Joan Ignasi Elena, coordinador i portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum


Entrevistes


27/4/2017

Joan Ignasi Elena: "Res uneix tant com el referèndum"

Joan Ignasi Elena, coordinador i portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum





Hem trobat un forat en l’atapeïda agenda de Joan Ignasi Elena, portaveu i coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, per reflexionar entorn un potent binomi que vertebra Catalunya des de fa 150 anys: associacionisme i llibertats democràtiques. Com a regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i posterior alcalde de la capital garrafenca, Elena ha mantingut un contacte molt directe amb el teixit associatiu català. El referèndum, afirma Elena, és l'opció política que més consens genera a Catalunya. 
 
Vostè és natural de Vilanova i la Geltrú, una població amb una gran empenta cultural. Com a batlle de la població, va percebre l’energia que és capaç de generar l’associacionisme de base i la cultura popular.
L’associacionisme és el cor dels pobles i ciutats. Jo sempre he dit que l’associacionisme genera identitat. És l’element que distingeix els municipis de les poblacions. Gràcies a les associacions, els carrers prenen vida. Els municipis no són llocs on la gent simplement hi treballa o hi dorm, sinó que també hi viu. A Vilanova i la Geltrú, en concret, l’associacionisme batega amb molta força. La Fesa Major, el Carnaval, els Tres Tombs... La cultura popular i tradicional de la ciutat, el seu cicle festiu, és molt intens.
Al meu entendre, en la Festa Major d’un poble o ciutat es pot olorar si aquell indret està viu o no. Percebre que hi ha moltes iniciatives sorgides dels propis veïns, arrelades en el seu propi marc mental, és un símptoma molt positiu. Les activitats d’una Festa Major s’encaminen a públics molt diferents –joves i grans, gent d’ofici i públics de concerts de rock—, i precisament és aquesta diversitat la que genera un sentiment de pertinença. Sense aquest sentiment, una població no té vida ni ànima. Aquesta és la gran aportació del teixit associatiu de Vilanova. Per això em sento tan orgullós de ser vilanoví.
 
Ha exercit com a secretari de múltiples federacions privades, i és un bon coneixedor del règim jurídic i associatiu. Des dels col·lectius de cultura popular, sovint es té la percepció que les traves legals per realitzar activitats culturals són excessives. Quina percepció té vostè?
Tinc la percepció que moltes vegades es fan lleis pensades per aquells que les incompleixen. Crec que és positiu que la llei preservi certs drets, com ara la protecció de dades, però cal vigilar no ofegar les entitats que ja estaven complint la llei i exercint bé la seva funció. Les associacions i fundacions tenen un règim excessivament assimilat, respecte a les obligacions, a les empreses. Moltes entitats no gaudeixen d’un secretari, un jurista o un gestor extern que pugui assessorar-les. Això genera moltes dificultats quotidianes i cansament. Al capdavall, la vocació dels col·lectius de cultura popular no és fer gestions, sinó la pròpia activitat en sí. Al meu entendre, hi ha un excés de formalismes.
 
Apoderament ciutadà i cultura popular semblen un binomi molt estretament unit.
Sempre he defensat que l’associacionisme podria definir-se com la vocació de comprometre’s. Aixecar el cap i pensar: “visc en un entorn, una ciutat, un país. Tinc inquietuds i les vull compartir i canalitzar amb els altres”. La política institucional es basa en la mateixa filosofia: el compromís social. Els membres d’una comunitat de veïns, d’associacions sindicals, activista cultural, etcètera, són polítics. Aquest sentiment, a Catalunya, està força arrelat.
 
Quin vincle pot establir-se entre l’associacionisme i el Pacte Nacional pel Referèndum?
La voluntat de decidir. L’associacionisme es fonamenta en la implicació de les persones que volen decidir el futur de la seva entitat, i el Pacte Nacional pel Referèndum en la implicació dels ciutadans que volen decidir el futur del seu país. Tot plegat sorgeix de la consciència que som persones adultes que volem manifestar el nostre criteri. En l’àmbit polític, aquesta determinació es concreta en la percepció que els catalans som una nació. I no ho som només per la nostra llengua, la nostra història, la nostra tradició o la nostra cultura... Ho som, sobretot, perquè així ho sentim la majoria de catalans. A diferència dels estats, que necessiten ser reconeguts per tercers, les nacions ho són tan bon punt així s’hi consideren.
 
A efectes pràctics, en què es tradueix aquesta percepció?
Catalunya, com qualsevol nació, és sobirana per decidir el seu futur col·lectiu. La creença que el futur del país l’hem de decidir entre tots reuneix el 80% de la societat. És una expressió transversal. Per això fa tanta por als contraris al referèndum, en la mesura que combat les seves fal·làcies. Demostra que no és cert que tan sols hi participen els partidaris del referèndum. Hi tenen lloc favorables i detractors de la independència, que s’han posat d’acord que el referèndum és la millora manera de resoldre un conflicte.
 
El govern espanyol afirma que no té la potestat de convocar un referèndum que considera inconstitucional.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, acostuma a usar una altra fal·làcia força perversa. “Els referèndums—insinua— els encarrega el diable”. I com a exemple posa Colòmbia o Anglaterra. Ens tracten com a menors d’edat, sense dret a vot. Per tots aquests motius, els partidaris del referèndum renuncien als arguments. Mai defensen els motius pels quals no s’ha de celebrar. Simplement apel·len a la seva il·legalitat, la qual cosa és mentida, o bé que només està adreçat a les persones independentistes. Tot acaba amb “no és pot fer”, “és il·legal” o “és perillós”. Frases que van en contra dels nostres temps, de la voluntat d’apoderament de la ciutadania.

Respecte la constitucionalitat del referèndum, no estic d’acord que sigui il·legal. 600 juristes, entre els quals hi ha catedràtics de ciència política, han firmat un manifest defensant que la legislació vigent permet la seva celebració. El Catedràtic en Dret Constitucional Pérez Royo, per posar un exemple, també ho defensa. Un antic president del Consell d’Estat, Francisco Rubio Llorente, també mantenia la mateixa posició. Rubio Llorente, que no tenia cap interès en la celebració d’un referèndum d’independència, considerava que era perfectament constitucional.
 
El referèndum divideix els catalans, afirmen els seus detractors.
El Pacte Nacional pel Referèndum genera un grans consens. Entre altres, en formen part sindicats com UGT, CC.OO o sindicats sectorials, el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya i la PIMEC, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, les quatre diputacions, els comuns, els cupaires, els republicans, la gent del PDECAT... És difícil trobar un altre element, en qualsevol àmbit polític, que uneixi tant com el referèndum.

Una dada molt significativa: segons les dades de la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), els votants de tots els partits polítics –excepte el Partit Popular de Catalunya – es manifesten favorables al referèndum. Estic segur que la majoria de ciutadans espanyols també volen una solució dialogada.
 
Quin paper considera que han d’interpretar les entitats culturals en el present context polític?
El compromís, la signatura i la difusió amb el Pacte Nacional pel Referèndum.  Volem explicar a Catalunya, Espanya i al món l’ampli consens que tenim per decidir el nostre estatus polític mitjançant el vot. Dins el Pacte hi ha gent de tot l’espectre ideològic. Aquest element de consens té molta força, perquè s’ha mantingut per molta gent durant molt temps. El Pacte Nacional pel Referèndum vol seguir ampliant aquest gran consens. La pregunta que fem no és: “què votaràs?”, sinó “creus què s’ha de votar?” Per això hem aconseguit el suport de tantes entitats i particulars.
 
Quina valoració en feu de la campanya d’adhesions al Pacte Nacional pel Referèndum?
Molt positiva. Quan moltes persones contràries a la independència s’informen als mitjans de comunicació, s’adonen que a Escòcia han exercit el dret a vot. I es pregunten: “perquè jo no puc vèncer els partidaris del sí en un referèndum?” La gran majoria de les persones ho comprenen això. Moltíssima gent que no volia firmar el manifest, pensant-se que es tractava d’un manifest proindependentista, ho ha fet quan ha comprès que simplement es reclama el dret a votar en un referèndum. Des del Pacte Nacional pel Referèndum, diem al govern espanyol: “Escolteu la veu del poble de Catalunya. Defenseu les vostres posicions en una taula, però sense prohibicions ni amenaces”. Fa deu anys, el consens del poble català era la reforma de l’estat. Avui, el consens el trobem en el convenciment que som una nació, que som sobirans, i que tenim dret a decidir a través d’un referèndum. La recollida de firmes vol expressar aquest punt de trobada.
 
Moltes gràcies. Voldríeu afegir res més?
M’agradaria expressar el meu agraïment. Aquest país no et deixa de sorprendre per la seva capacitat de mobilitzar-se i engrescar-se en projectes col·lectius. A nivell polític, com bé reflecteix el referèndum, i també a nivell associatiu. És mentida que la gent passa de tot. Totes les persones que esteu en les entitats ho demostreu cada dia. Veure que les persones estan tan compromeses és una immensa satisfacció. 


Comentaris


No hi ha cap comentari



Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validaciò.





Els membres de l'ens

SUBSCRIU-T'HI!

Avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

Redacció:

Carrer València, 558, 6è 1è
08026 Barcelona.
Telèfon: 932 691 042
info@tornaveu.cat
www.tornaveu.cat

Consell editorial:

Director: Joan-Ramon Gordo

Gemma Aguilera, Pere Baltà, Oriol Cendra, Enric Cirici, Èric Jover, Joan Maluquer, Josep Santesmases i Josep Viana.

Correcció lingüística:
Àlvar Andrés.


Col·laboradors de TORNAVEU

CC BY NC




Els Premis Antoni Carné de l'Associacionisme Cultural Català reben la implicació de:

Fundació Antigues Caixes Catalanes BBVA CX

I la col·laboració de:

Previsora General Damm Arç Cooperativa fcc

L'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, editor de Tornaveu, ha rebut l'ajut de: