Guillem Carreras

Guillem Carreras

Periodista - Equip de redacció Ens de l'Associacionisme Cultural Català

Reportatges


8/8/2017

Els macips d'Arenys de Mar: un vot particular

Macips ruixant un veí d'Arenys de Mar





A cavall del segle XVI i XVII, eren habituals les processons rogatòries a Sant Roc. No eren pocs els pobles catalans que s’hi encomanaven perquè els alliberés de les desgràcies que afectaven els seus veïns. Grans riuades desfilaven en processó demanant la seva intercadència perquè els salvés de la sequera, la pesta, la fam, les malalties, la misèria i el desenllaç natural de totes aquestes calamitats. Un vot, ras i curt, per salvar la vida.

Han passat quatre segles, però les Festes de Sant Roc segueixen celebrant-se a molts municipis catalans. Arenys de Mar és un dels pobles on la celebració ha mantingut més vitalitat, trobant un savi equilibri entre el manteniment de la tradició i la introducció de noves pràctiques festives. Cada 16 d’agost, els arenyencs recorden aquell llunyà estiu de 1607 en què Sant Roc –patró de la vila—els deslliurà de la pesta.

No sempre és senzill distingir les festes religioses respecte de les seculars, i les Festes de Sant Roc arenyenques en són un bon exemple. La participació dels macips —nom amb el qual es coneixien els encarregats de descontaminar els cadàvers dels morts de pesta—ho demostra. Vestits de blanc amb faixa vermella, corbatí i espardenyes, els joves solters d’Arenys entren a les cases de tot el veïnat remullant la gent que hi descansa. Una cercavila que troba els seus orígens en la purificació de totes les llars per a protegir els veïns de la malaltia, però que actualment ha adoptat un to irreverent.

A semblança d’altres festes que institucionalitzen certa dosi de transgressió, com ara els bòbuls o les botargues carnavalesques, els macips tenen relativa llicència per molestar qui els hi plagui. Històricament –abans que fos acceptada la presència de macipes (2005)—també tenien potestat per galantejar les dones que es trobaven als carrers i les cases. Que l'aigua emmagatzemada en les estigui perfumada amb alfàbrega (un conegut afrodisíac), o bé que els xicots estiguin empolainats amb dotze picarols (un altre element que guarda una forta connotació sexual), abona la teoria que el vot particular s'havia convertit, progressivament, en una ritual de pas masculí.  

Per a més informació sobre les Festes de Sant Roc d’Arenys de Mar cliqueu aquí.


Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: