Entrevistes


15/1/2010

Sefa Amell: «La manipulació del personatge de Maria de Natzaret ha servit per tenir les dones dins d’un motlle»






Un desig per a l’any que comença: M’agradaria que fos un any durant el qual la humanitat demostrés la seva intel·ligència, que és allò que ens fa persones. Ens trobem amb què els pobles tenen manca de persones que els dirigeixin amb correcció i honestedat. Les tradicions religioses com a part de les societats, tenen molt a aportar-hi i jo desitjo que ho facin amb prou despreniment de posicions de poder, de manera que es puguin acostar entre elles i a la resta de la societat aportant la seva veritable saviesa.

Maria, dona o arquetip? He trobat en Maria una persona que es comporta humanament, que té alegries i penes, dubtes i preguntes, que és valenta i decidida, una veritables germana nostra, com diu Elisabeth Johnson. En canvi tal com ens l’ha presentada l’Església sembla més aviat una deessa inaccessible amb qualitats sobrehumanes. M’ha interessat trobar en Maria la dona i oblidar-me de l’arquetip.

Quin és l’interès del personatge? La manipulació per part del clergat, i durant segles, que ha servit per mantenir les dones dins d’un motlle. A les dones se’ns ha posat com a ideal de la dona, l’esclava d’un senyor i, tergiversant els termes, de Senyor s’ha passat a qualsevol senyor. Totes aquestes idees han de canviar i és el que he intentat explicar amb el present llibre.

L’empenta de la mare a les Bodes de Canà: La veritat és que.. com hauràs vist, no ho he trobat enlloc això que dic de Maria, quan explico que li va donar l’empenta al fill perquè es decidís. Jo sóc mare i moltes vegades les mares a alguns els hem de retenir dient: No siguis tant agossarat, no facis això. I, en canvi, als altres els hem d’empènyer: Vinga, va! Sí, home, ves-te’n agafa l’avió i ves-te’n allà. I cada un necessita una cosa diferent. Doncs bé, jo penso que Jesús estava fent l’orni i no pensava que haguès de solucionar un problema tant banal com que s’hagués acabat el vi, perquè ja em diràs quina importància té el tema aquest. Simbòlicament el vi al Nou Testament té una gran importància perquè Jesús també va agafar el vi que tenia a la taula.. i, bé! El vi pot ser un símbol. És un símbol d’alegria i és un aliment, d’alguna manera. És un símbol, en definitiva, de festa i companyonia.

La rellevància de Maria Magdalena: A Maria Magdalena en un primer moment se la va anomenar l’Apòstol dels apòstols perquè és la que va rebre la Bona Nova i l’encàrrec “vés i digues”. Ella se’n va anar corrents a dir-ho als deixebles. És la patrona del nostre col·lectiu: Dones en l’Església. La vam fer pintar i és una dona que corre perquè no es guarda la notícia per a ella, no es queda allà estàtica esperant a veure què passa sinó que corre a dir allò que sap. I evidentment, no la creuen. No la creuen perquè les dones no tenien cap prestigi i tampoc podien testificar en un judici. Pere no creu en l’anunci de Maria Magdalena i tampoc Tomàs no creu Pere quan li diu el mateix. En canvi Tomàs ha quedat com un incrèdul i Pere... mira! No ha passat per incrèdul perquè no va creure una dona. Penso que el paper de Maria Magdalena és molt important, però també hi havia altres dones a la vida de Jesús. No és l’única. N’hi ha d’altres que també tenen un paper important com Marta i Maria o com la samaritana, per exemple. I moltes d’altres que segurament no coneixem. No és l’única però és a qui d’alguna manera Jesús es dirigeix quan ja estava en un altre estadi de vida, no? I per aquest motiu Maria Magdalena és tan important.

Elisabet i Maria, les veritables precursores de Jesús: les dues es reconeixen l’una en l’altra i canten el Magnificat. Elisabet li dóna la benvinguda, i l’anomena mare del Senyor. El càntic segurament és agafat dels textos més antics de l’Antic Testament, com el càntic d’Anna, però hi trobo sintetitzades les Benaurances. I em sembla que això és significatiu. I si ho posem com un càntic d’abans que nasqués Jesús, les veritables precursores de Jesús eren Elisabet i Maria. No Joan, que va haver d’anar preguntant: Aquest és Jesús? Aquest és el que ve després de mi? Que sembla que no en sabés res de tota la història perquè ho ha de preguntar.

Ens pot avançar quelcom del nou llibre? Tinc enllestit un nou llibre que sortirà el mes de març. Portarà el títol de Crits de dolor... no els sentiu? Es tracta d’un estudi de vint-i-cinc dones, la vida de les quals apareix referenciada a l’Antic Testament. Una vida dura tant si es tracta de pageses com de reines, mediatitzades sempre pels poders masculins més forts que elles. Però he descobert la capacitat d’aquelles dones per a sobreviure en circumstàncies molt adverses i veure com moltes vegades aconsegueixen torçar els designis imposats i fer la seva voluntat esmunyint-se enmig de les lleis patriarcals. Començo amb Lilit, la primera dona d’Adam, referenciada en la Bíblia jueva i acabo amb Elisabet que fa el traspàs de l’Antic al Nou Testament. D’altra banda, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari del col•lectiu Dones en l’Església, estic col·laborant a preparar una edició sobre la història i la voluntat de ser d’aquesta associació.

Ens pot fer una recomanació bibliogràfica? Estic preparant una xerrada que m’han demanat amb el títol: “Origen i llegenda de la superioritat masculina en l’Església”. Per fer-ho estic llegint diversos títols i n’hi ha un que m’ha interessat molt. Es diu The chalice and the blades. Our history, our future, de Riane Eisler, del que s’han fet almenys vuit edicions i que es troba en castellà. En base a descobertes arqueològiques del paleolític i del neolític algunes científiques han elaborat una teoria sobre la no violència de les societats arcaiques que adoraven deesses. També déus, però sobretot dees. Aquelles cultures sembla que van acabar quan les armes de bronze i de ferro dels invasors indoeuropeus van fer la seva aparició, i tot va canviar.



Comentaris

#1
Julià - Gurb
13 de juliol de 2017, 17.45 h

Tema interessant i desconegut. Bona feina!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

5 -10 -20 -tots
1



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: