Pels Ucencs valents que pujaran al Canigó, pels que ja hi han pujat o ho faran un dia, mit aquí la història verídica de la seva taula d’orientació. La precedent, lletja, grisa i amb els noms mal escrits era com un blasfemi clavat en el cim més simbòlic de la catalanitat. Uns brètols forçuts la desclavaren i la tiraren muntanya avall, alimentant així les tarteres de sota. El Consell General de Catalunya Nord decideix fer-ne una de nova i crea una comissió àmplia que per unanimitat proposa la taula actual. És de ceràmica, amb estètica i colors mediterranis i tots els noms en català, tal com els havia creat la gent del país. A més dels pics, valls, collades i pobles, més enllà del visible, hi ha unes referències per tal que la gent dels voltants, catalans i occitans, puguin saber des del centre del nostre món el camí de casa seva. A la seva falda hi ha segellats dos poemes. No podien faltar uns versos de Jacint Verdaguer, i una estrofa de Lluís Llach que és la nostra filosofia de vida, “Venim del nord, venim del sud, de terra endins de mar enllà, i no creiem en les fronteres”, que oferim a tots aquests, catalans o no, que han fet el viatge físic i iniciàtic fins al cim de la Muntanya.
Sempre que torno de Prada i del contacte amb la gent dels Països Catalans, vinc com renovada en la meva fe en aquest poble nostre. M´entendreix comprovar la immensa voluntat, la força del pensament dels diferents habitants de la nostra comunitat. Jo, ho confesso, a vegades em sento defallir perquè no veig tant clar "quan serà aquest demà que tots volem". A Prada, sobretot, veig que els homes i dones de la Catalunya Nord, tenen una consciènc... Llegir més
0
0
1085 lectures
Un comentari
Imprimeix
Envia
Comparteix
