Fotografia: Isabel López Martín


Entrevistes


19/7/2017

Amaia Prieto: "Riure és el millor camí per canviar esquemes mentals"

Fotografia: Isabel López Martín









Amaia Prieto és psicòloga, formadora, pallassa i, com indica la seua web (www.escueladepayasosloshijosdeaugusto.es), moltes coses més. És una de les responsables de L’Escola de Pallassos Los hijos de Augusto.

Què fa una especialista en psicologia clínica i educació social “exercint” de pallassa?
La psicologia, l’educació i el món del clown tenen en comú la passió per l’ésser humà. Vaig decidir estudiar psicologia per conèixer com funcionem les persones, què ens mou, com som i per què som com som. També tenia un impuls vocacional d’ajudar els qui no es trobaven bé. Els avatars de la carrera i els mons que vaig anar coneixent amb les pràctiques, les assignatures i el voluntariat em dugueren a implicar-me també en l’àmbit social. Vaig descobrir el teatre i el clown com a eines per al desenvolupament personal i de grups. 
 
Quan vas decidir que et dedicaries al món del clown?
Vora el 2012. Després d’haver treballat 15 anys en l’àmbit social i de rebre formació teatral i pallassa des del 2000. Emocionalment, sentia major passió pel món del clown i d’allò que hi aporta.
 
Has treballat a la presó. Quina era la teua comesa?
Durant molts anys hi vaig participar en la implantació i el desenvolupament de diferents programes com a educadora i coordinadora.
 
Què són les Iniciatives Solidàries?
Una associació valenciana que promou projectes psico-sòcio-educatius per abordar la problemàtica de joves en situació de risc/exclusió social i de persones que estan o han estat privades de llibertat.
 
M’hi vaig avesar professionalment com a educadora, psicòloga, coordinadora i orientadora i hi vaig poder desenvolupar moltes de les habilitats i les capacitats que ara tinc.  Sent força agraïment del temps passat en aquesta “trinxera” i puc dir que hi vaig ser molt feliç.
 
T’has format a fons en acció teatral i clown. Per què i amb qui?
Crec que la formació és fonamental; per això intento formar-me continuadament. La meua elecció primordial és el professorat, la seua pedagogia i l’interès per optimitzar i possibilitar processos.  Hi destaque noms com Jesús Jara, Alejandra Garrido, la gent de Pont Flotant, Alfredo Mantovani, Mayi Chambeaud...
 
On desenvolupes el teu treball?
Actualment, estic codirigint amb Jesús Jara l’Escola de Pallassos LOS HIJOS DE AUGUSTO. La finalitat principal és apropar l’esperit pallasso al major nombre possible de persones perquè després cadascú l’utilitze com desitge. A les aules, al treball, en les negociacions de qualsevol tipus, damunt d’un escenari, al carrer, als centres de salut, en reinserció social... Impartim formació mitjançant tallers i clownferències. El seu baluard és la pedagogia del plaer.
 
En què consisteix la pedagogia del plaer?
És un posicionament ideològic, polític i filosòfic de com fer front a la tasca educativa i formativa. És l’art d’educar amb, des de, cap a, per a, per i mitjançant el gaudi i l’autenticitat. Pretén de reivindicar l’aprenentatge des del joc i l’espontaneïtat tot divertint-nos en un procés basat en la curiositat i l’experimentació per propiciar el desenvolupament d’individus i grups.
 
Per què creus que els elements del clown i del teatre poden canviar els processos mentals?
Perquè manegen processos emocionals. Es nodreixen de les emocions, donen pas a explorar el nostre món des d’una altra mirada, activen la curiositat, l’interès, la motivació, la sorpresa, l’empatia... i això pot emmotllar els nostres processos mentals.
 
De quina forma?
A través del joc i la reflexió. El clown i el teatre són accions que ens aporten referents sobre els quals indagar intel·lectualment. La base és el moviment, l’impuls autèntic, les emocions que s’activen... Un dels motors n’és el joc lliure. JUGAR SENS JUTJAR.
 
Quan s’hi donen les circumstàncies oportunes, som capaços de generar processos molt valuosos des de l’expressiu, la tendresa i l’humor. I, quan riguem, sanem i podem transcendir el nostre ego; és el millor camí per canviar esquemes mentals.
 
Pot ajudar persones amb problemes psicològics?
La clau dels tallers és que promouen l’autenticitat, la humilitat, l’acceptació i, així, esdevenen terapèutics i poden ajudar a estimar-nos més, a mirar-nos amb més compassió i amor i facilitar les dinàmiques del fracàs i l’error. Contribueixen, doncs, a millorar el nostre benestar.


"Les clownferències són la pedagogia del plaer"

 
Sembla que una bona pallassa ha de saber molt de moltes coses. Tu mateixa has estudiat interpretació, veu, tècnica corporal, clown, improvisació, bufons, creativitat... Com ha servit aquest llarg i exhaustiu aprenentatge al teu treball?
Sobretot, cal estar-hi present, acceptar, escoltar i apassionar-se. Per suposat, la formació i el bagatge personal hi contribueixen molt.  En el meu cas, la formació ha estat molt útil i oportuna; també en el vessant de formadora. Crec que és desitjable que qualsevol persona que treballe amb altres persones, senta curiositat, interès i impuls per seguir adquirint coneixements i habilitats; d’aquí les meues ganes per formar-me.
 
Però per ser pallassa, sobretot, cal ser pallassa. Especialment, quan usem el clown com a eina de benestar personal i social. Si parlem de muntar un espectacle, però, hem de contemplar més ingredients.
 
Com pot una pallassa ajudar la gent?
Quan és transparent, mostra la seua vulnerabilitat i, encara i així, s’accepta i es vol. Té esperit positiu i optimista, viu amb passió el que li esdevé, està instal·lada en el present i escolta el món que la volta. Viu i es desenvolupa des de la seua llibertat. Tot això és útil per als altres.
 
Què hi ha dels vostres tallers de clown?
A l’Escola de Pallassos LOS HIJOS DE AUGUSTO elaborem monogràfics tots els mesos amb la finalitat de cultivar l’estat pallasso des de diferents temàtiques. Ho desenrotllem a través de tallers intensius els caps de setmana a Xirivella (València) i a diferents llocs del país.
A més a més, impartim formació a empreses, universitats, associacions i jornades on adaptem el contingut i la forma del que se’ns planteja.
 
Pots parlar-nos d’alguns monogràfics?
A El clown com a valor terapèutic incorporem els valors del clown en la vida quotidiana. A El clown per a la transformació social explorem la forma d’introduir la nostra part pallassa en el treball social. El clown i la transgressió busca superar límits, fomentar l’agosarament i traure el nostre costat més gamberro. La pallassa de cada dona dóna valor al fet de ser dona i de compartir amb altres dones des de l’humor i el riure.
 
Com pot la personalitat pallassa aportar a la nostra identitat un sentit creatiu que amplifique possibilitats i allibere emocions?
Parlar de la personalitat pallassa és parlar del nostre millor jo, aqueixa part nostra que existeix abans del judici social, abans d’“adulterar-nos”. Part que ens connecta amb la infantesa, la curiositat, la sorpresa, l’expressió, les ganes d’assumir reptes, l’esguard ampli i optimista; que ens vincula amb la vida; que no ens jutja ni ens posa condicions; que està instal·lada en el present i s’accepta, amb les seues virtuts i els seus defectes, amb amor i humor. La nostra part pallassa té una forma oberta i entusiasta de situar-se al món, amb la qual cosa percebem la realitat de forma diferent i, per això, accionem i reaccionem amb una altra lògica. Des de l’escolta, des del “sí màgic”.
 
Amb la part pallassa allò lúdic té un lloc privilegiat, de forma que l’ordinari esdevé extraordinari. Donem valor a la mirada optimista, il·lusionada, tendra, compassiva. Quan juguem amb el nostre costat clown, assumim les dificultats com a part de la vida, acceptem l’èxit i el fracàs com a oportunitats de ser i d’estar. Calçar-se el nas de clown suposa “deixar-se dur”, alliberar-se d’autoexigències, donar espai a la llibertat de ser i sentir qui som, amb les nostres llums i les nostres ombres. Suposa riure’s d’un mateix, que potser siga una de les coses més sanadores i que donen més poder.
 
Per què s’anomena Escola de Pallassos LOS HIJOS DE AUGUSTO?
En l’àmbit del circ, es va fer famosa una estructura de clown, que era la del Carablanca i l’Augusto. És a dir, el llest i el babau, el seriós i el gamberro, el responsable i l’inconscient, l’avorrit i el divertit. Nosaltres pensem que Augusto és qui millor representa l’esperit pallasso i decidírem homenatjar-lo anomenant-nos Los Hijos de Augusto.
 
Què hi ha del Grup de Pallasses de Xirivella?
Dones clown que sorgiren en juny del 2013, gràcies a l’interès d’un grup de 12 dones per jugar i experimentar. Dones que ronden els 60, valentes, optimistes, poderoses i molt pallasses que m’ensenyen dia a dia i que transmeten vitalitat i optimisme allà on van. Els dilluns ens reunim a jugar i, de vegades, fem accions a la Casa de la Dona de Xirivella. També tenim un petit espectacle de 20 minuts, LA SORPRESA.


"La nostra part pallassa té una forma oberta i entusiasta de situar-se al món"
 
 
Què són les Clownferències?
Xerrades de contingut teòric que posen en valor l’humor, pel que diuen i per com ho diuen. Són conferències impartides per clowns adaptades a diferents àmbits. Elaborem la xarrada al despatx i, després, la pallassa la imparteix. L’objectiu és motivar i activar l’atenció dels assistents a través de l’humor com a fórmula per apropar missatges.
 
Quins projectes teniu en ment?
Potenciar encara més els que hi ha. En l’àmbit de la dona, durant 2017, impartiré tallers amb dones que, per la seua situació personal i social, no han tingut l’oportunitat de jugar, de divertir-se, de riure. També seguiré incorporant el clown en la formació de professionals de l’àmbit social de les universitats de València i d’Almeria. I amb DONES CLOWN i tallers a l’escola. I, per suposat, estic oberta al fet que apareguen temàtiques inicialment insospitades que òbriguen més portes.
 
A llarg termini, m’agradaria posar el meu granet de sorra perquè, cada vegada, en siguem més apostant per l’humor i l’amor com a baluards per millorar com a persones i com a societat. Perquè, més enllà del que les meues accions professionals em deparen, el meu projecte de futur és créixer com a persona compassiva, amorosa, valenta i més pallassa i, alhora, acompanyar altres persones que així ho vulguin. 

Pepa Úbeda


Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: