat entre homes i dones dins l’Església catòlica és dir que «l’exclusió de les dones està en harmonia amb el pla de Déu per a la seva església», perquè Crist no escollí dones, sinó només barons. Aquesta afirmació sobre la voluntat de Déu d’excloure les dones és molt agosarada i, de fet, utilitza el nom de Déu en va, perquè no sabem quina és la seva voluntat, només podem fer suposicions, mai imposicions invocant-ne el nom.

Aquest document oblida intencionadament que Jesús no ordenà mai cap sacerdot. Això va venir més tard. Amb l’«Ordenatio sacerdotalis», Joan Pau II va voler tancar el tema de l’ordenació de dones prohibint parlar-ne més i col·locant aquests seus raonaments en el «dipòsit de la fe». Temps més tard, el 1998, amb un altre document—«Ad tuendam fidem»—, s’obliga a creure i no posar en dubte allò que el Magisteri ha declarat com a dipòsit de la fe.

Davant d’aquest devessall de documents contraris al lliure desenvolupament de les dones, què es pot adduir i quins canals establerts es poden utilitzar per a fer arribar propostes documentades a les altes instàncies eclesials i demanar l’escolta de les argumentacions que les dones han estat treballant almenys en els darrers cinquanta anys sense cap èxit? Només la pressió des de baix, la resistència passiva a obeir consignes o la negativa a participar amb el propi treball a activitats dirigides sense tenir en compte la voluntat de les dones, així com la negativa al sosteniment de la pròpia església, podrien arribar a desviar voluntats i potser obligaria a escoltar les justes demandes de paritat.


lectures 2372 lectures    Comentaris Un comentari Imprimir Imprimeix Enviar article Envia

Comentaris

#1
Blanca - BCN
12 de maig de 2011, 01.22 h

T'equivoques, al sant Sopar en que es va despedir, i va instituir l'Eucaristía, va instituir el sacerdoci.

A l'època de Jesús hi havia moltes sacerdotises....aleshores sí que era molt corrent.

Tu què desitges, tenir poder??? Val més altres coses que el sacerdoci, francament.

Jesús va donar un tracte insòlit pel seu temps a les dones, en un esquema fora de les normes d'aleshores en que eren esclaves de facto. Per començar els hi parla!!, s'apareix primer a la Magdalena que a ningú... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.

Altres edicions

Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Pl. Víctor Balaguer, 5. Casal Clavé
08003 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Antoni Carné, Enric Cirici, Joan-Ramon Gordo, Èric Jover, Joan Maluquer i Josep Santesmases.

Correcció lingüística:
Joan Albert Ros.


CC BY NC


L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català és una iniciativa de la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, el Moviment Coral Català, la Federació Catalana de Societats Musicals, la Federació Sardanista de Catalunya, la Fundació La Roda, l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires, el Gran Orient de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, la Federació Catalana de Pessebristes, ADIFOLK, el Moviment Laic i Progressista, la Fundació Paco Candel, la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, la Federació Catalana de Catifaires, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella de Barcelona, l'Associació Catalana de Puntaires i la Federació de Colles de Falcons de Catalunya.
Entitats col·laboradores: XarxaAteneu, Casals Joves de Catalunya, la Federació Cors de Clavé Catalunya Nord, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federació d'Associacions i Clubs UNESCO de Catalunya.
Està representat al Consell Assessor de Continguts i de Programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és membre del Consell de l'Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, del Consell Assessor de Cultura Popular del CPCPTC i de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura de Barcelona. Premi Arlequí 2011.
Edita la publicació semestral CANEMÀS, revista de pensament associatiu i conjuntament amb l'associació Heptàgon de Projectes Culturals la publicació quinzenal TORNAVEU, Associacionisme i Cultura.
Entitat acreditada per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Inmaterial.
En conveni de col·laboració amb: Consell d'Associacions de Barcelona, Obra Cultural de l'Alguer, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Xarxa Audiovisual Local, Projecte Heptàgon, Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Òmnium Cultural, Agència Catalana de Notícies, Associació Catalana de la Premsa Comarcal, Fundació Jaume Casademont, VilaWeb, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.