Jaume Ribera, president de la Fundació Antigues Caixes Catalanes


Entrevistes


30/5/2017

Jaume Ribera: "Promovem iniciatives culturals arreu de Catalunya"

Jaume Ribera, president de la Fundació Antigues Caixes Catalanes






Seguint l’esperit que va caracteritzar les obres socials de les caixes d’estalvis, la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) vol seguir compromesa al territori amb projectes d’àmbit social i cultural. I fer-ho, convindria matisar, aportant un valor afegit: la difusió cultural com a eina de dinamització econòmica del territori i enriquiment humà dels seus habitants. Jaume Ribera, president de la FACC, entitat col·laboradora dels Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català, explica en aquesta entrevista els premis que en diverses disciplines actualment desenvolupa la fundació per portar a terme projectes culturals emergents, ajudar els professionals en la seva projecció  i aconseguir que la cultura arribi arreu de Catalunya.  
 
Quins objectius persegueix la Fundació Antigues Caixes Catalanes?
La Fundació Antigues Caixes Catalanes és el paraigua sota el qual s’aixopluguen les fundacions de les antigues caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu, Fundacions que actualment realitzen activitat cultural i social principalment a les comarques i ciutats que porten el seu nom. La FACC convoca, gràcies a la implicació i suport del BBVA CX, 9 premis culturals adreçats principalment a  professionals i entitats amb l’objectiu d’ajudar-los en la seva projecció i difusió.
Els premis que reben és en forma d’actuacions i activitats paral·leles, el que possibilita ajudar-los en la seva difusió i a la vegada estendre la cultura a poblacions de tot Catalunya. Ajudem a fer realitat projectes culturals emergents, i ens impliquem en projectes culturals que tenen una vessant social. Les nostres col·laboracions sempre tenen present una mirada molt propera i de proximitat al territori mantenint l’essència de les antigues caixes d’estalvis.  
 
Convoqueu premis d’àmbit nacional, com ara el Premi BBVA Sant Joan de literatura, el Premi BBVA de Teatre, el Premi BBVA de Música, el Premi BBVA de pintura Ricard Camí o internacionals com el Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló, entre d’altres.
Pensem que els Premis són una molt bona manera per donar visibilitat als professionals i els projectes que promouen. De fet alguns d’aquests Premis compten amb una llarga trajectòria històrica i avui són un referent a escala nacional i internacional. Això ha estat gràcies a saber connectar d’una banda les entitats que els organitzem i que posen els recursos monetaris, com és la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA CX, les fundacions d’on provenien aquests premis de Sabadell, Terrassa i Manlleu, i entitats del territori, que hi col·laboren activament buscant complicitats entre els agents culturals del seu entorn i difonent l’activitat; i finalment, els col·lectius professionals experts i els mateixos professionals que participen directament en els Premis i que ens ajuden a conèixer les necessitats socials i culturals de cada moment.  
 
Implicar la societat civil i el sector professional, doncs, és un factor clau.
És evident. En els darrers anys, hem aconseguit que aquests Premis no perdin la seva essència, que siguin reconeguts allà on van ser creats, però que a la vegada siguin un referent arreu del país. Un bon exemple és el Premi BBVA de Teatre, que recentment va celebrar l’acte de lliurament de la 17a edició a L’Atlàntida de Vic, i que organitzat per la FACC i BBVA CX, ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Antiga Caixa Manlleu, l’Associació de Directors i Actors Professionals de Catalunya, a més d’equipaments culturals de Torroella de Montgrí, Valls, Manlleu, Calldetenes, Martorell i Tàrrega, o L’Atlàntida de Vic, que van acollir les obres finalistes i la gala de lliurament, o del Festival de Temporada Alta i els Teatres Amics on es representarà l’obra guardonada en els propers mesos. Entre tots fem cultura i fem país.   
 
Tradicionalment, les caixes havien participat en projectes de l’àmbit social. La Fundació Antigues Caixes Catalanes no hi renuncia, però ha apostat decididament per la promoció cultural. Com es fonamenta aquest canvi?
 Certament, la nostra activitat és majorment cultural, però intentem que tingui un rerefons social. Sovint es fa difícil diferenciar l’àmbit social del cultural. Un exemple és l’activitat que promou la Fundació Antiga Caixa de Manlleu de “Parelles Artístiques” a través de la qual un artista i una persona amb malaltia mental creen una obra que després forma part d’una exposició. Pensem que avui dia hi ha moltes entitats i organitzacions que treballen en temes socials, i que nosaltres podem contribuir-hi a través de la nostra activitat, fent exposicions, cicles de concerts solidaris o fent reconeixements a entitats que usen la cultura amb finalitat social.
 
A banda de la nostra activitat pròpia, la Fundació també participa en el projecte Territoris Solidaris, impulsat per BBVA, que permet ajudar molts projectes socials d’entitats.  L’any 2015, 31 projectes catalans van rebre una ajuda d’entre 8.000 i 10.000€.
 
La Fundació Antigues Caixes Catalanes va participar activament en l’organització dels Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català. Quina relació vol establir amb l’associacionisme cultural de base?
 Abans de respondre, m’agradaria manifestar públicament la meva satisfacció amb l’organització i desenvolupament d’aquests premis de nova creació. Mai abans havíem participat en un certament sorgit des de l’associacionisme, i n’estem molt satisfets. Creiem fermament en els beneficis directes, però també els més intangibles, que aporten les entitats culturals al territori i a les persones.
 
La necessitat d’una Llei de Mecenatge Catalana, recordava Gemma Sendra recentment a Tornaveu, és imperiosa.
És evident que anem endarrerits respecte altres països, especialment França. Els estudis que ha realitzat la Fundació Catalunya Cultura són rigorosos, i demostren que una nova Llei del Mecenatge no reduiria la recaptació de l’Estat. Just el contrari. Des de la societat civil hem de pressionar als governants perquè comprenguin els beneficis d’una nova Llei de Mecenatge.
 
Més enllà de les qüestions econòmiques, hem de contemplar els beneficis que una nova Llei del Mecenatge tindria per a la promoció cultural, i per tant, en la vida de les persones. El potencial d’una societat culta i cohesionada, implicada culturalment, és molt més elevat. 


Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: