Cesca Mestres, editora d' El cep i la nansa


Entrevistes


31/7/2017

Cesca Mestres: “L'aposta per la cultura popular ha estat un èxit”

Cesca Mestres, editora d' El cep i la nansa

etiqueta El Cep i la Nansa





Prodesse et delectare, va escriure Horaci en un dels seus proverbis més famosos. I aquesta sembla ser la filosofia adoptada per El cep i la nansa sota la batuta de Cesca Mestre: ensenyar divertint. Oferir llibres de qualitat sobre cultura popular adreçats a un públic familiar. Capaços de divertit els petits, però també informar els adults sobre els elements d’imatgeria propers als nostres barris que desconeixement per complet. Ens hem reunit amb la màxima responsable de l’editorial vilanovina perquè ens expliqués aquesta aposta decidida. Si mantenen l’entusiasme que demostra la Cesca en l’entrevista, segur que aconseguiran grans fites. 

El Cep i la Nansa és una empresa editorial, però també un projecte familiar. Quina vinculació hi ha sentit?
Quan el meu pare torna a engegar l’editorial, que havia estat inactiva entre 1982 i 1996, jo ho vaig viure amb molta intensitat. Ell s’hi dedicava de forma exclusiva, amb molta empenta. Deu anys més tard (2005), després d’haver-me format en altres disciplines, vaig començar a ajudar-lo en la plena consolidació del projecte. Llavors no m’imaginava que encara hi estaria treballant. En aquest període, hem viscut una gran obertura com a editorial. Hem normalitzat la venda d’exemplars arreu de Catalunya i hem començat a especialitzar-nos en gèneres que no editàvem.
 
El 2004 comenceu a editar publicacions de cultura popular. Com sorgeix aquesta aposta?
El desenvolupament de la línia de cultura ha estat un dels eixos fonamentals d’El cep i la nansa. El punt d’inflexió va ser la recuperació d’El Maginet tap de bassa, escrit pel Bienve Moya i il·lustrat per en Sebastià Serra. Va marcar la tendència que hem seguit fins ara: sense perdre la proximitat i calidesa que ens aporta ser una editorial petita, publicar llibres que puguin superar la difusió del folklore local i agradar al conjunt del país. Els anys han demostrat que aquella aposta va ser un èxit: totes les nostres col·leccions de cultura popular, ja siguin adreçades a un públic infantil o adult, tenen molt bona acollida.
 
Fruit d’aquesta voluntat de superar l’àmbit local, neix Figures de Festa.
Quan parlem sobre cultura popular, tendim a ser molt localistes. La majoria de persones ens limitem a apreciar els nostres elements festius. No dediquem temps a conèixer la imatgeria festiva d’altres poblacions, ni tan sols aquelles de la nostra comarca. És sorprenent que tinguem aquest desconeixement, doncs el folklore gairebé sempre ens parla dels mateixos rituals i històries. Per això vàrem decidir crear catàlegs il·lustrats de bona part de la imatgeria catalana.

Com molts dels grans projectes, Figures de festa va sorgir casualment. Quan les filles del JuanolO li demanaven que dibuixés gegants, ell no tenia resposta. I va pensar que seria molt interessant tenir un llibre que pogués agrupar unes quantes figures. La rebuda que va tenir 100 gegants. Petita guia dels gegants de Catalunya va ser extraordinària. Sincerament, no ens l’esperàvem. Moltes colles van trucar a l’editorial perquè també volien aparèixer en un nou catàleg. I gairebé sense proposar-nos, tots hi vàrem sortint guanyant. Nosaltres vàrem començar una col·lecció que actualment té set volums (quatre sobre gegants, dos sobre dracs, i el restant sobre imatgeria festiva); i els geganters van trobar una nova plataforma on fer xarxa i poder-se conèixer millor.

La col·lecció Cercavila complementa molt bé amb Figures de Festa. Si en una s’exposen els orígens de la imatgeria dels municipis, en l’altra s’explica el paper que cada element festiu (Diables, Gegants, Capgrossos, Dracs...) juguen en les Festes Majors. Anem a moltes escoles a explicar el contingut dels llibres.
 
Ara heu decidit extrapolar l’experiència de Figures de la Festa a la ciutat de Barcelona.
Quan vàrem proposar aquesta iniciativa a l’Institut de Cultura de Barcelona, vàrem acordar que els llibres anirien adreçats a un públic familiar. En Xavier Cordomí redactarà els textos dels sis volums (sobre diables, gegants i capgrossos, bestiari, imatges i balls populars) i en JuanolO serà l’autor de les il·lustracions. En aquest sentit, seguirem l’estètica de la col·lecció Figures de Festa. Grups Festius de Barcelona és un projecte molt ambiciós, que té la voluntat de ser exhaustiu. Totes les colles actives dels col·lectius de cultura popular que participen de les cercavila hi seran representants. La presentació del primer volum, dedicada a les colles de diables, va ser molt engrescadora. Esperem poder publicar el segon durant les Festes de la Mercè.
 
Les col·leccions infantils no són reconegudes com moltes d’elles es mereixerien.
Probablement hi ha qui  pensi que no es pot exigir el mateix nivell d’exigència a les col·leccions adreçades per a nens. I encara més quan es publiquen temàtiques de cultura popular, que per moltes persones segueix sent una cultura popular. Nosaltres hi discrepem. No fem únicament quaderns per pintar, sinó que transmetem un llegat. De fet, ens hem rodejat d’il·lustradors que tenen molt clar que cal complir uns mínims de qualitats exigibles. Tenim la sort de comptar amb il·lustradors amb un gran talent, com el mateix Sebastià Serra o el JuanolO, que es prenen molt seriosament la seva feina.
 
Ha parlat del llegat que transmeteu. Com esteu vivint, des de l’editorial, l’auge que estan experimentant els col·lectius de cultura popular els darrers anys?
Ens demanem que participem en moltes activitats relacionades amb els llibres. No només en les presentacions, sinó amb l’explicació d’alguns fets que hi són descrits. En aquest sentit, anem a moltes escoles, biblioteques, participem en activitats de les Festes Majors, etcètera... També ens hem adonat que moltes llibreries valoren les nostres col·leccions de cultura popular. Han entès la qualitat de la nostra proposta.
 
Segur que teniu pensats altres projectes de futur.
Tot i que Grups Festius de Barcelona ens exigirà molta dedicació, seguirem editant exemplars de les col·leccions Figures de Festa i Cercavila. Volem publicar llibres sobre àguiles, mulasses, i també sobre balls tradicionals. També volem apostar molt intensament per la col·lecció Mini, adreçada a nadons; mitjançant aquests contes de cartró, les criatures comencen a familiaritzar-se amb els elements tradicionals de les Festes Majors. Crèiem que és una línia d’actuació molt interessant.

Guillem Carreras



Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: