Josep Ferrer, coordinador del comitè científic del Congrés 'Catalunya i Futur'


Entrevistes


6/7/2017

Josep Ferrer: "El Congrés Catalunya i Futur comptarà amb l'associacionisme"

Josep Ferrer, coordinador del comitè científic del Congrés 'Catalunya i Futur'


Josep Viana i Josep Ferrer



etiqueta Catalunya i Futur





És relativament fàcil detectar quan una persona parla des de la convicció: el to de les seves frases, l’èmfasi que dóna a algunes paraules, l’expressiva gestualitat amb que les acompanyen, ho revelen. Josep Ferrer Llop (Barcelona, 1949) és una d’aquestes persones. Acadèmic compromès sindicalment, les seves explicacions són el reflex d’aquesta trajectòria vital: tan passionals com estructurades.

Hi hem conversat per conèixer millor la Plataforma Participativa ‘Catalunya i Futur’: “quins són els seus objectius?”,  “com aconseguirà canalitzar les demandes que la ciutadania expressi?”,  “quin paper ha d’assumir Catalunya en la resolució de problemàtiques internacionals?” Les seves respostes,  nítides, sovint s’encaminen en la mateixa direcció: la participació socials i la recerca acadèmica no poden donar-se l’esquena. En la configuració de la Catalunya del futur, ciutadans i científics hauran de treballar plegats. 



Què és Catalunya i Futur?
‘Catalunya i Futur’ és una crida a la ciutadania i la intel·lectualitat per fer una reflexió molt ambiciosa sobre el futur de Catalunya. Hem de repensar el nostre país en el marc del segle XXI, que presenta uns reptes molt innovadors, i ho hem de fer fugint dels debats conjunturals que només s’ocupen de la gestió de la immediatesa.
 
En què es diferencia ‘Catalunya i Futur’ respecte a altres propostes de participació ciutadania organitzades darrerament?
Hem après aquells aspectes d’altres plataformes que no han funcionat de les plataformes que ens han precedit, com ara ‘El País que Volem’, ‘Reinicia’ o ‘Constituïm’. Malgrat que ‘Catalunya i Futur’ parteix des d’una altra òptica i una filosofia molt diferent, aquest aprenentatge ens dota de molta experiència acumulada. Per primera vegada, hem confeccionat una metodologia molt rigorosa, que combina la tecnologia telemàtica pròpia de l’actualitat amb les típiques ponències d’experts.

Tenim molt clara la importància d’estructurar molt bé el debat perquè aquest sigui productiu. En aquest sentit, es redactaran dos documents cabdals: una redacció base sobre la qual la ciutadania aportarà les seves reflexions, i un compendi de les conclusions extretes d’aquest procés de deliberació col·lectiva. Obrir una web on es permeti opinar a les persones no és suficient; és necessari canalitzar el debat i difondre’n els resultats.
 
Perquè la ciutadania catalana, encara que interessada en les dinàmiques socials i polítiques del país, ha de veure’s interpel·lat a participar a ‘Catalunya i Futur’?
Els ciutadans tenen moltes ganes de participar en la presa de decisions. Està molt acostumat que considerin la seva opinió en temes relacionats amb l’autogovern, el dret a decidir, l’autodeterminació, etcètera. Tanmateix, enyora poder participar en debats sectorials sobre els reptes educatius, sanitaris, de manteniment de les pensions, etcètera. Aquestes problemàtiques han quedat relegades a l’àmbit parlamentari, o bé han quedat eclipsades pel debat sobre l’estatus polític de Catalunya. I mota gent vol manifestar que el ventall de les seves preocupacions és més ampli.

Per altra banda, ‘Catalunya i Futur’ no vol plantejar-se com ha de ser el nostre país l’any 2018, 2019, 2020 o 2021. Volem impulsar un debat transversal que plantegi els reptes que tenim a mitjà termini: canvi climàtic, robotització, explosió demogràfica, migracions, etcètera, i molts altres fenòmens previstos. S’ha demostrat que les grans respostes del segle XX –capitalisme, liberalisme, socialdemocràcia—no donen respostes. Per això hem de plantejar el debat des d’unes altres premisses.


"L'horitzó de 'Catalunya i Futur' no està supeditat als esdeveniments polítics d’aquesta tardor o la propera primavera."
 
 
Els catalans no independentistes poden participar de ‘Catalunya i Futur’?
Només faltaria! ‘Catalunya i Futur’ és una plataforma completament transversal, tant en l’àmbit ideològic (dreta/esquerra), com en el nacional (independentistes o no independentistes). La definició dels reptes que convé afrontar podem fer-la tots independentment de les creences polítiques de cadascú. “Quin model energètic necessitem?”; “quines han de ser les bases del mercat laboral?” Són preguntes genèriques que ens afecten sense distincions. ‘Catalunya i Futur’ no planteja un debat en criteris constituents. Tot i que esperem que en el debat entorn el referèndum i la Constitució d’una República Catalana es tinguin presents les nostres aportacions, el nostre horitzó no està supeditat als esdeveniments polítics d’aquesta tardor o la propera primavera.

Sí que és cert, per altra banda, que la possibilitat d’implamentar les nostres conclusions dependrà del marc polític on ens trobem. Algunes seran implamentables amb les competències actuals, altres requeririen una estructura federal o independent, i fins i tot unes darreres que no podran aplicar-se sense la complicitat d’agents internacionals. De moment no ens trobem aquesta fase. Encara ens trobem en la fase de diagnòstic i definició de les mesures.
 
Heu creat una plataforma digital, Exigents.cat, pensada per fomentar la participació de la ciutadania. Cal gaudir d’un alt nivell intel·lectual per a poder-hi participar?
Precisament perquè volem fer la web vol ser molt amigable, encara no està operativa. Desitgem que sigui un instrument de consulta i participació molt amè. Els ciutadans que la visitin no hauran de llegir una ponència de 200 anys per a poder fer les seves aportacions. Simplement aportarem elements de contrast de totes les matèries perquè la gent pugui formar i expressar la seva pròpia opinió.


"La possibilitat d’implamentar les nostres conclusions dependrà del marc polític on ens trobem"
 

A continuació, haurem de crear un sistema per recopilar la informació. Agrupar comentaris inconnexos no seria de gran ajuda pels nostres objectius. No faríem un autèntic congrés ciutadà si no segmentem les aportacions segons temàtiques. En dos o tres, tindrem aquestes complicacions logístiques resoltes.
 
Quins són els diferents àmbits on podem fer aportacions o informar-nos de les que ja existeixen?
Hem organitzat els treballs en sis àrees. La primera està dedicada al diagnòstic i balanç dels reptes que hem d’afrontar en la Catalunya del segle XXI. Certificarem fins a quin les solucions tradicionals no són vàlides en aquest context. I començarem a apuntar possibles solucions. Una etapa que explorarem fins al setembre, quan comencem a explorar les cinc àrees prepositives: Estat del Benestar, Medi Ambient, Economia, Participació Ciutadana, i Funcions de l’Administració. Entre octubre i gener, dedicarem tres setmanes a debatre cadascun d’aquests àmbits. Esperem que a principis de febrer puguem començar a extreure les primeres conclusions.
 
El debat sobre els reptes culturals també hi serà present?
Evidentment. Totes les àrees que esmentava generaran debats més sectorials. En la deliberació sobre els reptes que ha d’afrontar l’Estat del Benestar, debatrem específicament sobre la situació cultural, el sistema sanitari, la política lingüística, millores educatives, etcètera.  Ho farem a través dels mitjans telemàtics, però també amb debats presencials arreu del territori. La nostra voluntat és organitzar-ne tres cada setmana.
 
Demaneu la col·laboració ciutadana, però al mateix temps heu constituït un comitè científic. Com casen aquests dos elements?
Com a coordinador del comitè científic de ‘Catalunya i Futur’, la meva obligació és garantir la solvència acadèmica de les propostes que oferim i les conclusions que extraurem. Hem d’assegurar-nos que les mesures que sorgiran del Congrés tenen una viabilitat econòmica, tecnològica i mediambiental garantida. Amb aquest objectiu, seran avaluades per científics de reconegut prestigi. Ara bé, és molt important ressaltar aquest punt: seran els ciutadans qui escollin les mesures en tot tipus d’àmbits. El comitè científic tan sols matisarà o complementarà les propostes a fi i efecte que puguin ser realitzables. Afortunadament, tenim un país molt viu i creatiu. És increïble comprovar com molt sovint apareixen propostes difícilment inimaginables des d’un despatx universitari. De la combinació entre la imaginació de la ciutadania i l’assessorament dels acadèmics, en sorgiran grans resultats.

 
"És increïble comprovar com molt sovint apareixen propostes ciutadanes difícilment inimaginables des d’un despatx universitari!"


El Congrés Catalunya i Futur posa molt èmfasi en la seva projecció internacional. Perquè aquesta dinàmica, diguem-ne, exterior?
Per una banda, pensem que la participació de personalitats internacionals pot oferir una segona validació. Tenim plena confiança que els científics catalans garantiran la viabilitat de les mesures proposades per la ciutadania, però hem decidit que seria molt positiu aportar una visió externa. Sobretot considerant que molts dels reptes que seran tractats al Congrés ‘Catalunya i Futur’ els compartim amb molts altres llocs del món. És gairebé impossible que un país ofereixi respostes tancades i eficaces sobre els seus problemes. Debats que marcaran les nostres vides, començant pel model energètic, són d’abast universal. Necessitem aquesta dimensió internacional.
 
Els organitzadors de ‘Catalunya i Futur’ sovint feu referències al Congrés de Cultura Catalana celebrat l’any 1977.
Llavors la situació era notablement diferent. Catalunya sortia d’una dictadura, i senzillament havia de traslladar el model dels països més avançats: Suècia, Holanda, Finlàndia, i al conjunt de països progressistes avançats. Ara mateix no podem limitar-nos a copiar un model,  també hem d’oferir les nostres països. Tot i que molts d’aquests països continuen sent una referència, en el sentit que segueixen molt més avançats que nosaltres, també estan afectats pels mateixos problemes que nosaltres. Un país com Catalunya, que té unes estructures polítiques poc consolidades, pot ser el laboratori de proves de solucions imaginatives i innovadores que en altres països són més difícils d’aplicar.

 Quin ha de ser el paper que jugui l’associacionisme i la cultura populars en el futur de Catalunya?
Tenim un teixit associatiu molt ric, que difícilment es pot trobar a altres llocs. Precisament per això afirmo que Catalunya pot ser un viver d’iniciatives i aportacions que fins ara no s’han explorat. En un país on l’associacionisme és tan viu, és més fàcil introduir noves experiències basades en la col·laboració ciutadana. Gràcies aquest teixit tan dens i extens, podem postular-nos com un lloc ideal per recollir opinions i expandir solucions d’una manera més eficaç. On no hi ha força associativa, moltes vegades són individus aïllats qui decideixen què és convenient i què convé descartar-se. A Catalunya, afortunadament, tenim una gran tradició en la presa col·lectiva de decisions. Molts països tenen un sector econòmic i una elit acadèmica molt potents. No gaires, en canvi, gaudeixen de la riquesa del nostre teixit social. Sense l’associacionisme, ni el Congrés de Cultura Catalana ni el Congrés ‘Catalunya i Futur’ tindrien sentit.
 
Moltes gràcies per haver-nos atès, i molta sort en la celebració del Congrés.
Moltes gràcies a l’Ens per haver-nos concedit aquesta entrevista. M’agradaria ressaltar que l’estem organitzant des del positivisme. Volem fugir de les visions catastrofistes. Pensem que Catalunya pot mirar el futur, potser no amb optimisme, però sí amb expectatives. Sabem que els problemes que hi ha tenen difícil solució, però també som conscients que tenim unes eines molt potents. Organitzarem un Congrés celebrat des de l’ambició i la il·lusió. En un moment de posicions polaritzades entorn el debat sobre el referèndum i la implementació dels resultats, ‘Catalunya i Futur’ ajudarà a trobar propòsits compartits. Tothom hi és cridat a participar. 

Josep Viana Crespo



Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: